Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Roc

Sempre dormia. Quan era petit i la seva mare el portava a la botiga, es veia un nen tranquil, d'aquells que dormen tota la nit i es porten molt i molt bé.
El primer dia que va venir amb els ulls oberts ... quins ulls tan macos! Són d'un color ... ni verd ni gris ni marró. És un color especial. I la mirada d'en Roc també. Ara ja riu quan li faig monades. M'ho passo tan bé quan hi ha criatures! Si és que em sembla que, en el fons, mai no he acabat de créixer ...
Us agrada el bodi que li vaig pintar a en Roc?
És molt estiuenc, així que espero que li posin moltes vegades aquest estiu. 

Siempre dormía. Cuando era pequeño y su madre lo traía a la tienda, se veía un niño tranquilo, de aquellos que duermen toda la noche y se portan muy y muy bien.
El primer día que vino con los ojos abiertos ... ¡qué ojos tan bonitos! Son de un color ... ni verde ni gris ni marrón. Es un color especial. Y la mirada de Roc también. Ahora ya se ríe cuando le hago monadas. ¡Me lo paso tan bien cuando hay críos! Si es que creo que, en el fondo, nunca he acabado de crecer ...
¿Os gusta el body que le pinté a Roc?
Es muy veraniego, así que espero que se lo pongan muchas veces este verano. 





dijous, 24 d’abril del 2014

A l'Àlex li encanten els dracs ...

Justament me'n vaig assabentar ahir. M'ho va dir la seva mare, i em va demanar si podia fer-li un drac, com aquell que ja heu vist dues o tres vegades, fet amb un mitjó i amb càpsules de cafè. Bé, i amb una miqueta de goma EVA per a la flamarada, que ja se sap que un drac que no treu foc pels queixals ... no acaba de ser del tot un drac.
Doncs això, que la mama de l'Àlex em va demanar si podia fer-li un drac, i aquest matí, aprofitant que tinc uns dies de vacances, m'hi he posat. I aquí el teniu. L'Àlex no en sap res. Serà una sorpresa.
Des d'avui mateix, el cavaller Àlex ja podrà viure mil i una aventures amb el seu drac. Li posarà un nom? El posarà en un lloc especial? Tant se val! La sorpresa, de moment, segur que se  l'emporta. I és que ahir Sant Jordi estava tant ocupat regalant roses i llibres, que el drac va fugir! Li agradarà a l'Àlex? Jo el trobo simpàtic. No em fa gens de por.

Justamente me enteré ayer. Me lo dijo su madre, y me pidió si podía hacerle un dragón, como el que habéis visto ya dos o tres veces, hecho con un calcetín y con cápsulas de café. Bueno, y con un poquito de goma EVA para la llamarada, que ya se sabe que un dragón que no echa fuego ... no acaba de ser del todo un dragón.
Pues eso, que la mamá de Àlex me pidió si podía hacerle un dragón, y esta mañana, aprovechando que tengo unos días de vacaciones, me he puesto manos a la obra. Y aquí lo tenéis. Àlex no sabe nada. Será una sorpresa.
Desde hoy mismo, el caballero Àlex ya podrá vivir mil y una aventuras con su dragón. ¿Le pondrá un nombre? ¿Lo colocará en un lugar especial? ¡Qué más da! La sorpresa, de momento, seguro que se la lleva. Y es que ayer Sant Jordi estaba tan ocupado regalando rosas y libros, ¡que se le escapó el dragón! ¿Le gustará a Àlex? Yo lo encuentro simpático. No me da nada de miedo. 










dilluns, 21 d’abril del 2014

Classes de rus. Matrioshka sorpresa

Per fi tinc el meu diploma de llengua russa! Només són vuitanta hores ... de moment. Des del mes d'octubre, i durant tres hores a la setmana (que entre una cosa i l'altra m'han acabat de complicar la vida) he assistit a classes de rus, amb una professora nadiua, la Natasha, i un grupet de companys molt ben avingut.

El rus és una llengua moooolt complicada, però em sembla que una mica sí que n'hem après. Com a mínim, podem dir bon dia i bona tarda, donar les gràcies, dir algun número i potser mantenir una petita conversa, això sí, a ritme molt lent. Si un rus parla ràpid, entendre'l és gairebé missió impossible!

L'últim dia de curs va coincidir amb l'aniversari de la profe. No li vaig preguntar quants anys feia. Mira, vaig perdre una ocasió de practicar els números, je je. Em va semblar que seria bona idea fer-li un regalet, per la paciència que va tenir durant tot el temps que van durar les classes, i perquè així tenia una excusa per fer alguna coseta diferent, que ja sabeu que sempre que puc m'enredo ... Li vaig fer una matrioshka de feltre. La pot fer servir de clauer, perquè li vaig cosir una argolleta per a les claus, però també la pot utilitzar com a perfumador d'algun calaix. En lloc d'omplir-la de fibra, la vaig omplir de flors d'espígol, que fa una oloreta boníssima ... Vaig improvisar uns brodadets amb fil gruixut de diferents colors, i amb una puntadeta aquí i una altra allà, en un parell d'horetes, vaig tenir enllestida la matrioshka. Us agrada?

¡Por fin tengo mi diploma de lengua rusa! Sólo son ochenta horas ... de momento. Desde el mes de octubre, y durante tres horas a la semana (que entre una cosa y otra han acabado de complicarme la vida) he asistido a clases de ruso, con una profesora nativa, Natasha, y un grupito de compañeros con el que nos hemos entendido muy bien.

El ruso es una lengua muuuuy complicada, pero creo que algo sí que hemos aprendido. Como mínimo, podemos decir buenos días y buenas tardes, dar las gracias, decir algún número y tal vez mantener una pequeña conversación, eso sí, a ritmo muy lento. Si un ruso habla rápido, ¡entenderlo es casi misión imposible!

El último día de curso coincidió con el aniversario de la profe. No le pregunté cuántos años cumplía. Mira, perdí una ocasión de practicar los números, je je. Me pareció que sería buena idea hacerle un regalito, por la paciencia que tuvo durante todo el tiempo que duraron las clases, y porque así tenía una excusa para hacer alguna cosita distinta, que ya sabéis que siempre que puedo me enredo ... Le hice una matrioshka de fieltro. La puede usar como llavero, porque le cosí una argollita para las llaves, pero también la puede utilizar como perfumador de algún cajón. En vez de rellenarla con fibra, la rellené con flores de espliego, que tiene un aroma delicioso ... Improvisé unos bordados con hilo grueso de distintos colores, y con una puntadita aquí y otra allá, en un par de horitas, tuve lista la matrioshka. ¿Os gusta?







dimarts, 15 d’abril del 2014

Primavera. Promeses

Semblava que mai s'havia d'acabar l'hivern ...
Quan comença la primavera, pujar al terrat és una sorpresa constant. Quan no són les Freèssies és la Camèlia, o la Glicínia, amb els seus ramets de flors liles, tan suaument perfumades ... Els rosers i el Gessamí també van traient nous brots, d'un color indefinit, entre verd i granat. Tot es va omplint de minúscules estrelletes grogues. Són les flors de les plantes crasses. Una autèntica delícia. No cal patir per elles, ni regar-les, ni podar-les. Només cal tenir-les i gaudir-ne. 
Els bulbs també en són, d'agraïts. I sorprenents. Durant l'hivern desapareixen, i de cop i volta, un dia, comencen a brotar fulles per tot arreu. Ja no et recordaves que allà hi havia hagut una flor, i un bon dia, la tornes a trobar, com si res. Les Tulipes, els Crocus, els Liliums, tornen a florir cada primavera. És fascinant.
Hi ha unes flor petites, brillants, que m'atreviria a dir que són les que anuncien la primavera. Promeses de dies més llargs, de calor, de pluges i de platja. Les flors de Silene creixen en un vist i no vist. Avui no hi són i demà apareixen en qualsevol test i en qualsevol racó de les jardineres. D'un color fúcsia molt viu, ho comencen a omplir tot de color, i sembla que vulguin deixar enrere els dies grisos, curts, amb un sol que no s'atreveix a brillar.
La primavera ens retorna l'alegria. L'esclat de colors i olors que ens envolten. Magnífica. Promeses que s'acompleixen. Un any més. 

Parecía que nunca se iba a acabar el invierno ...
Cuando empieza la primavera, subir a la azotea es una sorpresa constante. Cuando no son las Freesias el la Camelia, o la Glicinia, con sus ramilletes de flores lilas, tan suavemente perfumadas ... Los rosales y el Jazmín también van sacando nuevos brotes, de un color indefinido, entre verde y granate. Todo se va llenando de minúsculas estrellas amarillas. Son las flores de las crasas. Una auténtica delicia. No hay que preocuparse por ellas, ni regarlas, ni podarlas. Sólo hay que tenerlas y disfrutarlas.
Los bulbos también son muy agradecidos. Y sorprendentes. Durante el invierno desaparecen, y de repente, un día, empiezan a brotar hojas por todas partes. Ya no recordabas que ahí había habido una flor, y un buen día, vuelves a encontrarla, como si nada. Los Tulipanes, los Crocus, los Liliums, florecen de nuevo cada primavera. Es fascinante.
Hay unas flores pequeñas, brillantes, que me atrevería a decir que son las que anuncian la primavera. Promesas de días más largos, de calor, de lluvias y de playa. Las flores de Silene crecen en un visto y no visto. Hoy no están y mañana aparecen en cualquier maceta y en cualquier rincón de las jardineras. De un color fúcsia muy intenso, empiezan a llenarlo todo de color, y parece que quisieran dejar atrás los días grises, cortos, con un sol que no se atreve a brillar.
La primavera nos devuelve la alegría.  El estallido de colores y olores que nos rodean. Magnífica. Promesas que se cumplen. Un año más.




















diumenge, 13 d’abril del 2014

Jornades educatives. S'acosta Sant Jordi ...

Aquest ja és el tercer any que em criden per a participar en les jornades educatives de l'institut S'Agulla. Em fa molta il·lusió participar-hi, i encara més quan em diuen que, quan pregunten als alumnes qui volen que els faci algun taller, jo sóc a gairebé totes les llistes. Mola!
Enguany, per problemes de compatibilitat horària, només he pogut fer un taller a un dels cursos, i no a dos, com sempre. Eren els alumnes de primer curs de tècnic en educació infantil, i com que no tenen previst visitar cap taller de fabricació de titelles, la idea era que es poguessin introduir una mica en aquest món màgic. Com que d'aquí a no res ja serem a Sant Jordi, ens va semblar bona idea construir un Sant Jordi i un drac. El drac, si heu seguit una mica el bloc, ja el coneixeu. Un mitjó vell, algunes càpsules de cafè, una mica de goma EVA i ... ja tenim un drac que no fa gens de por! I per al cavaller, una cullera de fusta, que de mica en mica anem transformant. Els cabells, la cara, la roba, les bótes, i per descomptat, els detalls que el converteixen en cavaller: la llança i el casc.
Com a complement, i per a demostrar que es pot fer servir gairebé qualsevol material per a transformar-lo en titella, un cavall. O us pensàveu que Sant Jordi aniria a peu a la recerca del drac? Amb la tapa d'una capsa de cartró i un pal de "pinxito", i en un vist i no vist, ja tenia el cavall.
Au va! Anem a buscar el drac! Voleu venir?

Este es ya el tercer año que me llaman para participar en las jornadas educatives del instituto S'Agulla. Me hace mucha ilusión participar, y todavía más cuando me cuentan que, cuando preguntan a los alumnos quién quieren que les haga algún taller, estoy en casi todas las listas. ¡Mola!
Este año, por problemas de compatibilidad horaria, sólo he podido dar un taller a uno de los cursos, y no a dos, como siempre. Eran los alumnos de primer curso de técnico en educación infantil, y como no tienen previsto visitar ningún taller de fabricación de marionetas, la idea era que se pudieran introducir un poco en este mundo mágico. Como en nada estaremos en Sant Jordi, me pareció buena idea construir un Sant Jordi y un dragón. Al dragón, si habéis seguido un poco el blog, ya lo conocéis. Un calcetín viejo, algunas cápsulas de café, un poco de goma EVA y ... ¡ya tenemos un dragón que no da nada de miedo! Y para el caballero, una cuchara de madera, que poquito a poco vamos transformando. El pelo, la cara, la ropa, las botas, y por supuesto, los detalles que lo convierten en caballero: la lanza y el casco.
Como complemento, y para demostrar que se puede utilizar casi cualquier material para transformarlo en marioneta, un caballo. ¿O creíais que Sant Jordi iba a ir andando a buscar al dragón? Con la tapa de una caja de cartón y un palo de pinchito, y en un visto y no visto, ya tenía el caballo.
¡Venga! ¡Vamos a buscar al dragón! ¿Queréis venir?