Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

diumenge, 29 de juliol de 2012

Esperant en Jan ...

En Jan ha de néixer d'aquí a un parell de mesos, o potser una miqueta més aviat. La seva àvia va passar per la botiga, preguntant pels ja famosos bodis pintats a mà. En volia quatre, perquè el petitó vagi sempre ben vestit i arregladet, i em va deixar via lliure pel que fa a les il·lustracions.
Vaig repetir-ne un parell, que m'agrada molt com queden un cop acabades, i me'n vaig inventar les altres dues. Com que els pares d'en Jan fa molts anys que tenen relació amb el món sardanista, se'm va acudir que aquest seria un bon motiu per a un dels bodis. Em vaig documentar sobre el vestuari de la colla sardanista a la qual pertanyen, i vaig fer-li el dibuix a mida. Aprofitant el disseny de la samarreta que porten per ballar i els colors que porten les noies i els nois, vaig fer un bodi que, no és per dir-ho, però va quedar molt bé.
Ahir l'àvia d'en Jan, la Carme, va venir a recollir els bodis, i em va confessar que quan va veure el de la sardana (intencionadament li vaig ensenyar l'últim) se li va posar pell de gallina. Fins i tot em va fer dos petons i una abraçada. Es va emocionar ...
Espero que els trobeu divertits, i com sempre, que us agradin.

Jan tiene que nacer dentro de un par de meses, o tal vez un poco antes. Su abuela pasó por la tienda, preguntando por los ya famosos bodies pintados a mano. Quería cuatro, para que el pequeñín vaya siempre bien vestido y arregladito, y me dejó vía libre en cuanto a las ilustraciones.
Repetí un par, que me gusta mucho cómo quedan una vez acabadas, y me inventé las otras dos. Como los padres de Jan hace muchos años que tienen relación con el mundo sardanista, se me ocurrió que éste sería un buen motivo para uno de los bodies. Me documenté sobre el vestuario de la "colla" sardanista a la que pertenecen, y le hice el dibujo a medida. Aprovechando el diseño de la camiseta que llevan para bailar y los colores que llevan las chicas y los chicos, pinté un body que, no es por decir, pero quedó muy bien. 
Ayer, la abuela de Jan, Carme, vino a recoger los bodies, y me confesó que cuando vio el de la sardana (intencionadamente se lo enseñé el último) se le puso la carne de gallina. Incluso me dio dos besos y un abrazo. Se emocionó ...
Espero que los encontréis divertidos, y como siempre, que os gusten.



Tanca i globus

Tanca i globus. Detall

Els ja famosos peixets ...

Peixets. Detall. Jugant amb les combinacions de colors

El sol i la lluna. Compartint un mateix cel

La lluna i els estels en un costat ...

... i el sol i els ocells a l'altre

La sardana, reinterpretada

Negre i fúcsia. Els colors de la colla

En Jan. El sardanista més petitó

diumenge, 22 de juliol de 2012

L'Aina i l'Arnau. Dos cosinets afortunats

En Manel té un company de feina, en David, a qui un dia se li va acudir de comentar-li això del meu bloc. En David se'l va mirar ... i li va encantar! Justament la setmana que ve, la seva nebodeta Aina farà un any, i li volia fer un regal d'aquells tan especials ... Em va enviar un correu i em va demanar si podia pintar-li una samarreta ... diferent. Volia que hi dibuixés el peluix preferit de la mare de l'Aina quan era petita. Em va fer arribar un parell de fotografies i li vaig pintar l'hipopòtam vermell, d'ulls grossos i rodons ...
Uns dies més tard, em va tornar a escriure. Té un nen molt petitó, l'Arnau. Encara no té ni dos mesos, però a en David li van agradar tant les fotos de la samarreta de l'Aina que em va demanar un parell de bodis per a l'Arnau. Els protagonistes són un drac, "el petit drac" i un gatet.
En David ho tindrà tot demà mateix. Vosaltres ja podeu veure'n el resultat avui. Com sempre, espero que us agradi.

Manel tiene un compañero de trabajo, David, a quien un día se le ocurrió comentarle lo de mi blog. David le echó una ojeada ... ¡y le encantó! Justamente la próxima semana, su sobrinita Aina cumplirá un año, y quería hacerle un regalo de aquellos tan especiales ... Me mandó un correo y me pidió si podía pintarle una camiseta ... diferente. Quería que le dibujase el peluche preferido de la mamá de Aina cuando era chiquitita. Me hizo llegar un par de fotografías y le pinté el hipopótamo rojo, de ojos grandes y redondos ...
Unos días más tarde, me escribió de nuevo. Tiene un niño muy pequeño, Arnau. Todavía no tiene ni dos meses, pero a David le gustaron tanto las fotos de la camiseta de Aina que me pidió un par de bodies para Arnau. Los protagonistas son un dragón, "el petit drac" y un gatito.
David lo tendrá todo mañana mismo. Vosotros ya podéis ver el resultado hoy. Como siempre, espero que os guste.

Samarreta i hipopòtam per davant

Samarreta i hipopòtam per darrere

L'hipopòtam fa la volta a la samarreta

Samarreta per a l'Aina preparada per a embolicar

Embolcall a to amb el dibuix. Vermell

Arnau, el petit drac

Detall. La flama li dóna un toc de color

Bodi per a l'Arnau a punt per a embolicar

Embolcall a to amb el dibuix. Verd

Bodi per a l'Arnau. Gatet

El gatet és de color taronja,
perquè entoni amb el color cru del bodi

Detall. Cabdell en color complementari, per a contrastar

Bodi a punt per a embolicar

Embolcall a to amb el dibuix. Taronja

Tot a punt per regalar.
Embolcalls en forma de caramel

dilluns, 16 de juliol de 2012

Penjolls de fimo. Simfonia en blau.

Segueixo treballant. A estonetes, esgarrapant minuts al llarg del dia. Poc a poc vaig fent petits treballs i avançant algunes idees i creacions.
Aquesta vegada comparteixo amb vosaltres uns penjolls de fimo. Realitzats a base d'una murrina en espiral, en un degradat de color blau i muntats sobre una base de fimo negre.
L'acabat setinat s'aconsegueix polint la peça ja cuita, amb paper de vidre a l'aigua, començant per un gra gruixut i acabant per un gra gairebé imperceptible. Per acabar de donar-li el toc, un retall de roba gruixuda de cotó funciona a la perfecció.
Espero que us agradin.

Sigo trabajando. A ratitos, arañando minutos a lo largo del día. Poco a poco voy haciendo pequeños trabajos y avanzando algunas ideas y creaciones. 
Esta vez comparto con vosotros unos colgantes de fimo. Realizados a base de una murrina en espiral, en un degradado de color azul y montados sobre una base de fimo negro.
El acabado satinado se consigue puliendo la pieza ya cocida, con papel de lija al agua, empezando por un grano grueso y acabando por un grano casi imperceptible. Para acabar de darle el toque, un recorte de tela gruesa de algodón funciona a la perfección. 
Espero que os gusten. 





diumenge, 8 de juliol de 2012

To Wisconsin with love ...

En Pep, la Karen i en Paul viuen a Wisconsin. En Pep és d'aquí, la Karen d'allà, i un dia ... bé , no us explicaré la seva història. El cas és que de tant en tant passen uns dies de vacances aquí, i veuen tooooota la família. Un dia, la Karen va veure alguna cosa al meu bloc que li va agradar, ho va comentar i aquí va quedar el tema.
Avui tornen cap a casa, i se m'ha acudit fer-li un regalet. He preparat un penjoll que tenia inacabat (l'he polit, li he fet una filigrana de filferro banyat amb argent i li he posat un cordó), l'he embolicat i ara li portaré. Així tindrà un record més de tots els que gairebé cada estiu s'emporten cap a l'altra banda de l'Atlàntic.
Una abraçada a tots tres. Bon viatge!

Pep, Karen y Paul viven en Wisconsin. Pep es de aquí, Karen de allí, y un día ... bueno, no os voy a contar su historia. El caso es que de vez en cuando pasan unos días de vacaciones aquí, y ven a toooooda la familia. Un día, Karen vio alguna cosa en mi blog que le gustó, lo comentó y aquí quedó el tema.
Hoy vuelven a casa, y se me ha ocurrido hacerle un regalo. He preparado un colgante que tenía inacabado (lo he pulido, le he hecho una filigrana de alambre bañado en plata y le he puesto un cordón), lo he envuelto y ahora se lo llevaré. Así tendrá un recuerdo más de todos los que casi cada verano se llevan al otro lado del Atlántico.
Un abrazo a los tres. ¡Buen viaje!

Penjoll acabat

Murrina retrobada, de fa molt de temps ...

Embolcall original, amb materials reutilitzats

Paper, una mica de ràfia i una pinça amb un detall

dijous, 5 de juliol de 2012

Pere i Maria Cinta. Una sorpresa des de ... Bombai!


Doncs sí. Que descobreixin el meu bloc, els agradi i em demanin algun treball, m'agrada molt. Però que em descobreixin des de Bombai ... no passa cada dia!
L'Anna és a Bombai, tot i que la seva família és a Barcelona. Els seus pares faran trenta anys de casats un dia d'aquests, i buscava una coseta original per a regalar-los en aquest dia tan especial. Buscant, buscant, va anar a parar al meu bloc, i li va dir a la seva tieta, la Montserrat, que de seguida em va escriure preguntant-me què podíem fer. La ceràmica fa temps que la tinc aparcada, així que li vaig proposar de fer la figureta d'homenatge amb fimo. Seria la meva primera figura amb fimo, i no les tenia totes, però tot i així, m'hi vaig dedicar de seguida. Després de mooooltes hores de feina, vaig tenir la figura acabada, amb molts detallets, com a mi m'agrada.
En Pere i la Maria Cinta són aficionats a l'excursionisme, i a en Pere, a més, li agrada molt la fotografia. La figura reflecteix aquests gustos. Espero que s'hi vegin reflectits, i que quan obrin la capseta se sorprenguin de veritat, i potser fins i tot s'emocionin una miqueta ...

Pues sí. Que descubran mi blog, les guste y me pidan algún trabajo, me gusta mucho. Pero que me descubran desde Bombay ... ¡no pasa todos los días!
Anna está en Bombay, aunque su familia es de Barcelona. Sus padres van a cumplir treinta años de casados un día de éstos, y buscaba una cosita original para regalarles en este día tan especial. Buscando, buscando, llegó a mi blog, y se lo dijo a su tía, Montserrat, que enseguida me escribió preguntándome qué podíamos hacer. La cerámica hace tiempo que la tengo aparcada, así que le propuse hacer la figurita de homenaje con fimo. Sería mi primera figura de fimo, y no las tenía todas conmigo, aun así, me dediqué a ello enseguida. Después de muuuuuchas horas de trabajo, tuve la figura acabada, con muchos detallitos, como a mí me gusta. 
Pere y Maria Cinta son aficionados al excursionismo, y a Pere, además, le gusta mucho la fotografía. La figura refleja estos gustos. Espero que se vean reflejados en ella, y que cuando abran la cajita se sorprendan de verdad, y tal vez incluso se emocionen un poquito ... 


La feina ... a mitges. La roba és la que porten a la foto
que m'han fet arribar per correu

Aquí ja tenen nas i ulls. Això ja sembla una altra cosa ...
També porten mitjonets i sabates, encara sense cordons

La Maria Cinta. A la foto portava una bossa.
La flor és de collita pròpia

Arracadetes, i un barret per a protegir-se del sol ...

En Pere ja porta la motxilla i la càmera de fotos.
I les sabates ja tenen cordons!

Pere. Detall de la càmera i el cinturó.
Encara li faltava la boca ...

Pere. Detall de les sabates.

Maria Cinta.  Sabates i bosseta

La figura acabada dins el forn.
Vaig haver d'inventar una estructura de suport.
Quins nervis!

Figura ja cuita. Té bona pinta ...

Aquí es veu la motxilla. Me la vaig inventar,
perquè a la foto no es veia ...

La Cinta en primer terme

Detall de les sabates, també inventades

Les sabates d'en Pere

Les sabates de la Maria Cinta

Detall

Motxilla

Aquesta foto és la meva preferida.
Sembla que en Pere digui "ei, que sóc aquí! Jo també
vull sortir a la foto!"

Maria Cinta. Detall de la cara

Pere. Detall de la cara

La figureta acabada esperant per a ser
embolicada, rumb a Barcelona

Figureta a mig embalar

Feina acabada!
La capseta també és disseny propi. Què us sembla?