Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Treballant ...

Fa dies que no us ensenyo cap coseta nova. No és perquè no estigui fent res. La veritat és que no paro. Vaig fent algunes cosetes que considero que no tenen per què ser al blog, i altres les tinc a mig fer, i encara no estan en condicions de ser fotografiades. No patiu, que seguiré treballant i ensenyant-vos els meus invents.

Hace días que no os enseño nada nuevo. No es porque no esté haciendo nada. La verdad es que no paro. Voy haciendo cositas que considero que no tienen por qué estar en el blog, y otras las tengo a medio hacer, y todavía no están en condiciones de ser fotografiadas. No sufráis, que seguiré trabajando y enseñándoos mis inventos.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Avui la Nuria fa un any ...

La Nuria és la filla d'una amiga. Avui fa un any que va néixer, i ho he volgut celebrar pintant-li una samarreta. Espero que li agradi, i que la faci servir ... a l'estiu, perquè ara ja fa una mica de fred. Feliç primer aniversari, Nuria!

Nuria es la hija de una amiga. Hoy hace un año que nació, y he querido celebrarlo pintándole una camiseta. Espero que le guste, y que la utilice ... en verano, porque ahora hace ya un poco de frío. ¡Feliz primer aniversario, Nuria!




divendres, 12 de novembre de 2010

La Mariona ja ha arribat ... i li he pintat un altre bodi

Doncs fa dos dies que va néixer. Tot va anar molt bé. És una cucadeta de nena, molt tranquil·la i amb la cara tan rodoneta ... Avui ha estrenat el bodi de l'estel, i ahir n'hi vaig pintar un altre, amb un tren, dedicat al seu pare, que li agraden molt. Espero que també el trobeu bufó.

Pues hace dos días que nació. Todo fue estupendamente. Es una monadita de niña, muy tranquila y con la cara tan redondita ... Hoy ha estrenado el body de la cometa, y ayer le pinté otro, con un tren, dedicado a su padre, que le gustan mucho. Espero que también lo encontréis gracioso. 


divendres, 5 de novembre de 2010

Et van massa llargs els pantalons?

No pateixis.
Pren bé la mida i retalla el que sobra. Però no llencis els retalls! Aprofita'ls per fer-ne alguna cosa útil.
Si tens filles petites, o nebodes, o filles d'amigues teves que encara juguin amb nines, fés robeta perquè puguin vestir-les i desvestir-les. S'ho passaran d'allò més bé. 
L'Olga es va posar molt contenta quan li vaig regalar aquesta samarreta feta amb un retall i la faldilleta texana de volants, cosida a partir dels baixos d'uns texans.

No te preocupes.
Toma bien la medida y recorta lo que sobra. ¡Pero no tires los retales! Aprovéchalos para hacer algo útil.
Si tienes hijas pequeñas, o sobrinas, o hijas de amigas tuyas que todavía jueguen con muñecas, hazles ropita para que puedan vestirlas y desvestirlas. Se lo pasarán estupendamente. 
Olga se puso muy contenta cuando le regalé esta camiseta confeccionada con un retal y la faldita tejana de volantes, cosida a partir de los bajos de un pantalón tejano. 


dijous, 4 de novembre de 2010

Pintar sobre roba ...

Cada vegada falta menys per conèixer la Mariona. 
Aquest cop li he pintat un bodi, amb un dibuix senzillet però amb molt de color. En tinc un altre de més gran pendent de pintar. M'he de pensar bé el disseny. Quan el tingui decidit, m'hi poso.
De moment, faré volar un estel ...

Cada vez falta menos para conocer a Mariona.
Esta vez le he pintado un body, con un dibujo sencillito pero con mucho colorido. Tengo otro más grande pendiente de pintar. Hay que pensar bien el diseño. En cuanto lo tenga claro, me pongo a ello.
De momento, haré volar una cometa ...



dimarts, 2 de novembre de 2010

Què puc fer amb aquests pneumàtics?



Els tenia arraconats al terrat i no sabia com treure'n profit. No es podien tornar a utilitzar com a pneumàtics, així que era qüestió de pensar en què els podia reconvertir. Un dia ho vaig veure clar. Podien passar a formar part del "jardí". Vaig agafar-ne un, el vaig retallar, el vaig pintar, el vaig folrar i el vaig omplir de terra. Va resultar un hàbitat ideal per als Àloes. I el resultat era prou interessant estèticament.
Volia tenir un hortet al terrat. Per què no? Els pneumàtics podien ser part d'aquest hortet. I m'hi vaig llançar de cap. Durant l'estiu he recollit tomàquets, pebrots i albergínies. No en gran quantitat, però us asseguro que fa una il·lusió immensa recollir el que has fet créixer tu mateix.

Los tenía arrinconados en la azotea y no sabía cómo sacarles provecho. No se podían volver a utilizar como neumáticos, así que era cuestión de pensar en qué se podían reconvertir.
Un día lo vi claro. Podían pasar a formar parte del "jardín". Cogí uno, lo recorté, lo pinté, lo forré y lo rellené de tierra. Resultó un hábitat ideal para los Aloes. Y el resultado era bastante interesante estéticamente.
Me apetecía tener un huertecillo en la azotea. ¿Por qué no? Los neumáticos podían ser parte de este huertecillo. Y me lancé de cabeza. Durante el verano he recogido tomates, pimientos y berenjenas. No en gran cantidad, pero os aseguro que produce una inmensa ilusión recoger lo que uno mismo ha hecho crecer.







dilluns, 1 de novembre de 2010

Una manteta de mitja i uns altres peüquets

Em sembla que la Mariona serà una nena molt mimadeta.
Vaig comprar tres cabdells de llana, de colors que més o menys lliguessin amb els colors del cotxet. No són exactament el que jo buscava, però el resultat no està del tot malament. He fet una manteta i uns pe¨¨ucs, amb un disseny diferent dels de color cru. I encara m'ha sobrat llana, per a alguna altra ocurrència.
De moment, això serà l'últim que li faré. Ja m'agrada fer-li cosetes de punt, però també tinc ganes de fer altres coses diferents.

Me parece que Mariona va a ser una niña muy mimadita.
Compré tres ovillos de lana, de colores que más o menos conjuntasen con los colores del cochecito. No son exactamente lo que yo buscaba, pero el resultado no ha quedado del todo mal. He confeccionado una mantita y unos patucos, con un diseño distinto al de los de color crudo. Y aún me ha sobrado lana, para alguna otra ocurrencia.
De momento, esto va a ser lo último que le haga. Ya me gusta hacerle cositas de punto, pero también me apetece hacer otras cosas distintas.