Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 22 de juny de 2012

La Candela ja és aquí

Per fi ha nascut la petita Candela. El dia 16, després de patir, d'esperar, de provar, de pensar que potser mai no arribarien els petits, la Jessica i en Pedro van veure la carona de la seva nena.
No cal dir que estan contentíssims, que la troben preciosa, i que qualsevol cosa que puguin fer per ella és poc.
Em van encarregar un bodi pintat, com jo vulgués, i com que sé que a la seva mare li encanta el color blau i és una gran pastissera (té un bloc increïble, "la princesa del collar de guisantes".El títol va ser idea meva, però aquesta és una altra història ... ), vaig pensar que estaria bé alguna cosa dolceta.
Espero que us agradi. Ella m'ha dit que li ha encantat.
Enhorabona, Jessica i Pedro. I benvinguda, Candela.

Por fin ha nacido la pequeña Candela. El día 16, después de sufrir, de esperar, de probar, de pensar que tal vez nunca llegarían los chiquitines, Jessica y Pedro pudieron ver la carita de su niña.
Huelga decir que están contentísimos, que la encuentran preciosa, y que cualquier cosa que puedan hacer por ella es poco.
Me encargaron un body pintado, como yo quisiera, y como sé que a su madre le encanta el color azul y es una gran repostera (tiene un blog increíble, "la princesa del collar de guisantes". El título fue idea mía, pero esa es otra historia ...), pensé que estaría bien alguna cosita dulce.
Espero que os guste. Ella me ha dicho que le ha encantado.
Enhorabuena, Jessica y Pedro. Y bienvenida, Candela.

Bodi acabat

Detall de la il·lustració

Embolcall. Detall

Embolcall preparat per sortir cap a ... Múrcia!

dimecres, 20 de juny de 2012

El conte de la Paola i la fada

La Paola és una nena molt simpàtica i riallera, amb uns rínxols foscos que li acaronen la cara. Té cinc anyets, i l'Inma, que se l'estima molt, em va demanar que li pintés una samarreta amb una fada, perquè li agraden molt les fades i els seus encanteris.
Dit i fet. Màgicament, vaig rebre la inspiració i m'hi vaig posar. Suposo que amb cinc anyets el color que més li deu agradar és el rosa, així que ... aquí teniu la fada Paola, amb el seu vestit rosa, el seu barret màgic i la seva vareta, omplint-ho tot d'estrelletes ...
Paola, espero que t'agradi molt ... i a tots vosaltres també.

Paola es una niña muy simpática y risueña, con unos rizos oscuros que le acarician la cara. Tiene cinco añitos, e Inma, que la quiere mucho, me pidió que le pintase una camiseta con un hada, porque le gustan mucho las hadas y sus encantamientos. 
Dicho y hecho. Mágicamente, recibí la inspiración y me puse manos a la obra. Supongo que con cinco añitos el color que más le debe gustar es el rosa, así que ... aquí tenéis al hada Paola, con su vestido rosa, su gorro mágico y su varita, llenándolo todo de estrellitas ... 
Paola, espero que te guste mucho ... y a todos vosotros también.

Esbós per al dibuix

En aquesta posició sembla que voli. Fantàstic!

Samarreta acabada

De més a propet

Detall de la cara, la cabellera i el barret

Pestanyes llarguíssimes. Que maca!

Paola

Detall

Embolicada, a punt de sortir cap a ... el sud!

diumenge, 17 de juny de 2012

Mmmmmmm ... pastissos!

Darrerament estic fent molts pastissos. Em sap greu gastar-me diners en pastissos comprats, i he anat fent proves en diferents ocasions. Cada cop m'atreveixo més, i tot i que no són pastissos magistrals, el gust queda prou bé, i resulten divertits.
Em vaig animar l'any passat, amb una mona de Pasqua, i he seguit provant amb motiu de diversos aniversaris. 
La base està feta amb la típica recepta del iogurt, i la decoració ... potser serà millor que us en doni la recepta, per si us animeu a fer-ne algun. 

*un iogurt natural (jo utilitzo el "Griego", perquè dóna més consistència a la massa)
*tres ous sencers
*tres mesures (amb l'envàs del iogurt) de farina
*dues mesures de sucre
*una mesura d'oli
*un sobre de llevat
Tot ben barrejat i al forn 35 minuts a 160ºC.

Sobre aquesta base decorem com ens vingui de gust. El sabor combina molt bé amb nata muntada, una mica espessa. Escampem la nata sobre el pastís i hi afegim la decoració. Jo acostumo a utilitzar "Lacasitos", però hi ha una mica de problema perquè el colorant es desfà damunt la nata muntada, i és millor deixar la decoració per a última hora. 
Ah! Una coseta més. Quan s'apaga el forn no es pot treure el pastís de sobte. És millor deixar-lo refredar dins el forn, amb la porta una mica oberta. No em pregunteu com he arribat a aquesta conclusió ... 
Tot i que no podreu llepar-vos els dits ... espero que us agradin!

Últimamente estoy haciendo montones de tartas. Me sabe mal gastarme dinero en tartas compradas, y he ido haciendo pruebas en distintas ocasiones. Cada vez me atrevo más, y aunque no son tartas magistrales, el sabor queda bastante bien, y resultan divertidos.
Me animé el año pasado, con una mona de Pascua, y he seguido probando con motivo de distintos aniversarios.
La base está hecha con la típica receta del yogur, y la decoración ... tal vez será mejor que os dé la receta, por si alguien se anima a hacer alguna.

*un yogur (yo utilizo el "Griego", porque da más consistencia a la masa)
*tres huevos enteros
*tres medidas (con el envase de yogur) de harina
*dos medidas de azúcar
*una medida de aceite
*un sobre de levadura
Todo bien mezclado y al horno 35 minutos a 160ºC.

Sobre esta base decoramos como nos apetezca. El sabor combina muy bien con nata montada, un poco espesa. Esparcimos la nata sobre la tarta y añadimos la decoración. Yo acostumbro a utilizar "Lacasitos", pero hay un poco de problema porque el colorante se deshace sobre la nata, y es mejor dejar la decoración para el último momento.
¡Ah! Una cosita más. Cuando se apaga el horno no se puede sacar la tarta repentinamente. Es mejor dejarla enfriar dentro del horno, con la puerta entreabierta. No me preguntéis cómo he llegado a esta conclusión ...
Aunque no podréis chuparos los dedos ... ¡espero que os gusten!

Marina. 20 anys. Pastís de iogurt, lacasitos
i seccions de gominoles

Júlia. 16 anys. Pastís de iogurt, nata muntada,
lacasitos i móres de goma de color negre


Júlia. 43 anys. Base de pastís de iogurt sense decorar


Decoració amb nata muntada en esprai.
La nata en esprai perd ràpidament volum i consistència

Sobre cada flor de nata, un lacasito de colors

Detall

Francesc. 65 anys. Base de pastís de iogurt, nata,
lacasitos i ous de perdiu de xocolata

Detall

diumenge, 10 de juny de 2012

Comença l'aventura. La quarta generació.

I això de l'aventura ... mai millor dit.
Demà comencem una nova etapa. El negoci familiar passa a mans de la quarta generació. En aquests temps que corren, en què tot es fa tan i tan complicat, esperem saber com tirar la feina endavant, millorar cada dia i aconseguir que els clients ens busquin, ens trobin i es quedin amb nosaltres, pel bon tracte, per la qualitat, per la seriositat, perquè sabem què fem i perquè som els millors en la nostra tasca.
I aquesta entrada ... m'agradaria que fós un homenatge a la tercera generació. La figura fa molt que vaig fer-la. De fet, em sembla recordar que va ser la primera que vaig fer amb argila refractària. Mai no li havia fet cap foto, i fa un parell de dies portava el mòbil a la mà, vaig veure-la en un raconet de la botiga i vaig pensar que seria bo dedicar-hi unes línies.
Júlia, Maria, Francesc, esperem estar a l'alçada del que s'espera de nosaltres, i com a mínim, igualar la vostra tasca de tants anys. Moltes gràcies per tot i ... bona jubilació!
http://www.facebook.com/SauradeBlanes

Y lo de aventura ... nunca mejor dicho.
Mañana empezamos una nueva etapa. El negocio familiar pasa a manos de la cuarta generación. En estos tiempos que corren, en los que todo se hace tan y tan complicado, esperamos saber cómo sacar adelante el trabajo, mejorar cada día y conseguir que los clientes nos busquen, nos encuentren y se queden con nosotros, por el buen trato, por la calidad, por la seriedad, porque sabemos lo que hacemos y porque somos los mejores en nuestra tarea.
Y esta entrada ... me gustaría que fuese un homenaje a la tercera generación. La figura hace mucho tiempo que la hice. De hecho, creo recordar que fue la primera que hice con arcilla refractaria. Nunca le había hecho ninguna foto, y hace un par de días llevaba el móvil en la mano, la vi en un rinconcito de la tienda y pensé que estaría bien dedicarle unas líneas.
Júlia, Maria, Francesc, esperamos estar a la altura de lo que se espera de nosotras, y como mínimo igualar vuestra tarea de tantos años. Muchas gracias por todo y ... ¡buena jubilación! 
http://www.facebook.com/SauradeBlanes

Júlia, Francesc i Maria

La tercera generació, d'esquenes
 
Detall

Detall

Júlia

Maria

Francesc