Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 22 de març del 2013

Al fons d'un calaix ...

Mentre preparava els tallers de les jornades educatives vaig buscar molta informació. Ja sabeu que internet és una mina, i si es busca bé, es troben coses d'allò més interessants. Buscava idees sobre materials i maneres d'imprimir, i vaig trobar una cosa que em va sorprendre. Es tractava de pintar amb ceres sobre paper de vidre i transferir la imatge dibuixada sobre una samarreta, planxant-la directament. Em va semblar molt curiós, i com que jo sóc com sóc, no vaig poder evitar comprovar-ho. Què voleu que hi faci, sóc així!

Vaig anar a comprar un parell de fulls de paper de vidre, per si amb un de sol no en tenia prou, i vaig rescatar les ceres del fons d'un calaix, on hi guardo mil i una coses a les que algun dia trobaré la utilitat.
Després de fer el dibuix, molt simple, sobre el full de paper de vidre, vaig preparar una samarreta (si sortia bé pensava regalar-la a la Mariona) i vaig endollar la planxa. Un cop tot ben col·locadet, vaig posar un drap sobre el revers del paper i ... a planxar!

Quan vaig aixecar una cantonada del full ... no m'ho podia creure! Havia sortit! I a més, havia quedat genial!
Fantàstic! Això de navegar per internet, de vegades, té aquestes coses. Ho trobes, ho proves ... i t'encanta! Em sembla que no trigaré a repetir l'experiència. Això sí, primer m'agradarà saber com queda la samarreta després de rentar-la, però això ja és un altre tema.

Mientras preparaba los talleres de las jornadas educativas busqué mucha información. Ya sabéis que internet es una mina, y si se busca bien, se encuentran cosas de lo más interesante. Buscaba ideas sobre materiales y maneras de imprimir, y encontré algo que me sorprendió. Se trataba de pintar con ceras sobre papel de lija y transferir la imagen dibujada sobre una camiseta, planchándola directamente. Me pareció muy curioso, y como soy como soy, no pude evitar comprobarlo. Qué queréis que le haga, ¡soy así!

Fui a comprar un par de hojas de papel de lija, por si con una sóla no tenía suficiente, y rescaté las ceras del fondo de un cajón, en el que guardo mil y una cosas a las que algún día encontraré la utilidad. Después de hacer el dibujo, muy simple, sobre la hoja de papel de lija, preparé una camiseta (si salía bien pensaba regalársela a Mariona) y enchufé la plancha. Una vez todo bien colocadito, puse un trapo sobre el reverso del papel y ... ¡a planchar!

Cuando levanté una esquina del papel ... ¡no me lo podía creer! ¡Había salido! Y además, ¡había quedado genial! ¡Fantástico! Esto de navegar por internet, a veces, tiene estas cosas. Lo encuentras, lo pruebas ... ¡y te encanta! Creo que no tardaré en repetir la experiencia. Eso sí, primero me gustará saber cómo queda la camiseta después de lavarla, pero ese ya es otro tema.

Les ceres. Gairebé prehistòriques ...

Dibuix sobre la part aspra del paper de vidre

Col·locant el paper sobre la samarreta

Sorpresa! Aixecant el paper

Detall del dibuix imprès

Dibuix complet. Ha quedat molt bé!

Planxa, paper de vidre i ceres. Màgia!!!

dijous, 21 de març del 2013

Jornades educatives. Repetint experiència

L'any passat em van preguntar si volia participar en la preparació d'uns tallers per als estudiants del curs superior de Tècnic en Educació Infantil. Ja us vaig explicar com havia anat l'experiència. Aquest any m'han tornat a trucar, i la resposta ha estat la mateixa que l'any passat. Qualsevol ocasió que em permeti ser creativa i compartir aquesta creativitat m'entusiasma, així que, si puc, no me'n deixo perdre ni una.
Hem repetit l'experiència dels titelles amb els de primer curs. Tot i ser el mateix taller, els alumnes eren diferents, i per tant, les motivacions i les aptituds també ho han estat. Hem confeccionat un titella a partir d'una cullera de fusta, cadascun el que ha volgut, però a l'hora de treballar els titelles de dit ... els he proposat un repte! Jo havia fet una Blancaneus i ells havien de fer la madrastra (o "marrastra", com en diu la meva neboda) tan dolenta com fós possible. Ha sortit de tot. Algunes més dolentes i lletges que d'altres, però totes feien una mica de por. Per tant, repte aconseguit!
Amb els de segon (els que l'any passat van treballar els titelles) hem vist una mica què és això de l'estampació. Ha estat l'excusa perfecta per a gaudir del contacte directe amb la pintura, i experimentar la sensació tan agradable d'empastifar-se les mans. Hem fet proves tallant patates i convertint-les en formes. Hem experimentat amb motlles dels que es fan servir per a fer galetes. Hem provat amb plàstic de bombolles, amb cordill, amb formes de goma EVA o d'esponja enganxades en taps de suro, amb bastonets de cotó ...  Sí, sí, dels que es fan servir per netejar les orelles.
Han acabat tots plens de pintura. Bé, no del tot. Però les mans, Déu n'hi do com han acabat les mans!
Hem fet punts de llibre, per allò de la il·lusió de trobar alguna utilitat pràctica a tant d'experiment.
Puc dir, una altra vegada, que ha estat una experiència molt gratificant. He estat moltes hores a casa preparant les mostres, buscant materials, cercant informació ... M'ha portat força feina, però l'he feta de gust. He passat nervis preparant-ho, i encara més a  l'hora d'enfrontar-me a tants ulls clavats en mi. Això de que tanta gent em pari atenció em supera. No ho puc evitar. Suposo que no hauria pogut ser actriu ...
En fi. M'ho he passat mot bé, i espero que els alumnes hagin tret alguna cosa positiva d'aquestes jornades.
M'agradaria compartir algunes imatges amb vosaltres. M'acompanyeu?

El año pasado me preguntaron si quería participar en la preparación de unos talleres para estudiantes del curso superior de Técnico en Educación Infantil. Ya os conté cómo había ido la experiencia. Este año me han llamado otra vez, y la respuesta ha sido la misma que el año pasado. Cualquier ocasión que me permita ser creativa y compartir esa creatividad me entusiasma, así que, si puedo, no me pierdo ni una.
Hemos repetido la experiencia de las marionetas con los de primer curso. Aun siendo el mismo taller, los alumnos eran distintos, y por lo tanto, las motivaciones y aptitudes también lo han sido. Hemos confeccionado una marioneta a partir de una cuchara de madera, cada uno la que ha querido, pero a la hora de trabajar las marionetas de dedo ... ¡les he propuesto un reto! Yo había hecho una Blancanieves y ellos tenían que hacer la madrastra (o "marrastra", como la llama mi sobrina) tan mala como fuese posible. Ha salido de todo. Algunas más malas y feas que otras, pero todas daban un poco de miedo. Por lo tanto, ¡reto conseguido!
Con los de segundo (los que el año pasado trabajaron las marionetas) hemos visto un poco qué es eso de la estampación. Ha sido la excusa perfecta para disfrutar del contacto directo con la pintura, y experimentar la sensación tan agradable de pringarse las manos. Hemos hecho pruebas cortando patatas y convirtiéndolas en formas. Hemos experimentado con moldes de los que se usan para hacer galletas. Hemos probado con plástico de burbujas, con cordel, con formas de goma EVA o de esponja pegadas en tapones de corcho, con bastoncillos de algodón ... Sí, sí, de los que se usan para limpiarse los oídos. 
Han acabado todos llenos de pintura. Bueno, no del todo. Pero las manos, ¡madre mía cómo han acabado las manos!
Hemos confeccionado marcapáginas, por aquello de la ilusión de encontrar una utilidad práctica a tanto experimento.
Puedo decir, otra vez, que ha sido una experiencia muy gratificante. He pasado muchas horas en casa preparando las muestras, buscando materiales, información ... Me ha llevado bastante trabajo, pero lo he hecho a gusto. He pasado nervios preparándolo, y aún más a la hora de enfrentarme a tantos ojos clavados en mí. Eso de que tanta gente me preste atención me supera. No lo puedo evitar. Supongo que no hubiese podido ser actriz ...
En fin. Me lo he pasado muy bien, y espero que los alumnos hayan sacado alguna cosa positiva de estas jornadas.
Me gustaría compartir algunas imágenes con vosotros. ¿Me acompañáis?


Taller de titelles. La Caputxeta, el llop i la Blancaneus.
Només hi falta la "marrastra"




Reciclant taps de suro i restes de goma EVA.
Tot un abecedari: A, B, C, D, ...


Imprimint amb plàstic de bombolles i amb els tampons
fets amb els taps de suro



També podem utilitzar motlles per a pastisseria i bastonets
higiènics de cotó










Estampant amb patata, i combinant amb l'experimentació
amb plàstic de bombolles i cartró ondulat




Aquesta és la part que més m'agrada. La sensació de la
pintura a la mà és ... insuperable! 


Els retalls d'escuma també serveixen per a fabricar tampons
de manera molt senzilla. Retallem i llestos!


Alguns dels marcapàgines acabats

dimarts, 19 de març del 2013

Feliç dia del pare!

Ja sé que no és hora, que gairebé s'ha acabat el dia, però això és el que té no parar ni un minut des que t'aixeques al matí fins que tornes a casa i has acabat de sopar. Ara tinc uns minutets per mi, i aprofito per consultar el correu i per actualitzar el bloc.

Avui s'ha celebrat el dia del pare. Ja ho sé, que és una data com qualsevol altra, que un dia algú va decidir que hi hagués un dia del pare, un de la mare, un dels enamorats, ... per tenir una excusa per gastar diners, perquè la gent compri allò que ja té. En fi, excuses per al consumisme.

No em sembla bé no tenir cap detall, però m'empipa haver-me de gastar diners en algun "trasto", així que se m'ha acudit que un pastís per compartir a l'hora de les postres no estaria gens malament.

Aquest matí, abans d'anar a treballar, he entrat a la cuina i ho he preparat tot. Bé, la base vaig fer-la ahir abans d'anar a dormir, per allò de "el que puguis fer avui no ho deixis per demà". Aquest matí he muntat nata, prèviament tenyida amb colorant groc i, un cop escampada per damunt del pa de pessic, hi he afegit uns ullets negres i un enoooorme somriure. Una carona feliç per començar bé el dia. Tenyint el fondant per als ulls i la boca m'han quedat les mans tan negres que he pensat que hauria d'anar a treballar amb guants, però al final no n'hi ha hagut per tant, i m'he pogut rentar les mans diguem que mitjanament bé.

El pastís ha quedat molt simpàtic, i jo he pogut fer el detall sense gastar gairebé ni un cèntim.

Mola, no?

Ara falta que algú s'apunti el detall per al dia de la mare, però jo no dic res ...

Ya sé que no es hora, que casi se ha terminado el día, pero esto es lo que tiene no parar ni un minuto desde que te levantas por la mañana hasta que vuelves a casa y has acabado de cenar. Ahora tengo unos minutitos para mí, y aprovecho para consultar el correo y para actualizar el blog.

Hoy se ha celebrado el día del padre. Ya lo sé, que es una fecha como cualquier otra, que alguien decidió un día que hubiese un día del padre, uno de la madre, uno de los enamorados, ... para tener una excusa para gastar dinero, para que la gente compre más de lo que ya tiene. En fin, excusas para el consumismo.

No me parece bien no tener ningún detalle, pero me molesta tener que gastarme dinero en algún trasto, así que se me ha ocurrido que una tarta para compartir a la hora del postre no estaría nada mal.

Esta mañana, antes de ir a trabajar, me he metido en la cocina y lo he preparado todo. Bueno, la base la preparé ayer antes de ir a dormir, por aquello de "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy". Esta mañana he montado nata, previamente teñida con colorante amarillo y, una vez esparcida por encima del bizcocho, he añadido unos ojillos negros y una enoooorme sonrisa. Una carita feliz para empezar bien el día. Tintando el fondant para los ojos y la boca me han quedado las manos tan negras que he pensado que tendría que ir a trabajar con guantes, pero al final no ha sido para tanto, y me he podido lavar las manos digamos que medianamente bien. 

La tarta ha quedado muy simpática, y yo he podido marcarme el detalle sin gastar casi ni un céntimo. 

Mola, ¿no?

Ahora falta que alguien se apunte el detalle para el día de la madre, pero yo no digo nada ... 






Fondant. Pastís d'aniversari pas a pas

El dia 15 va ser l'aniversari de la Marina. Ja en són vint-i-un. El temps passa volant!
Vam celebrar l'aniversari diumenge, i vaig voler provar de fer un pastís diferent, més original. 
Com que darrerament està molt de moda tot això de les cupcakes, i els pastissos de fondant, vaig pensar que estaria bé provar-ho. Vaig aconseguir massa de fondant i colorant alimentari i vaig posar-me mans a l'obra. 
Primer, preparo una base molt senzilla, la típica amb iogurt.
Necessitem un iogurt natural, tres ous, tres mesures (prenent el iogurt com a mida) de farina, dues de sucre, una d'oli, un sobre de llevat i, si ho volem, el suc i la ratlladura d'una llimona. Ho batem bé i ho fiquem al forn, a 160º durant 35 minuts. 

Després, i un cop la base s'ha refredat, la recobrim amb nata muntada.
Mentre ha estat al forn, he preparat el fondant. He tenyit diferents porcions de massa per a aconseguir diferents colors, agafant una mica de colorant amb un escuradents. Cal anar amb compte, perquè té una intensitat de color considerable. Un cop tenyits tots els trossos he anat modelant diferents figuretes.
Per ser el primer intent, no ha quedat del tot malament.
He aconseguit sorprendre la Marina. Bé, la Marina i la resta de la família. No s'ho esperaven, i han quedat bocabadats!
Moltes felicitats Marina!

El día 15 fue el cumpleaños de Marina. Ya son veintiuno. ¡El tiempo pasa volando!
Celebramos el cumpleaños el domingo, y quise probar a hacer una tarta distinta, más original.
Como últimamente está muy de moda todo esto de las cupcakes, y las tartas de fondant, pensé que estaría bien probarlo. Conseguí masa de fondant y colorante alimentario y me puse manos a la obra. 
Primero, preparo una base muy sencilla, la típica con yogur.
Necesitamos un yogur natural, tres huevos, tres medidas (tomando el yogur como referencia) de harina, dos de azúcar, una de aceite, un sobre de levadura, y si queremos, el zumo y la ralladura de un limón. Lo batimos bien y lo metemos en el horno, a 160º durante 35 minutos.
Después, y una vez enfriada la base, la recubrimos con nata montada. 
Mientras ha estado en el horno, he preparado el fondant. He teñido distintas porciones de masa para conseguir distintos colores, cogiendo un poco de colorante con un palillo. Hay que ir con cuidado, porque tiene una intensidad de color considerable. Una vez teñidos todos los trozos he ido modelando distintas figuritas. Para ser el primer intento, no ha quedado del todo mal. 
He conseguido sorprender a Marina. Bien, a Marina y al resto de la familia. No se lo esperaban, ¡y han quedado boquiabiertos!
¡Muchas felicidades Marina!