Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 28 de febrer de 2013

Emma. Amb una flor al ... culet!

Doncs sí. La Meritxell em va fer l'encàrrec, per la nena d'uns amics. Em va demanar específicament que volia el bodi amb flors, al meu gust, però que el que havia de tenir sí o sí era una flor ben grossa al cul.

Dit i fet.

A la Meritxell li va encantar. No us podeu imaginar com n'és d'expressiva. A l'Emma ... suposo que també.

Divertit, no?

Pues sí. Meritxell me hizo el encargo, para la niña de unos amigos. Me pidió específicamente que quería el body con flores, a mi gusto, pero que debía tener, sí o sí, una flor grandota en el culo.

Dicho y hecho. 

A Meritxell le encantó. No os podéis imaginar lo expresiva que es. A Emma ... supongo que también.

Divertido, ¿no?









dimarts, 26 de febrer de 2013

Preparant l'arribada de l'Eduard

En poc menys d'un mes arribarà l'Eduard. Els seus pares estan molt contents perquè ja tenen ganes de veure com és, i si s'assembla al seu germà Joan. Encara que passaran més d'una nit sense dormir, les ganes i la il·lusió fan que ara per ara no pensin en aquestes coses.

Com a tots els nadons, a l'Eduard caldrà posar-li un gorret de cotó, molt suau, perquè no tingui fred, i unes manyoples, perquè no s'esgarrapi ell mateix i pugui fer-se mal. El conjunt, a més d'uns peücs diminuts, va dins d'una bosseta, també de cotó, i fins fa un parell de dies, de color blanc. L'he il·lustrada amb un dibuix que també té força èxit: la tanca amb els globus lligats. Cada globus, una lletra, i entre totes, componen el nom.

Sabeu? Encara que moltes vegades no sé a qui van dirigits els meus treballs, quan sé per qui són i, a més, conec els nadons, els sento una miqueta meus, perquè sempre faig tots els meus treballs amb molta cura, i hi poso els cinc sentits. M'agrada que tot surti perfecte.

En algo menos de un mes llegará Eduard. Sus padres están muy contentos, porque ya tienen ganas de ver cómo es, y si se parece a su hermano Joan. Aunque pasarán más de una noche sin dormir, las ganas y la ilusión hacen que ahora mismo no piensen en esas cosas.

Como a todos los bebés, a Eduard habrá que ponerle un gorrito de algodón, muy suave, para que no tenga frío, y unas manoplas, para evitar que se arañe a sí mismo y pueda lastimarse. El conjunto, además de unos patucos diminutos, va dentro de una bolsita, también de algodón, y hasta hace un par de días, de color blanco. La he ilustrado con un dibujo que también tiene mucho éxito: la valla con los globos atados. Cada globo, una letra, y entre todas, componen el nombre.

¿Sabéis? Aunque muchas veces no sé a quién van dirigidos mis trabajos, cuando sé para quién son y, además, conozco a los peques, los siento un poquito míos, porque siempre hago todos mis trabajos con mucho cariño, y pongo en ellos los cinco sentidos. Me gusta que todo salga perfecto.






dilluns, 25 de febrer de 2013

Aitana. Una samarreta molt primaveral

Donar un toc més divertit a una senzilla samarreta blanca de tirants és molt fàcil. Hi pintem unes papallones i unes flors, hi col·loquem el nom de la nena a qui li volem regalar i ... ja tenim un regal original i diferent!

De manera molt fàcil podem fer feliç a gairebé tothom. I és que rebre un regal sempre és motiu d'alegria, però veure que el regal que et fan és especial per tu ... no es pot explicar amb paraules!

Dar un toque más divertido a una simple camiseta blanca de tirantes es muy fácil. Pintamos unas mariposas y unas flores, colocamos el nombre de la niña a la que se la queremos regalar y ... ¡ya tenemos un regalo original y diferente!

De forma muy fácil podemos hacer feliz a casi todo el mundo. Y es que recibir un regalo siempre es motivo de alegría, pero ver que el regalo que te hacen es especial para ti ... ¡no se puede expresar con palabras! 






dissabte, 23 de febrer de 2013

Lola ... again

No puc evitar sentir certa satisfacció cada cop que em fan un encàrrec. I aquesta satisfacció és doble quan algú que ja m'havia encarregat alguna coseta repeteix. Suposo que això vol dir que faig una bona feina, i que tant qui me l'encarrega com qui rep el regal queden prou contents. 

A la Lola ja li vaig pintar algun bodi, i no fa gaire, me'n van encarregar un altre. Vam fer un disseny a mida, combinant dues il·lustracions diferents i transformant-les en una de sola. 

La cosa va anar més o menys així:

-M'agradaria que em pintessis un bodi, però no em decideixo per cap dibuix. M'agrada aquest ... I aquest ... Oh! Aquest també! Què et sembla? Els peixets són molt bufons, però sembla que em falta alguna cosa més per la part de dalt. La veig una mica buida ...

- Podríem pintar-hi un solet. Sempre pinto els peixos com si fossin sota l'aigua, però podria pintar-hi el sol, i una onadeta sota el nom, com si poguéssim veure al mateix temps per damunt i per sota de l'aigua. 

- I ja quedarà bé? I si posem el nom a la màniga? Mira, saps què? Que t'ho deixo al teu criteri, que segur que quedarà bé.

- No pateixis. Quedarà preciós. 

Espero que us agradi. I espero que a la Lola també li agradés. 

No puedo evitar sentir cierta satisfacción cada vez que me hacen algún encargo. Y esta satisfacción es doble  cuando alguien que ya me había encargado alguna cosita repite. Supongo que eso significa que hago un buen trabajo, y que tanto quien me lo encarga como quien recibe el regalo quedan bastante contentos. 

A Lola ya le pinté algún body, y no hace mucho, me encargaron otro. Hicimos un diseño a medida, combinando dos ilustraciones distintas y transformándolas en una sola. 

La cosa fue más o menos así:

- Me gutaría que me pintases un body, pero no me decido por ningún dibujo. Me gusta éste ... Y éste ... ¡Oh! ¡Éste también! ¿Qué te parece? Los peces son muy monos, pero parece que me falta algo más por la parte de arriba. La veo un poco vacía ...  

- Podríamos pintar un sol. Siempre pinto los peces como si estuviésemos bajo el agua, pero podría pintar el sol, y una ola bajo el nombre, como si pudiéramos ver al mismo tiempo por enciima y por debajo del agua.

- ¿Y quedará bien? ¿Y si ponemos el nombre en la manga? Mira, ¿sabes qué? Que lo dejo a tu criterio, que seguro que quedará bien.

- No te preocupes. Quedará precioso.

Espero que os guste. Y espero que a Lola le gustase también. 




dimecres, 6 de febrer de 2013

Qui té un terrat té un tresor. Hivern. Calma

A l'hivern sembla que tot és més lent. La natura roman adormida, esperant que retorni la primavera, per renéixer amb més força.
Tot i la calma aparent, sempre hi ha novetats si sabem mirar bé. Passejar pel jardí, qui tingui la sort de tenir-ne un, és descobrir contínuament noves fulles, noves branques, detalls que ens demostren que la vida lluita per obrir-se pas.
Al terrat, la visió general és més aviat desoladora. Sembla que tot sigui mig mort, però mirant-ho de més a prop veiem que no, que només dorm, esperant l'esclat que vindrà marcat pel sol de primavera.
Ja ho vaig dir. Qui té un terrat té un tresor. I qui gaudeix de l'amor per la natura, tot i que a l'hivern sigui més complicat, té racons per seguir descobrint.
Espero que gaudiu de la passejada.
Ah! Les fotos s'han fet, editat i publicat en menys de mitja hora, així que espero que no sigueu excessivament crítics. Bona descoberta!

En invierno parece que todo es más lento. La naturaleza permanece dormida, esperando el retorno de la primavera, para renacer con más fuerza.
A pesar de la aparente calma, siempre hay novedades si sabemos mirar bien. Pasear por el jardín, quien tenga la suerte de tener uno, es descubrir contínuamente nuevas hojas, nuevas ramas, detalles que nos demuestran que la vida lucha por abrirse paso.
En la azotea, la visión general es más bien desoladora. Parece que todo esté medio muerto, pero mirándolo desde más cerca vemos que no, que sólo duerme, esperando la explosión que vendrá marcada por el sol de primavera.
Ya lo dije. Quien tiene una azotea tiene un tesoro. Y quien goza del amor por la naturaleza, aunque en invierno resulte más complicado, tiene rincones para seguir descubriendo.
Espero que disfrutéis del paseo.
¡Ah! Las fotos se han hecho, editado y publicado en menos de media hora, así que espero que no seáis excesivamente críticos. ¡Feliz descubrimiento!





















dimarts, 5 de febrer de 2013

Obrim botiga!

Fa uns dies m'he decidit. He obert una botigueta online. No és gran cosa, però sempre està bé tenir alguna finestra oberta al món. Mai se sap qui pot estar mirant, qui pot estar buscant, qui pot necessitar el que jo puc oferir.
Us ho faig saber per si voleu visitar-la. Tant de bo que us agradi. I de ben segur que, poc a poc, aniré millorant-la. Us hi espero!

La botiga del taller de la Júlia

Hace unos días me decidí. He abierto una tiendita online. No es gran cosa, pero siempre está bien tener alguna ventana abierta al mundo. Nunca se sabe quién puede estar mirando, quién puede estar buscando, quién puede necesitar lo que yo puedo ofrecer.
Os lo hago saber por si queréis visitarla. Ojalá os guste. Y seguro que, poquito a poco, la iré mejorando. ¡Os espero!

La tienda de el taller de la Júlia



dissabte, 2 de febrer de 2013

Julieta. La nina que et robarà el cor

Ja fa temps que vaig fer les primeres Julietes. Va ser gairebé casualitat. Vaig veure una imatge a internet que em va suggerir la idea, vaig provar i em va agradar el resultat. Moltes vegades me'n poso una a la solapa, i la Mariona ja la coneix. Quan em veu i la porto, la toca i diu "Julieta". Li agrada molt.

Les primeres que vaig fer van ser per a regalar a unes amigues que conec a través de la xarxa. A algunes les conec personalment. A d'altres, no. Però és com si ens coneguéssim de tota la vida. És genial.Va ser un detall nadalenc. En lloc d'una postal que normalment acaba en algun racó oblidada, vaig pensar que estaria bé un detall que poguessin portar sempre amb elles, a la solapa, a la bossa, ... N'hi ha una, la Nerea, que la porta penjada al mirall del cotxe, així sempre l'acompanya quan viatja.

Darrerament he aconseguit feltre de més colors, i he fet més Julietes. L'Inma, de Sevilla, és una de les amigues d'internet, una de les que no tinc el gust de conèixer personalment, però estic segura que quan arribi el dia que ens coneguem, que arribarà, ens farem una abraçada enooooorme. I això que jo no sóc massa de mostres efusives d'afecte ... L'Inma, quan vaig fer aquests regalets, encara no formava part de la meva vida "virtual", així que no té la seva Julieta. Però això canviarà en un parell de dies. Les va veure en foto, i li van agradar tant que me'n va demanar algunes per regalar a les seves nebodes i a unes amigues. No li digueu res, que si no no serà sorpresa, però dins el paquet hi ha una Julieta de regal per a ella, en color morat. Segur que quan obri la capseta, les compti i vegi que n'hi ha una de més ... li encanta!

Inma, moltes gràcies per confiar sempre en mi per a fer els teus regals. De veritat. Gràcies. Espero que la Julieta t'agradi tant quan la tinguis a la mà com et va agradar en les fotos.

Hace tiempo que hice las primeras Julietas. Fue casi por casualidad. Vi una imagen en internet que me sugirió la idea, probé y me gustó el resultado. Muchas veces me pongo una en la solapa, y Mariona ya la conoce. Cuando me ve y la llevo puesta, la toca y dice "Julieta". Le gusta mucho.

Las primeras que hice fueron para regalar a unas amigas que conozco a través de la red. A algunas las conozco personalmente. A otras, no. Pero es como si nos conociéramos de toda la vida. Es genial. Fue un detalle navideño. En vez de una postal que normalmente acaba en algún rincón olvidada, pensé que estaría bien un detalle que pudieran llevar siempre con ellas, en la solapa, en el bolso, ... Una de ellas, Nerea, la lleva colgada en el espejo del coche, así siempre la acompaña cuando viaja.

Últimamente he conseguido fieltro de más colores, y he hecho más Julietas. Inma, de Sevilla, es una de esas amigas de internet, una de las que no tengo el gusto de conocer personalmente, pero estoy segura que cuando llegue el día en que nos conozcamos, que llegará, nos daremos un abrazo enoooooorme. Y eso que yo no soy muy de muestras efusivas de afecto ... Inma, cuando hice esos regalitos, todavía no formaba parte de mi vida "virtual", así que no tiene su Julieta. Pero esto cambiará en un par de días. Las vio en foto, y le gustaron tanto que me encargó algunas para regalar a sus sobrinas y a unas amigas. No le digáis nada, que si no no será sorpresa, pero dentro del paquete hay una Julieta de regalo para ella, en color morado. Seguro que cuando abra la cajita, las cuente y vea que hay una de más ... ¡le encanta!

Inma, muchas gracias por confiar siempre en mí para hacer tus regalos. De verdad. Gracias. Espero que Julieta te guste tanto cuando la tengas en tus manos como te gustó en las fotos. 



Julieta, Julieta, Julieta, Julieta, Julieta, Julieta, Julieta, ...


Julietes de tots colors

Detall

Julieta blava. La més somniadora.
Amb el cap als núvols i els peus a terra

Julieta fúcsia. La més vital i alegre

Julieta marró fosc. La més discreta i serena

Julieta morada. La més sofisticada

Julieta marró. Elegant i amb un toc de distinció

Julieta teula. Esbojarrada i creativa

Julieta verda. Una enamorada de la natura i de la vida

Julieta vermella. Apassionada i amb un toc de bogeria