Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 24 de febrer de 2012

Pilar. Una bona mare.

Quan em va encarregar la figura per a la Montserrat, la mateixa noia em va demanar una altra figureta. La Pilar feia quaranta anys, i li feia gràcia fer-li un altre detallet personalitzat.
Em va explicar, com en l'altre cas, com era físicament la Pilar, i com que no vam trobar-li cap afició destacable, però era mare de dos fills, una nena i un nen, vaig fer la figura d'una mare amb els seus dos fills.
Aquí la teniu. Espero que també us agradi.

Cuando me encargó la figura para Montserrat, la misma chica me pidió otra figurita. Pilar cumplía cuarenta años, y le hacía gracia hacerle otro regalito personalizado. 
Me contó, como en el otro caso, cómo era físicamente Pilar, y como no encontramos ninguna afición destacable, pero era madre de dos hijos, una niña y un niño, hice la figura de una madre con sus dos hijos.
Aquí la tenéis. Espero que también os guste. 





Montserrat. L'amiga aficionada a la fotografia.

Una noia va venir a demanar-me si li podia fer una figureta per a regalar a la seva amiga Montserrat. Li vaig dir que sí, però que m'havia de dir com era físicament, i si hi havia alguna afició o tret característic que identifiqués la seva amiga.
Era rosseta, vestia de manera informal i era aficionada a la fotografia.
M'hi vaig posar i em va sortir això. Està fet amb argila vermella, de baixa temperatura, i amb tocs de pintura en fred, argentada, i palets de "pinxito" per a les potes del trespeus. Espero que us agradi.

Una chica vino a pedirme si podía hacerle una figurita para regalar a su amiga Montserrat. Le dije que sí, pero que tenía que decirme cómo era físicamente, y si había alguna afición o rasgo característico que identificase a su amiga. 
Era rubita, vestía de manera informal y era aficionada a la fotografía. 
Me puse a ello y me salió esto. Está realizado con arcilla roja, de baja temperatura, y con toques de pintura en frío, plateada, y palos de pinchito para las patas del trípode. Espero que os guste. 

Montserrat. 50 anys

Vista des de dalt

Detall

dimecres, 15 de febrer de 2012

La goma EVA i el Carnestoltes ...

Com ja sabeu, és un material que he descobert recentment. És molt fàcil de manipular, i no té un preu elevat, així que ... per què no aprofitar-lo per a fer complements per a disfresses?
Jo he fet unes plomes, aprofitant uns trossets de goma i una càpsula de cafè. Els colors van a to amb la disfressa d'índia, que també s'ha fet reconvertint una vella bufanda i botons trobats pels raconets ...
És senzill, però col·locat a la disfressa ... quedarà fantàstic!!!

Como ya sabéis, es un material que he descubierto recientemente. Es muy fácil de manipular, y no tiene un precio elevado, así que ... ¿por qué no aprovecharlo para hacer complementos de disfraces?
Yo he hecho unas plumas, aprovechando unos trocitos de goma y una cápsula de café. Los colores van a tono con el disfraz de india, que también se ha hecho reconvirtiendo una vieja bufanda y botones encontrados por los rincones ... 
Es sencillo, pero colocado en el disfraz ... ¡¡¡quedará fantástico!!!



Detall que permet apreciar la textura de la goma

dimecres, 8 de febrer de 2012

Què és això de la goma EVA?

Fa uns dies, i és que sempre li estic donant voltes al cap, vaig tenir una idea. Volia fer una cigonya, per posar-la a la botiga, i així cridar l'atenció dels vianants. No sabia de quin material la podia fer, que resultés vistós, no massa complicat de manipular i no embrutés massa.
Pensant, investigant, comentant ... em van suggerir la goma EVA. No tenia ni idea de què era. De fet, alguna vegada he vist alguna cosa feta amb aquest material, però com a material per treballar, el desconeixia absolutament.
En vaig trobar i em vaig posar mans a l'obra. La goma EVA es comercialitza en unes planxes, de diversos gruixos i mides, en molts colors. Es pot retallar, enganxar, cosir, foradar, deformar ...
Per ser el primer treball que faig amb aquest material, n'estic força contenta. Hi ha moltíssimes errades, però no ha sortit del tot malament. Podem donar-li un aprovat. Espero que us agradi.

Hace unos días, y es que siempre estoy dándole vueltas al coco, tuve una idea. Quería hacer una cigüeña, para ponerla en la tienda, y así llamar la atención de los posibles clientes. No sabía de qué material podía hacerla, que resultase vistoso, no excesivamente complicado de manipular y no demasiado sucio.
Pensando, investigando, comentando ... me sugirieron la goma EVA. No tenía ni idea de qué era. De hecho, alguna vez he visto alguna cosa realizada con este material, pero como material de trabajo, lo desconocía absolutamente.
La encontré y me puse manos a la obra. La goma EVA se comercializa en planchas, de diversos grosores y medidas, en muchos colores. Se puede recortar, pegar, coser, agujerear, deformar ...
Para ser el primer trabajo que hago con este material, estoy bastante contenta. Hay muchísimos fallos, pero no ha salido del todo mal. Podemos darle un aprobado. Espero que os guste. 


Dues boles de porexpan i goma EVA per a la cigonya

Començant el cos de la cigonya

El cap i el coll. L'ànima del coll és un pal de "pinxito"

Ja tenim el cos i el cap

Plomes decoratives, escalfant el material

Detall de les ales. També escalfades

La figura va prenent la forma definitiva

La maneta del bebè. Ja només falta el cap!

Bola de porexpan i goma EVA de color rosadet

Mitja bola folrada. Ja només en falta mitja

Les orelletes, assecant-se amb l'ajut d'unes agulles d'estendre

El cap acabat. La diadema dissimula la junta de les dues meitats

El cap del bebè al seu lloc definitiu

El conjunt, ja a la botiga

Detall. Aprofitant per fer propaganda del bloc ...

diumenge, 5 de febrer de 2012

L'amic fotògraf

Segueixo amb la sèrie de regal personalitzat. Em van encarregar un detall per a un fotògraf professional, aficionat als rellotges antics, i fidel a un tipus de vestuari concret: pantalons de pana, camisa de quadres, a l'estil dels llenyataires, espardenyes d'espart ...
Amb una petita explicació de les característiques físiques vaig haver-me de fer una idea del personatge, i pel que es veu vaig encertar força.
La figura està feta amb fang refractari i decorada amb òxids. Alguns detalls estan fets aprofitant pals de "pinxito" i un tros de fil de niló amb l'ànima de filferro. 
Com sempre, espero que us agradi. 

Sigo con la serie de regalo personalizado. Me encargaron un detalle para un fotógrafo profesional, aficionado a los relojes antiguos, y fiel a un tipo de vestuario concreto: pantalón de pana, camisa a cuadros, al estilo de los leñadores, alpargatas de esparto ...
Con una pequeña explicación de las características físicas tuve que hacerme una idea del personaje, y por lo visto acerté bastante. 
La figura está realizada en arcilla refractaria y decorada con óxidos. Algunos detalles se hicieron aprovechando palos de pinchito y un trozo de hilo de nylon con interior de alambre.
Como siempre, espero que os guste. 

Figura acabada

Vista superior

Vista posterior

Detall. Trípode i placa de l'empresa

Detall

dijous, 2 de febrer de 2012

L'amic pagès

Seguim amb el regal personalitzat. En aquesta ocasió, em van venir a veure una colla d'amics, que volien fer-li un regal original a un company que feia anys. Em van donar quatre dades bàsiques sobre l'homenatjat, i a partir del que em van dir, vaig fer la figureta. 
Treballava de pagès, i sempre anava amb la seva camisa de quadres, texans i espardenyes.
El vaig representar sobre un tros de gespa, i amb la motxilla d'ensulfatar penjada a l'esquena.
Com a detall, una caixa plena d'unes llimones amb una bona pinta ... 
Espero que us agradi. 

Seguimos con el regalo personalizado. En esta ocasión, me vinieron a ver un grupo de amigos, que querían hacerle un regalo original a un compañero que cumplía años. Me dieron cuatro datos básicos sobre el homenajeado, y a partir de lo que me contaron, hice la figurita. 
Trabajaba de agricultor, y siempre llevaba su camisa de cuadros, tejanos y alpargatas.
Lo representé sobre un trozo de césped, y con la mochila de sulfatar colgada a la espalda. 
Como detalle, una caja de limones con una buena pinta ...
Espero que os guste.