Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 26 de febrer de 2013

Preparant l'arribada de l'Eduard

En poc menys d'un mes arribarà l'Eduard. Els seus pares estan molt contents perquè ja tenen ganes de veure com és, i si s'assembla al seu germà Joan. Encara que passaran més d'una nit sense dormir, les ganes i la il·lusió fan que ara per ara no pensin en aquestes coses.

Com a tots els nadons, a l'Eduard caldrà posar-li un gorret de cotó, molt suau, perquè no tingui fred, i unes manyoples, perquè no s'esgarrapi ell mateix i pugui fer-se mal. El conjunt, a més d'uns peücs diminuts, va dins d'una bosseta, també de cotó, i fins fa un parell de dies, de color blanc. L'he il·lustrada amb un dibuix que també té força èxit: la tanca amb els globus lligats. Cada globus, una lletra, i entre totes, componen el nom.

Sabeu? Encara que moltes vegades no sé a qui van dirigits els meus treballs, quan sé per qui són i, a més, conec els nadons, els sento una miqueta meus, perquè sempre faig tots els meus treballs amb molta cura, i hi poso els cinc sentits. M'agrada que tot surti perfecte.

En algo menos de un mes llegará Eduard. Sus padres están muy contentos, porque ya tienen ganas de ver cómo es, y si se parece a su hermano Joan. Aunque pasarán más de una noche sin dormir, las ganas y la ilusión hacen que ahora mismo no piensen en esas cosas.

Como a todos los bebés, a Eduard habrá que ponerle un gorrito de algodón, muy suave, para que no tenga frío, y unas manoplas, para evitar que se arañe a sí mismo y pueda lastimarse. El conjunto, además de unos patucos diminutos, va dentro de una bolsita, también de algodón, y hasta hace un par de días, de color blanco. La he ilustrado con un dibujo que también tiene mucho éxito: la valla con los globos atados. Cada globo, una letra, y entre todas, componen el nombre.

¿Sabéis? Aunque muchas veces no sé a quién van dirigidos mis trabajos, cuando sé para quién son y, además, conozco a los peques, los siento un poquito míos, porque siempre hago todos mis trabajos con mucho cariño, y pongo en ellos los cinco sentidos. Me gusta que todo salga perfecto.






2 comentaris:

cristina ha dit...

Un altre dolç regal! La idea dels globos em sembla genial!
Muuuuak!!!!

Júlia ha dit...

Gràcies!

Queda poc realista, però amb noms curtets dóna bon resultat.

I és un dibuix molt alegre, amb molt de color.