Encàrrec exprés. Lola. I punt

Aquí teniu, després de molts i molts dies, la última part del meu encàrrec a tota velocitat. Perdoneu que us hagi fet esperar, però no sé si és el canvi d'estació, el canvi d'hora, la calor que encara fa, que els dies es van escurçant o què, que no acabo d'aconseguir organitzar-me per fer tot el que voldria.
Us presento els dos bodis que vaig pintar per a la Lola. Ja n'hi havia pintat algun altre fa temps, i em sembla que van ser un èxit. Si no, no haurien repetit, no trobeu?
Espero que us agradin.

Aquí tenéis, después de muchos y muchos días, la última parte de mi encargo a toda velocidad. Perdonad que os haya hecho esperar, pero no sé si es el cambio de estación, el cambio de hora, el calor que todavía está haciendo, que los días se van acortando o qué, que no acabo de conseguir organizarme para hacer todo lo que me gustaría.
Os presento los dos bodies que pinté para Lola. Ya le había pintado alguno hace tiempo, y creo que fueron un éxito. Si no, no habrían repetido, ¿no os parece?
Espero que os gusten.

Esperant en Jan ...

En Jan ha de néixer d'aquí a un parell de mesos, o potser una miqueta més aviat. La seva àvia va passar per la botiga, preguntant pels ja famosos bodis pintats a mà. En volia quatre, perquè el petitó vagi sempre ben vestit i arregladet, i em va deixar via lliure pel que fa a les il·lustracions.
Vaig repetir-ne un parell, que m'agrada molt com queden un cop acabades, i me'n vaig inventar les altres dues. Com que els pares d'en Jan fa molts anys que tenen relació amb el món sardanista, se'm va acudir que aquest seria un bon motiu per a un dels bodis. Em vaig documentar sobre el vestuari de la colla sardanista a la qual pertanyen, i vaig fer-li el dibuix a mida. Aprofitant el disseny de la samarreta que porten per ballar i els colors que porten les noies i els nois, vaig fer un bodi que, no és per dir-ho, però va quedar molt bé.
Ahir l'àvia d'en Jan, la Carme, va venir a recollir els bodis, i em va confessar que quan va veure el de la sardana (intencionadament li vaig ensenyar l'últim) se li va posar pell de gallina. Fins i tot em va fer dos petons i una abraçada. Es va emocionar ...
Espero que els trobeu divertits, i com sempre, que us agradin.

Jan tiene que nacer dentro de un par de meses, o tal vez un poco antes. Su abuela pasó por la tienda, preguntando por los ya famosos bodies pintados a mano. Quería cuatro, para que el pequeñín vaya siempre bien vestido y arregladito, y me dejó vía libre en cuanto a las ilustraciones.
Repetí un par, que me gusta mucho cómo quedan una vez acabadas, y me inventé las otras dos. Como los padres de Jan hace muchos años que tienen relación con el mundo sardanista, se me ocurrió que éste sería un buen motivo para uno de los bodies. Me documenté sobre el vestuario de la "colla" sardanista a la que pertenecen, y le hice el dibujo a medida. Aprovechando el diseño de la camiseta que llevan para bailar y los colores que llevan las chicas y los chicos, pinté un body que, no es por decir, pero quedó muy bien. 
Ayer, la abuela de Jan, Carme, vino a recoger los bodies, y me confesó que cuando vio el de la sardana (intencionadamente se lo enseñé el último) se le puso la carne de gallina. Incluso me dio dos besos y un abrazo. Se emocionó ...
Espero que los encontréis divertidos, y como siempre, que os gusten.

Tanca i globus

Tanca i globus. Detall

Els ja famosos peixets ...

Peixets. Detall. Jugant amb les combinacions de colors

El sol i la lluna. Compartint un mateix cel

La lluna i els estels en un costat ...

... i el sol i els ocells a l'altre

La sardana, reinterpretada

Negre i fúcsia. Els colors de la colla

En Jan. El sardanista més petitó

Bodis, bodis i més bodis. Un regalet per a en Marcos

Ja coneixeu en Diego. Fa pocs dies us ensenyava les samarretes que havia pintat per a ell. D'aquí a poc més de dos mesos, en Diego tindrà un germanet, en Marcos. La tradició diu que tots els nens arriben al món amb un pa sota el braç. No sé si en Marcos portarà o no portarà un pa. El que sé és que tindrà bodis per a parar un tren. La seva àvia me'n va encarregar uns quants, de més petits i de més grans, i em va donar via lliure per a les il·lustracions. He intentat que fossin divertits, i el més variats possible. Alguns són més senzills i altres més treballats, però tots tenen el seu encant. M'ho he passat pipa fent aquest treball, i més quan he sabut que els futurs pares ho han trobat tot preciós. Els ha encantat!

Espero que vosaltres també trobeu que he fet una bona feina.

Ya conocéis a Diego. Hace pocos días os enseñaba las camisetas que había pintado para él. Dentro de poco más de dos meses, Diego tendrá un hermanito, Marcos. La tradición dice que todos los niños llegan al mundo con un pan bajo el brazo. No sé si Marcos llevará o no llevará un pan. Lo que sé es que va a tener bodies para parar un tren. Su abuela me encargó unos cuantos, más pequeños y más grandes, y me dio vía libre para las ilustraciones. He intentado que fuesen divertidos, y lo más variados posible. Algunos son más sencillo, y otros más trabajados, pero todos tienen su encanto. Me lo he pasado genial haciendo este trabajo, y más cuando he sabido que los futuros padres lo han encontrado todo precioso. ¡Les ha encantado!

Espero que vosotros también penséis que he hecho un buen trabajo.

Uns quants bodis acabats

Sol, núvol i estel

Globus lligats a una tanca

Bodis acabats

Globus i tanca. El cranc pescador

Detall del cranc. Per davant i per darrere

El cranc. Un dibuix molt estiuenc

Detall de la pinça, a la part del darrere

Bodis, també de màniga curta

Els peixets de colors

Peixets. Tren amb fum de lletres ... 

Detall. El ratolí

Detall. La lluna que somiava que era un globus

Bodis preparats per a embolicar

Els regalets preparats. Cada mida en un paquet diferent.
Zero mesos, un mes, tres mesos.