El professor de música

A més de ser professor de música, en Josep Maria dirigeix un petit cor de cambra que, tot s'ha de dir, sona d'allò més bé. Els components del cor van voler donar-li una sorpresa un any, pel seu aniversari, i no se'ls va acudir res més original que un retrat en tres dimensions. I me'l van encarregar a mi, és clar.
Qui el conegui, només cal que vegi les imatges per reconèixer-lo. Qui no el conegui, potser si a partir d'ara se'l troba pel carrer el reconeixerà.
Espero que us agradi. A ell li va encantar.
Amb aquesta figura de ceràmica, comença una sèrie que podria ser inacabable, però malauradament, no conservo fotos de tots els treballs.

Además de profesor de música, Josep Maria dirige un pequeño coro de cámara que, todo hay que decirlo, suena estupendamente. Los componentes del coro quisieron darle una sorpresa un año, por su aniversario, y no se les ocurrió nada más original que un retrato en tres dimensiones. Y me lo encargaron a mí, por supuesto. 
Quien le conozca, solamente tendrá que ver las imágenes para reconocerlo. Quien no le conozca, tal vez si a partir de ahora se lo encuentra por la calle le reconocerá.
Espero que os guste. A él le encantó. 
Con esta figura de cerámica, empieza una serie que podría ser interminable, pero lamentablemente, no conservo fotos de todos los trabajos. 

El professor davant de la clau de sol

Ben mudadet, amb armilla i corbata

El nas, el pentinat, la barbeta, el somriure ...
Inconfusible!

Més ceràmiques. Patricia.

Les comunions comencen quan arriba la calor, però per aquestes dates, tothom ja busca el vestit, les sabates els detalls ... Ara ja no, perquè no tinc massa temps, però no fa gaire, em buscaven per encarregar-me els detallets que donaven als convidats.
Avui vull compartir amb vosaltres els detalls de la Patricia. Els seus avis van ser els encarregats de buscar els detalls, i em van explicar com era la nena, com tenia els cabells, quina mena de vestit portaria ... Sense haver-la vist mai, ni tan sols en una fotografia, vaig començar a fer "Patrícies", i vaig acabar dissenyant una capseta i una enganxina, per fer el regal més atractiu.
Quan la Patricia va obrir una de les capsetes va exclamar sorpresa ... "Però si sóc jo!"
M'alegro molt que els agradés el meu treball, i espero que els convidats encara conservin les nines en algun raconet ...

Las comuniones empiezan cuando llega el calor, pero en estas fechas, todo el mundo está buscando el vestido, los zapatos, los detalles ... Ahora ya no, porque no tengo demasiado tiempo, pero no hace mucho, me buscaban para encargarme los detalles que daban a los invitados.
Hoy quiero compartir con vosotros los detalles de Patricia. Sus abuelos fueron los encargados de buscar los detalles, y me explicaron cómo era la niña, cómo tenía el pelo, qué tipo de vestido llevaría ... Sin haberla visto nunca, ni siquiera en una fotografía, empecé a hacer "Patricias", y acabé diseñando una cajita y una pegatina, para hacer el regalo más atractivo.
Cuando Patricia abrió una de las cajitas exclamó sorprendida ... "¡Pero si soy yo!"
Me alegra mucho que les gustase mi trabajo, y espero que los invitados todavía conserven las muñecas en algún rinconcito ... 

Patrícies encara dins el forn, Acabadetes de coure

Acabant de refredar-se, a la vora del forn

Detall

Detall del perfil

Patricia, capseta i enganxina. Tot a punt!

Final de curs. Portallapis de ceràmica personalitzats.

Al llarg de la vida he organitzat molts cursets extraescolars, de dibuix, de ceràmica, de reciclatge, ... Molts dels alumnes, quan s'acabava el curs, em portaven algun detallet, perquè em quedés amb un record per sempre. De vegades eren dibuixos, de vegades bombons, o qualsevol altra cosa. Les conservo totes.
Com que jo no volia ser menys i també m'agrada que em recordin amb afecte, sempre que m'era possible els feia algun detallet. En aquest cas, els vaig regalar uns portallapis de ceràmica, personalitzats, de manera que cada un dels alumnes, en obrir el paquet, es va trobar amb un potet decorat amb el seu nom i un dibuix que volia representar-lo. Espero que encara els guardin, i que es recordin de mi quan els facin servir.
I també espero que a vosaltres us agradin.

A lo largo de mi vida he organizado muchos cursillos estraescolares, de dibujo, de cerámica, de reciclaje, ... Muchos de los alumnos, cuando terminaba el curso, me traían algún detallito, para que me quedase con un recuerdo para siempre. A veces eran dibujos, otras veces bombones, o cualquier otra cosa. Las conservo todas. 
Como yo no quería ser menos y también me gusta que me recuerden con afecto, siempre que me era posible les preparaba algún detallito. En este caso, les regalé unos lapiceros de cerámica, personalizados, de manera que cada uno de los alumnos, al abrir su paquete, se encontró con un bote decorado con su nombre y un dibujito que quería representarlo. Espero que todavía los guarden, y que se acuerden de mí cuando los utilicen.
Y también espero que os gusten a vosotros. 

Quina hora és? Rellotges de cuina

Avui us porto uns rellotges fets amb ceràmica, amb fang cuit a baixa temperatura, per donar un toc divertit a la cuina. Representen olles, setrills, teteres o cafeteres, amb un toc naïf o una mica infantil, però segur que si en poseu un a la cuina, no passarà desapercebut.

Com sempre, espero que us agradin. 

Ah! I no us faci vergonya comentar el que vulgueu. Els vostres comentaris seran benvinguts. Gràcies!

Hoy os traigo unos relojes realizados con cerámica, con arcilla cocida a baja temperatura, para dar un toque divertido a la cocina. Representan ollas, aceiteras, teteras o cafeteras, con un toque naif o un poco infantil, pero seguro que si ponéis uno de esos relojes en la cocina, no pasa desapercibido. 

Como siempre, espero que os gusten. 

¡Ah! Y no os dé vergüenza comentar lo que queráis. Vuestros comentarios serán bienvenidos. ¡Gracias!

Ja són les cinc! Hora del tè!

Un setrill ple del millor oli ...

Setrills

Sal i pebre

Una cara ben simpàtica!

Què podem cuinar avui ...?

Olles de colors

Cafeteres. Detall

Compte! Que es vessa el cafè ...

Nit de bruixes ... Fang refractari.

Seguint amb els treballs en fang refractari, avui vull compartir unes bruixetes. No us espanteu, que són bruixes bones. No fan encanteris ni preparen pocions amb ulls de gripau, pèls de búfal i llengua de tritó. Fan sopetes de verdures d'allò més bones i nutritives. Per això són amigues dels nens i no els espanten.

Per no tenir no tenen ni berrugues, sinó unes piguetes pintades, i el seu millor amic, això sí, sempre és un gat negre.

N'hi ha que netegen la caseta de les bruixes, amb unes escombres diminutes, i n'hi ha d'altres que, mentre les primeres endrecen, preparen el sopar.

Espero que us agradin.

Siguiendo con los trabajos con arcilla refractaria, hoy quiero compartir unas brujitas. No os asustéis, que son brujas buenas. No hacen hechizos ni preparan pócimas con ojos de sapo, pelos de búfalo y lengua de tritón. Preparan sopitas de verduras de lo más buenas y nutritivas. Por eso son amigas de los niños y no los asustan.


Por no tener no tienen ni verrugas, sino unos lunarcitos pintados, y su mejor amigo, eso sí, siempre es un gato negro. 


Algunas limpian la casita de las brujas, con unas escobas diminutas, y otras, mientras las primeras barren, preparan la cena.


Espero que os gusten.

Bruixetes amb escombres.
Brigada de neteja a punt!

Quina bona oloreta! Remenant l'olla ...

Filferro i fusta per als acabats

Ceràmiques. Fang refractari.

El fang refractari és molt agraït de treballar. Quan està cuit, adquireix un color i una textura molt interessants, i no cal decorar-lo amb colors perquè resulti atractiu. Avui comparteixo amb vosaltres diverses figuretes d'animals, per a utilitzar com a decoració o com a petjapapers.

Espero que us agradin.


La arcilla refractaria es muy agradecida de trabajar. Cuando está cocida, adquiere un color y una textura muy interesantes, y no es necesario decorarla con colores para que resulte atractiva. Hoy comparto con vosotros diversas figuritas de animales, para utilizar como decoración o como pisapapeles.


Espero que os gusten. 

Elefants de mides diferents

Porquets, de petit a gros

Porquets. Detall. Decoració amb òxids

Petjapapers ratolí

Les cuetes estan afegides un cop cuit el fang

Decoració amb òxids

Llar d'infants. Aniversari.

Aquest treball és, com els últims, de fa uns anyets. Una llar d'infants de prop de casa celebrava l'aniversari, i van decidir fer una festa i donar un regalet a cadascuna de les professores que havien passat per l'escola des dels seus inicis.

Vaig fer nens i nenes de ceràmica, vestits de colors diferents, i enfilats en un estel. El regal va ser tot un èxit. Espero que a vosaltres també us agradi.

Este trabajo es, como los últimos, de hace unos añitos. Una guardería de cerca de casa celebraba su aniversario, y decidieron organizar una fiesta y dar un regalo a cada una de las profesoras que habían pasado por la escuela desde sus inicios.


Hice niños y niñas de cerámica, vestidos de distintos colores, y sentaditos en una estrella. El regalo fue un éxito rotundo. Espero que a vosotros también os guste. 

Recordant el Nadal. Plastilina.

Entre les fotos que vaig escannejar ahir n'hi havia una, no recordo de quin any, on hi havia uns ninotets de neu fets amb plastilina. Cada un portava el gorro, la bufanda, els guants i els botons d'un color diferent, a més d'un cartellet amb el nom de cada comensal, perquè a la taula del dinar de Nadal  cadascú sapigués on s'havia de seure.
Les escombres estan fetes amb un pal de "pinxito", amb retallets d'una escombra autèntica i un trosset de filferro, per fixar-ho tot.
Els ninots ja són història. Sort de les fotos per recordar-los.
Espero que us agradin.

Entre las fotos que escaneé ayer había una, no recuerdo de qué año, en la que había unos muñequitos de nieve realizados con plastilina. Cada uno llevaba el gorro, la bufanda, los guantes y los botones de un color distinto, además de un cartelito con el nombre de cada comensal, para que cada uno supiese dónde tenía que sentarse en la mesa de Navidad. 
Las escobas están hechas con un palo de "pinchito", con recortes de una escoba auténtica y un trocito de alambre, para fijarlo todo.
Los muñecos ya son historia. Suerte de las fotos para recordarlos.
Espero que os gusten.

Ninots esperant el seu lloc a taula

Una miqueta de costura. Gallines-coixí.

Els calés són importants, però més important és la imaginació. Moltes vegades s'aconsegueixen més coses amb una petita inversió, imaginació i una mica de feina que amb una cartera plena.

Em feia falta un regal per a les meves filles, de baix cost, i que fos divertit i útil. Se'm va acudir comprar un retall de roba que combinés amb la funda nòrdica, i fer-ne uns coixins en forma de gallina, com les que hi havia a l'estampat de la funda. 

Els ulls? Uns botonets cosits per darrere. Les aletes, mòbils. Així el coixí quedava més graciós. I per a les potes, la cresta i el bec, un retall de roba blanca pintada amb pintura tèxtil. 

Em van quedar d'allò més cuques, no? 

El dinero es importante, pero más importante es la imaginación. Muchas veces se consiguen más cosas con una mínima inversión, imaginación y algo de trabajo que con una cartera llena. 

Necesitaba un regalo para mis hijas, de bajo coste y que fuese divertido y útil. Se me ocurrió comprar un retal de tela que combinase con la funda nórdica, y confeccionar unos cojines en forma de gallina, como las que había estampadas en la tela de la funda. 

¿Los ojos? Unos botoncitos cosidos por detrás. Las alitas, móviles. Así el cojín quedaba más gracioso, y para las patas, las crestas y el pico, un trozo de tela blanca pintada con pintura textil. 

Me quedaron de lo más monas, ¿no?

Els dos coixins sobre el llit, col·locats igual que al dibuix

Detall

Ceràmiques. Tutors per a plantes.

Aquest matí, aprofitant que és festa, he estat revisant antigues fotos de treballs de ceràmica. N'he trobat un munt, i he estat molta estona escannejant-les i passant-les a l'ordinador. Eren fotos de l'època analògica, quan les càmeres digitals encara eren una utopia. Uf, com passa el temps!

Ja us havia ensenyat alguna d'aquestes peces, concretament les floretes. Avui, a més, he trobat unes marietes molt simpàtiques, i una abella que no fa mel, però que també té la seva gràcia. Són tutors per a plantes, i serveixen per a posar-los en testos, per fer que les flors creixin ben dretes o, senzillament, per a un toc divertit.

Espero que us agradin.

Esta mañana, aprovechando que es fiesta, he estado revisando antiguas fotos de trabajos de cerámica. He encontrado un montón, y he pasado mucho rato escaneándolas y pasándolas al ordenador. Eran fotos de la época analógica, cuando las cámaras digitales todavía eran una utopía. ¡Uf, cómo pasa el tiempo!


Ya os había enseñado alguna de estas piezas, concretamente las florecillas. Hoy, además, he encontrado unas mariquitas muy simpáticas, y una abeja que no produce miel, pero que también tiene su gracia. Son tutores para plantas, y sirven para ponerlos en macetas, para conseguir que las flores crezcan derechitas o, sencillamente, para un toque divertido.


Espero que os gusten.

Marietes, i flors al fons de la imatge

Floretes i abella

Flors i abella

Nespressa't. Fermalls.

En aquesta entrada no us ensenyaré res de nou. Segurament, si heu seguit una mica el bloc, el que veureu us resultarà familiar. Ja ho havia fet amb imants, però aquesta vegada he optat pels fermalls. En lloc d'afegir un imant al darrere de les floretes, hi he cosit un imperdible amb tanca de seguretat ... i llestos!

He combinat el feltre amb les càpsules de cafè i amb botons de diferents colors (algunes càpsules també les he combinat amb fimo). Es poden fer infinitat de combinacions de color. Espero que les que he fet fins ara us agradin. 

En esta entrada no os voy a enseñar nada nuevo. Seguramente, si habéis seguido un poco el blog, lo que veréis os resultará familiar. Ya lo había hecho con imanes, pero esta vez he optado por los broches. En vez de añadir un imán a la parte trasera de las flores, les he cosido un imperdible con cierre de seguridad ... ¡y listos!

He combinado el fieltro con las cápsulas de café y con botones de distintos colores (algunas cápsulas también las he combinado con fimo). Se pueden hacer infinidad de combinaciones de color. Espero que las que he hecho hasta ahora os gusten. 

Fermalls. Els blaus

Detall

Fermalls. Els liles

Detall

Fermalls. Els vermells

Detall

Més punts de llibre. Col·lecció vermella i negra.

Molt abans de les festes ja em van encarregar alguns punts de llibre. Em va agradar com van sortir, així que n'he seguit fent. He anat provant diferents combinacions de colors. En aquest cas, fimo blanc, vermell i negre, i càpsules de cafè també en vermell i negre. Tot, evidentment, a to amb la cua de rata que fa la forma dels pètals del punt de llibre.

Espero que us agradin.

Mucho antes de las fiestas ya me encargaron algunos puntos de libro. Me gustó cómo quedaron, así que los he seguido haciendo. He ido probando distintas combinaciones de colores. En este caso, fimo blanco, rojo y negro, y cápsulas de café también en rojo y negro. Todo, evidentemente, a tono con la cola de ratón que da forma a los pétalos del punto de libro. 


Espero que os gusten.

Col·lecció vermella

Col·lecció vermella

Col·lecció negra

Col·lecció negra