Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Qui té un terrat té un tresor. Primavera. Màgia

Poc a poc va pujant la temperatura. Està costant, però les flors ja volen sortir. Amb tanta i tanta pluja que hem tingut els darrers dies tot està massa humit, i les flors que s'havien decidit a sortir ja s'han anat fent malbé. Han durat poquet, però què hi farem!

Passejar pel terrat i anar descobrint floretes que s'obren aquí i allà em fa moltíssima il·lusió. N'hi ha que ja estan del tot obertes, n'hi ha que ja s'han pansit, n'hi ha que comencen a despuntar ... Com he dit altres vegades, la imatge general és més aviat desastrosa, però sabent buscar bé es troben coses sorprenents.

Llàstima que, a més de la pluja, últimament està fent molt de vent. Costa molt enfocar les fotografies, i per més que he intentat "pescar" algun insecte, no hi ha hagut manera. Si ja és difícil enfocar les flors quan hi ha una mica d'aire, immortalitzar un insecte en moviment és missió del tot impossible. N'hi havia alguns, aixó sí, però no els he pogut capturar. Seguiré insistint.

Darrerament faig moltes fotos amb el mòbil, per comoditat, i perquè normalment el porto a la butxaca, o el tinc a propet. Avui he "rescatat" la càmera fotogràfica, i he mirat de fer alguna foto de detall. Espero que gaudiu de la passejadeta. Llàstima que no pugueu olorar les flors, perquè n'hi ha que fan una oloreta ...

Poco a poco va subiendo la temperatura. Está costando, pero las flores ya quieren salir. Con tanta y tanta lluvia que hemos tenido los últimos días todo está excesivamente húmedo, y las flores que se habían decidido a asomar se han ido estropeando. Han durado poquito, ¡pero qué le vamos a hacer!

Pasear por la azotea e ir descubriendo florecillas que se abren aquí y allá me hace muchísima ilusión. Hay algunas que están abiertas del todo, algunas ya se han marchitado, algunas empiezan a despuntar ... Como he dicho otras veces, la imagen general es más bien desastrosa, pero sabiendo buscar bien se encuentran cosas sorprendentes.

Lástima que, además de la lluvia, últimamente está haciendo mucho viento. Cuesta mucho enfocar las fotografías, y por más que he intentado "pescar" algún insecto, no ha habido manera. Si ya es difícil enfocar las flores cuando hace un poco de aire, inmortalizar un insecto en movimiento es misión del todo imposible. Había algunos, eso sí, pero no los he podido capturar. Seguiré insistiendo.

Últimamente hago muchas fotos con el móvil, por comodidad, y porque normalmente lo llevo en el bolsillo, o lo tengo cerquita. Hoy he "rescatado" la cámara fotográfica, y he intentado hacer alguna foto de detalle. Espero que disfrutéis del paseo. Lástima que no podáis oler las flores, porque las hay que huelen tan bien ... 


Dimorphoteques i freessies. Les freessies fan una olor
boníssima, i són de tots colors!

Un raconet en tons morats i blancs

Dimorphoteques blanques

Dimorphoteca. Detall

Dimorphoteques rosades

Dimorphoteca rosada. Detall d'una flor obrint-se

Dimorphoteca rosada. La jardinera és feta a mà, aprofitant
caixes buides de plàstic folrades amb fusta

Les bulboses em sorprenen cada any.
Muscaris

Més bulboses

Fruits antics de la Clívia

Futures flors de Gessamí. Aquestes també fan molta olor!

Violetes. Surten per tot arreu
 
Aquesta té un nom ben estrany. És una Felícia

Silene. Fa moltíssimes llavors, i surt per tot arreu.
En tenia en un test, i ara en tinc en gairebé tots!

Silene. Detall. Surten fins i tot darrere la tanca de canyís

Les crasses són sorprenents. De formes molt estranyes,
quan floreixen són un autèntic espectacle. Màgia!

Més crasses. Sedum. També floreix, encara que no ho sembli

Una altra crassa, amb una floreta minúscula

Sí. Això serà una flor, d'aquí a uns dies. Fantàstic, no?

Més crasses. Aquestes fan una floreta groga en forma
de petits estels

Aquesta va començar ben petitona. Quatre boletes mal
comptades, i ja omple un test sencer!
També floreix, amb unes flors blanques diminutes

Detall

Evonimus. D'aquest botó en sortiran unes flors blanques
perfumadíssimes!

I la Tillandsia, o clavell de l 'aire. Autèntica màgia.
Una planta que viu sense terra i sense aigua. 

2 comentaris:

cristina ha dit...

Un jardí preciós, Júlia!!!
Qué bonica és la primavera!

Júlia ha dit...

Gràcies Cristina!
No és exactament un jardí. Un dia vaig posar un test al terrat i em va agradar. Un altre dia en vaig posar un altre, i a aquest en van seguir uns quants més.
Em vaig animar a confeccionar jardineres i aquí ja em vaig enredar del tot.
M'encanta passejar pel terrat i anar descobrint cosetes cada dia.