Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 12 d’abril de 2013

Qui té un terrat té un tresor. Primavera. Freessies

Fa un parell de dies compartia les fotos de les flors que van sortint aquí i allà, anunciant la primavera. Sembla que el sol comença a acompanyar, perquè fins ara, tot i que el calendari deia que ja havia arribat, la primavera no es feia notar massa.

Unes de les primeres flors que s'obren són les Freessies. Durant l'hivern desapareixen. Només queden els bulbs enterrats, i gairebé te n'oblides d'ells, fins que un bon dia ... oh! comencen a sortir fulles! Són unes fulles allargades, de color verd clar. Van sortint i sortint, i gairebé al final de l'hivern comencen a notar-se els botonets dels que sortiran les flors. Broten ordenadament, com si els haguessin col·locat en fila. I quan s'obren fan una olor ... deliciosa! Dolça però molt suau. Gairebé no requereixen atencions. Es cuiden soletes, i això és fantàstic! Amb prou feines te n'has de preocupar i et premien amb moltíssimes flors. Tot i les pluges dels darrers dies han aguantat molt bé. Alguna flor s'ha fet malbé amb tanta aigua, però encara en queden moltes més. Són precioses. Les recomano a tothom.

Espero que en gaudiu, tot i que des de l'altra banda de la pantalla no les pogueu olorar.

Hace un par de días compartía las fotos de las flores que van saliendo aquí y allá, anunciando la primavera. Parece que el sol empieza a acompañar, porque hasta ahora, aunque el calendario decía que ya había llegado, la primavera no se dejaba notar demasiado.

Unas de las primeras flores en abrirse son las Freesias. Durante el invierno desaparecen. Sólo quedan los bulbos enterrados, y casi te olvidas de ellos, hasta que un buen día ... ¡oh! ¡empiezan a salir hojas! Son unas hojas alargadas, de color verde claro. Van saliendo y saliendo, y casi al final del invierno empiezan a notarse los botoncitos de los que saldrán las flores. Brotan ordenadamente, como si los hubiesen colocado en fila. Y cuando se abren desprenden un olor ... ¡delicioso! Dulce pero muy suave. Casi no requieren atenciones. Se cuidan solitas, ¡y eso es fantástico! Apenas tienes que preocuparte y te premian con muchísimas flores. A pesar de las lluvias de los últimos días han aguantado muy bien. Alguna flor se ha estropeado con tanta agua, pero todavía quedan muchas más. Son preciosas. Se las recomiendo a todo el mundo. 

Espero que las disfrutéis, aunque desde el otro lado de la pantalla no las podáis oler.




  












dimecres, 10 d’abril de 2013

Qui té un terrat té un tresor. Primavera. Màgia

Poc a poc va pujant la temperatura. Està costant, però les flors ja volen sortir. Amb tanta i tanta pluja que hem tingut els darrers dies tot està massa humit, i les flors que s'havien decidit a sortir ja s'han anat fent malbé. Han durat poquet, però què hi farem!

Passejar pel terrat i anar descobrint floretes que s'obren aquí i allà em fa moltíssima il·lusió. N'hi ha que ja estan del tot obertes, n'hi ha que ja s'han pansit, n'hi ha que comencen a despuntar ... Com he dit altres vegades, la imatge general és més aviat desastrosa, però sabent buscar bé es troben coses sorprenents.

Llàstima que, a més de la pluja, últimament està fent molt de vent. Costa molt enfocar les fotografies, i per més que he intentat "pescar" algun insecte, no hi ha hagut manera. Si ja és difícil enfocar les flors quan hi ha una mica d'aire, immortalitzar un insecte en moviment és missió del tot impossible. N'hi havia alguns, aixó sí, però no els he pogut capturar. Seguiré insistint.

Darrerament faig moltes fotos amb el mòbil, per comoditat, i perquè normalment el porto a la butxaca, o el tinc a propet. Avui he "rescatat" la càmera fotogràfica, i he mirat de fer alguna foto de detall. Espero que gaudiu de la passejadeta. Llàstima que no pugueu olorar les flors, perquè n'hi ha que fan una oloreta ...

Poco a poco va subiendo la temperatura. Está costando, pero las flores ya quieren salir. Con tanta y tanta lluvia que hemos tenido los últimos días todo está excesivamente húmedo, y las flores que se habían decidido a asomar se han ido estropeando. Han durado poquito, ¡pero qué le vamos a hacer!

Pasear por la azotea e ir descubriendo florecillas que se abren aquí y allá me hace muchísima ilusión. Hay algunas que están abiertas del todo, algunas ya se han marchitado, algunas empiezan a despuntar ... Como he dicho otras veces, la imagen general es más bien desastrosa, pero sabiendo buscar bien se encuentran cosas sorprendentes.

Lástima que, además de la lluvia, últimamente está haciendo mucho viento. Cuesta mucho enfocar las fotografías, y por más que he intentado "pescar" algún insecto, no ha habido manera. Si ya es difícil enfocar las flores cuando hace un poco de aire, inmortalizar un insecto en movimiento es misión del todo imposible. Había algunos, eso sí, pero no los he podido capturar. Seguiré insistiendo.

Últimamente hago muchas fotos con el móvil, por comodidad, y porque normalmente lo llevo en el bolsillo, o lo tengo cerquita. Hoy he "rescatado" la cámara fotográfica, y he intentado hacer alguna foto de detalle. Espero que disfrutéis del paseo. Lástima que no podáis oler las flores, porque las hay que huelen tan bien ... 


Dimorphoteques i freessies. Les freessies fan una olor
boníssima, i són de tots colors!

Un raconet en tons morats i blancs

Dimorphoteques blanques

Dimorphoteca. Detall

Dimorphoteques rosades

Dimorphoteca rosada. Detall d'una flor obrint-se

Dimorphoteca rosada. La jardinera és feta a mà, aprofitant
caixes buides de plàstic folrades amb fusta

Les bulboses em sorprenen cada any.
Muscaris

Més bulboses

Fruits antics de la Clívia

Futures flors de Gessamí. Aquestes també fan molta olor!

Violetes. Surten per tot arreu
 
Aquesta té un nom ben estrany. És una Felícia

Silene. Fa moltíssimes llavors, i surt per tot arreu.
En tenia en un test, i ara en tinc en gairebé tots!

Silene. Detall. Surten fins i tot darrere la tanca de canyís

Les crasses són sorprenents. De formes molt estranyes,
quan floreixen són un autèntic espectacle. Màgia!

Més crasses. Sedum. També floreix, encara que no ho sembli

Una altra crassa, amb una floreta minúscula

Sí. Això serà una flor, d'aquí a uns dies. Fantàstic, no?

Més crasses. Aquestes fan una floreta groga en forma
de petits estels

Aquesta va començar ben petitona. Quatre boletes mal
comptades, i ja omple un test sencer!
També floreix, amb unes flors blanques diminutes

Detall

Evonimus. D'aquest botó en sortiran unes flors blanques
perfumadíssimes!

I la Tillandsia, o clavell de l 'aire. Autèntica màgia.
Una planta que viu sense terra i sense aigua. 

dimarts, 9 d’abril de 2013

El gat amb bótes ... o no

Doncs no. Aquest no és el gat del conte, i no porta bótes. És un gatet que somia que ha atrapat la lluna. La té lligada com si fós un globus, i agafa el fil amb la cua. El ratolinet s'ho mira bocabadat. 

És un dels dibuixos que més em demanen quan m'encarreguen que pinti algun bodi, o alguna bosseta amb el gorret, els peücs i les manyoples. Sempre surten diferents. Això és el que té fer les coses a mà, que mai són iguals del tot.

Espero que us agradin els treballs que us ensenyo avui. 

Pues no. Este no es el gato del cuento, y no lleva botas. Es un gato que sueña que ha atrapado la luna. La tiene atada como si fuese un globo, y sujeta el hilo con el rabo. El ratoncito lo mira embobado.

Es uno de los dibujos que más me piden cuando me encargan que pinte algún body, o alguna bolsita con el gorrito, los patucos y las manoplas. Siempre salen distintos. Esto es lo que tiene hacer las cosas a mano, que nunca son del todo iguales.

Espero que os gusten los trabajos que os enseño hoy. 

















divendres, 5 d’abril de 2013

Nicolás. Un nou repte

M'encanta sorprendre la gent, i m'agrada molt quan hi ha un encàrrec inesperat, d'aquells que no hauries pensat que et podrien fer. És a dir, m'encanta sorprendre, però també que em sorprenguin.

Fa uns dies ens van visitar unes senyores d'Osca, i volien fer un regalet al besnét d'una d'elles. Em van encarregar un bodi pintat. Fins aquí, tot normal.

El que s'escapa del més habitual és que van comprar un bodi estampat, i em van demanar si hi podia posar també el nom. Al bodi hi havia ratlles i aplicacions de dibuixos cosides. A més, el nom del nen no era precisament curt ... Que com m'ho vaig manegar? Doncs de seguida ho sabreu.

Espero, com sempre, que us agradi.

Me encanta sorprender a la gente, y me gusta mucho cuando hay un encargo inesperado, de aquellos que no habrías pensado que te podrían hacer. Es decir, me encanta sorprender, pero también que me sorprendan.

Hace unos días nos visitaron unas señoras de Huesca, y querían regalarle algo al bisnieto de una de ellas. Me encargaron un body pintado. Hasta aquí, todo normal.

Lo que se sale de lo habitual es que compraron un body estampado, y me pidieron si podía ponerle también el nombre. En el body había rayas y aplicaciones de dibujos cosidas. Además, el nombre del niño no era corto precisamente ... ¿Que cómo me lo monté? Pues enseguida lo sabréis.

Espero, como siempre, que os guste. 


Tren de colors per a en Nicolás

Combinació dels colors de l'arc de Sant Martí

Vaig trobar el millor lloc per a escriure-hi el nom

Nicolás. No ha quedat malament, no?
Sembla que ja hi fos des de sempre ...