Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

diumenge, 24 de novembre de 2013

En Kilian, en Dídac i els taurons

La mama d'en Dídac ve a la botiga amb el nen. M'encarrega un bodi per a en Kilian, que ha de néixer d'aquí a un parell de mesos. Li agrada el dibuix dels peixets de colors. Quedem d'acord. Al cap d'una estona torna a veure'm. Que a en Dídac li agraden molt els taurons, i que si puc incloure'n un al bodi d'en Kilian. Que jo recordi, no he dibuixat mai un tauró, però si és el que volen, ho faré. Cap problema.
Arribo a casa i m'empesco la millor manera de dibuixar-ne un sense trencar l'harmonia del grup de peixets. Ah! En Dídac vol que el tauró tingui dents, però no vull que resulti agressiu, ni amenaçador.
Finalment trobo la manera que més em convenç i el pinto. Amb moltes dents però amb un gran somriure.
En Kilian ja l'ha estrenat. Ha tingut tanta pressa per conèixer el seu germanet que ha nascut gairebé un mes abans del que li tocava. I el bodi li va enorme, però està guapíssim!

La mamá de Dídac viene a la tienda con el niño. Me encarga un body para Kilian, que tiene que nacer en un par de meses. Le gusta el dibujo de los pececillos de colores. Quedamos de acuerdo. En un rato vuelve otra vez. Que a Dídac le gustan mucho los tiburones, y que si puedo incluir uno en el body de Kilian. Que yo recuerde, no he dibujado nunca un tiburón, pero si es lo que quieren, lo haré. Ningún problema.
Llego a casa y me las arreglo para dibujarlo de la mejor manera, sin romper la armonía del grupo de pececillos. ¡Ah! Dídac quiere que el tiburón tenga dientes, pero no quiero que resulte agresivo, ni amenazador.
Finalmente encuentro la manera que más me convence y lo pinto. Con muchos dientes pero con una gran sonrisa.
Kilian ya lo ha estrenado. Ha tenido tanta prisa por conocer a su hermanito que ha nacido casi un mes antes de lo que le tocaba. Y el body le va enorme, ¡pero está guapísimo!

 
 



diumenge, 17 de novembre de 2013

Aishia. Un encàrrec ... diferent

Van venir a la botiga els papes de l'Aishia. A la nena li faltava poquet per néixer, i li anaven preparant les cosetes per donar-li la benvinguda quan arribés. Ho volien tenir tot a punt quan arribés el moment.
Em van començar a demanar coses amb moltes lletres, i vaig haver-ho d'anotar tot molt bé, per no equivocar-me en cap dels escrits. La veritat és que no m'havien demanat mai cap il·lustració amb tanta cal·ligrafia! Va ser un treball diferent, però molt interessant. 

Vinieron a la tienda los papás de Aishia. A la niña le faltaba poquito para nacer, y le iban preparando las cositas para darle la bienvenida cuando llegase. Querían tenerlo todo listo cuando llegase el momento. Empezaron a pedirme cosas con muchas letras, y tuve que anotarlo todo muy bien, para no equivocarme en ninguno de los escritos. ¡La verdad es que nunca me habían pedido una ilustración con tanta caligrafía! Fue un trabajo diferente, pero muy interesante.



Em van demanar que posés el nom en un bodi que ja estava i·lustrat. Quina responsabilitat! El pitjor va ser fixar la pintura amb la planxa. Vaig haver d'anar amb molt de compte per no fer malbé els cors ...

Me pidieron que pusiera el nombre en un body que ya estaba ilustrado. ¡Qué responsabilidad! Lo peor fue fijar la pintura con la plancha. Tuve que ir con mucho cuidado para no estropear los corazones ... 



També volien un bodi amb una llegenda. I amb moltes papallones de color rosa. Com que en aquest no hi havia el nom de la nena, i en tots els altres sí, vaig preparar-los una petita sorpresa. El nom d'Aishia i una papalloneta al culet del bodi! Els va encantar.

También querían un body con una leyenda. Y con muchas mariposas de color rosa. Como en éste no figuraba el nombre de la niña, y en todos los otros sí, les preparé una pequeña sorpresa. ¡El nombre de Aishia y una mariposita en el culete del body! Les encantó.





I l'acròstic!!! Ai mareta! Espero no equivocar-me en cap lletra. I ... com ho faig perquè es vegi bé el nom? ... i perquè no es vegi un munt de lletres sense solta ni volta? ... i com ho "adorno" perquè no quedi avorrit? Potser un estel? Sí, sí. Un estel amb una cua llaaaaaarga i plena de llacets. De color rosa, és clar. 
A veure ... Concentració ... 

¡¡¡Y el acróstico!!! ¡Ay mamá! Espero no equivocarme en ninguna letra. Y ... ¿cómo lo hago para que se vea bien el nombre? ¿... y para que no se vea un montón de letras sin ton ni son? ¿ ... y cómo lo adorno para que no resulte aburrido? ¿Tal vez una cometa? Sí, sí. Una cometa con una cola laaaaaaarga y llena de lacitos. De color rosa, por supuesto. 
A ver ... Concentración ... 




I per fi, la princesa. Ja ho sé, que porta una vareta màgica, i més que una princesa sembla una fada, però és que és la princesa dels desitjos. Ja n'havia pintat una, la van veure i els va encantar. Havia de fer-la molt més petita, perquè gairebé no hi havia espai al bodi, i volia mantenir tots els detallets. Em va costar una mica ubicar-ho tot en tan poc espai, però me'n vaig sortir prou bé. I el millor de tot. Als papes de l'Aishia els va encantar. Feina feta!

Y por fin, la princesa. Ya lo sé, que lleva una varita mágica, y más que una princesa parece un hada, pero es que es la princesa de los deseos. Ya había pintado una, la vieron y les encantó. Tenía que hacerla mucho más pequeña, porque casi no había espacio en el body, y quería mantener todos los detallitos. Me costó un poco ubicarlo todo en tan poco espacio, pero me salí con la mía. Y lo mejor de todo. A los papás de Aishia les encantó. ¡Conseguido!






diumenge, 10 de novembre de 2013

Feliç aniversari Mariona!!!

Avui la Mariona fa tres anyets. En una estona anem a la seva festa. Serà una festa de princeses. Evidentment, la princesa de la festa serà ella. 
M'encanta crear, imaginar coses i dur-les a terme, i la Mariona és una bona excusa per a poder-me dedicar a les meves històries. Aquesta vegada li he fet un armari per a la robeta de les nines. Amb una capsa de fusta de les que acostumen a guardar ampolles de vi he construït el cos de l'armari i un parell de prestatges interiors. Un retall de roba de colors amb un estampat llampant fa les funcions de porta. 
En un lateral, hi he col·locat dos poms de ceràmica en forma de cor, que fan de penjadors exteriors. A l'altre lateral, un retallet de la mateixa roba amb un marc de fimo, que dóna una mica més de color a l'armari.
I el més complicat, la part de dins. Aquesta sí que m'ha costat d'aconseguir! 
I és que ja tenia clar que li faria l'armari, però semblava que mai arribaria el dia, i esperant esperant, finalment vaig posar-m'hi diumenge passat. En menys d'una setmana ho he hagut de tenir tot enllestit. Com sempre, a corre cuita! 
Per al penjador he utilitzat dos anclatges cilíndrics, que subjecten una barra que em va costar molt d'aconseguir. Com que no he pogut trobar-ne cap de la mida que necessitava, he fet un invent per allargar-la, amb uns petits cilindres de fimo que he enganxat a la capsa. 
I per als penjadors ... això sí que ha portat cua! He voltat el poble sencer buscant penjadors diminuts, però no hi ha hagut manera. Em semblava que si els feia de filferro podien ser perillosos, així que al final he improvisat un disseny amb filferro, goma EVA i una boleta de fimo, que cobreix la part perillosa del filferro. 
Ha estat una feinada que he anat fent a estonetes. I m'alegro d'haver-la acabat. 
D'aquí a un moment la Mariona estriparà el paper i ... sorpresa!!! Espero que li encanti, i que hi jugui tant o més que amb la cuineta que li vaig regalar l'any passat.
Voleu veure l'armari? Doncs aquí el teniu. Espero que el trobeu, com a mínim, interessant. 

Hoy Mariona cumple tres añitos. En un rato vamos a su fiesta. Será una fiesta de princesas. Evidentemente, la princesa de la fiesta será ella.
Me encanta crear, imaginar cosas y llevarlas a cabo, y Mariona es una buena excusa para poderme dedicar a mis historias. Esta vez le he hecho un armario para la ropita de las muñecas. Con una caja de madera de las que acostumbran a guardar botellas de vino he construido el cuerpo del armario y un par de estanterías interiores. Un retal de tela de colores con un estampado llamativo hace las funciones de puerta.
En un lateras. he colocado dos pomos de cerámica en forma de corazón, que hacen de colgadores exteriores. En el otro lateral, un retalito de la misma tela con un marco de fimo, que da un poco más de color al armario.
Y lo más complicado, la parte interior. ¡Esta sí me ha costado de conseguir!
Y es que ya tenía claro que haría el armario, pero parecía que nunca llegaría el día, y esperando esperando, finalmente me puse manos a la obra el domingo pasado. En menos de una semana lo he tenido que dejar todo listo. Como siempre, ¡a toda prisa!
Para el colgador he utilizado dos anclajes cilíndricos, que sujetan una barra que me costó mucho conseguir. Como no he podido conseguir ninguna del tamaño que necesitaba, he hecho un invento para alargarla, con unos pequeños cilindros de fimo que he pegado a la caja.
Y para las perchas ... ¡eso sí que ha traído cola! He recorrido el pueblo entero buscando perchas diminutas, pero no ha habido manera. Pensaba que si las hacía de alambre podían resultar peligrosas, así que al final he improvisado un diseño con alambre, goma EVA y una bolita de fimo, que recubre la parte peligrosa del alambre.
Ha sido un trabajo considerable que he ido haciendo a ratitos. Y me alegro de haberlo acabado. 
Dentro de un momento Mariona rasgará el papel y ... ¡¡¡sorpresa!!! Espero que le encante, y que juegue tanto o más que con la cocinita que le regalé el año pasado.
¿Queréis ver el armario? Pues aquí lo tenéis. Espero que lo encontréis, como mínimo, interesante.

La cortineta. L'estampat de la roba em va encantar!

Detall del lateral. Com si fos un quadre ...

Vista lateral

Obrim la cortineta?

Ui! Quants penjadors! Podrem tenir la robeta endreçada!

Penjadors. Detall.
Filferro, fimo i goma EVA

Penjadors laterals. Detall 

Detall

Penjadors de coloraines

Penjadors. Detall

Penjadors. Boletes de fimo a to amb cada un


diumenge, 3 de novembre de 2013

Encàrrec exprés. Lola. I punt

Aquí teniu, després de molts i molts dies, la última part del meu encàrrec a tota velocitat. Perdoneu que us hagi fet esperar, però no sé si és el canvi d'estació, el canvi d'hora, la calor que encara fa, que els dies es van escurçant o què, que no acabo d'aconseguir organitzar-me per fer tot el que voldria.
Us presento els dos bodis que vaig pintar per a la Lola. Ja n'hi havia pintat algun altre fa temps, i em sembla que van ser un èxit. Si no, no haurien repetit, no trobeu?
Espero que us agradin.

Aquí tenéis, después de muchos y muchos días, la última parte de mi encargo a toda velocidad. Perdonad que os haya hecho esperar, pero no sé si es el cambio de estación, el cambio de hora, el calor que todavía está haciendo, que los días se van acortando o qué, que no acabo de conseguir organizarme para hacer todo lo que me gustaría.
Os presento los dos bodies que pinté para Lola. Ya le había pintado alguno hace tiempo, y creo que fueron un éxito. Si no, no habrían repetido, ¿no os parece?
Espero que os gusten.