Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 15 d’abril de 2014

Primavera. Promeses

Semblava que mai s'havia d'acabar l'hivern ...
Quan comença la primavera, pujar al terrat és una sorpresa constant. Quan no són les Freèssies és la Camèlia, o la Glicínia, amb els seus ramets de flors liles, tan suaument perfumades ... Els rosers i el Gessamí també van traient nous brots, d'un color indefinit, entre verd i granat. Tot es va omplint de minúscules estrelletes grogues. Són les flors de les plantes crasses. Una autèntica delícia. No cal patir per elles, ni regar-les, ni podar-les. Només cal tenir-les i gaudir-ne. 
Els bulbs també en són, d'agraïts. I sorprenents. Durant l'hivern desapareixen, i de cop i volta, un dia, comencen a brotar fulles per tot arreu. Ja no et recordaves que allà hi havia hagut una flor, i un bon dia, la tornes a trobar, com si res. Les Tulipes, els Crocus, els Liliums, tornen a florir cada primavera. És fascinant.
Hi ha unes flor petites, brillants, que m'atreviria a dir que són les que anuncien la primavera. Promeses de dies més llargs, de calor, de pluges i de platja. Les flors de Silene creixen en un vist i no vist. Avui no hi són i demà apareixen en qualsevol test i en qualsevol racó de les jardineres. D'un color fúcsia molt viu, ho comencen a omplir tot de color, i sembla que vulguin deixar enrere els dies grisos, curts, amb un sol que no s'atreveix a brillar.
La primavera ens retorna l'alegria. L'esclat de colors i olors que ens envolten. Magnífica. Promeses que s'acompleixen. Un any més. 

Parecía que nunca se iba a acabar el invierno ...
Cuando empieza la primavera, subir a la azotea es una sorpresa constante. Cuando no son las Freesias el la Camelia, o la Glicinia, con sus ramilletes de flores lilas, tan suavemente perfumadas ... Los rosales y el Jazmín también van sacando nuevos brotes, de un color indefinido, entre verde y granate. Todo se va llenando de minúsculas estrellas amarillas. Son las flores de las crasas. Una auténtica delicia. No hay que preocuparse por ellas, ni regarlas, ni podarlas. Sólo hay que tenerlas y disfrutarlas.
Los bulbos también son muy agradecidos. Y sorprendentes. Durante el invierno desaparecen, y de repente, un día, empiezan a brotar hojas por todas partes. Ya no recordabas que ahí había habido una flor, y un buen día, vuelves a encontrarla, como si nada. Los Tulipanes, los Crocus, los Liliums, florecen de nuevo cada primavera. Es fascinante.
Hay unas flores pequeñas, brillantes, que me atrevería a decir que son las que anuncian la primavera. Promesas de días más largos, de calor, de lluvias y de playa. Las flores de Silene crecen en un visto y no visto. Hoy no están y mañana aparecen en cualquier maceta y en cualquier rincón de las jardineras. De un color fúcsia muy intenso, empiezan a llenarlo todo de color, y parece que quisieran dejar atrás los días grises, cortos, con un sol que no se atreve a brillar.
La primavera nos devuelve la alegría.  El estallido de colores y olores que nos rodean. Magnífica. Promesas que se cumplen. Un año más.