Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 29 d’agost de 2012

Benvinguda Paula. Tres bodis per a tu.

Ja fa dies que van fer el regal, però ja se sap que a l'estiu anem una mica més poc a poquet, per la calor, perquè fem alguna escapadeta a la platja sempre que podem, i perquè tot i que els dies són més llargs, sembla que tot va a càmera lenta.

M'han dit que van agradar molt, i segur que els faran servir sovint. M'alegro que els agradessin, i vull compartir amb vosaltres aquests nous treballs. De vegades poden semblar una mica repetitius, però pinto cada bodi i cada samarreta a consciència, encara que el dibuix s'assembli molt a altres dibuixos anteriors. En aquest cas, vaig rebre instruccions força precises de quin dibuix volia la persona que feia el regal, i d'on volia exactament que el col·loqués al bodi.

Benvinguda Paula.

I moltes gràcies Carmen.

Espero que us agradin també a vosaltres.

Hace días que hicieron el regalo, pero ya se sabe que en verano vamos un poco más despacito, por el calor, porque hacemos alguna escapadita a la playa siempre que podemos, y porque aunque los días son más largos, parece que todo vaya a cámara lenta.

Me han dicho que gustaron mucho, y seguro que los usarán a menudo. Me alegro de que les gustasen, y quiero compartir con vosotros estos nuevos trabajos. A veces pueden parecer un poco repetitivos, pero pinto cada body y cada camiseta a conciencia, aunque el dibujo se parezca mucho a otros dibujos anteriores. En este caso, recibí instrucciones bastante precisas de qué dibujo quería la persona que hacía el regalo, y de dónde quería exactamente que lo colocase en el body.

Bienvenida Paula. 

Y muchas gracias Carmen. 

Espero que os gusten también a vosotros. 


Bodis preparats per a embolicar

El tren, en tons rosats, blaus i morats

Papallones i floretes. Ja tot un clàssic

Papallones. Detall

El jardí de la Paula

Detall de la il·lustració

Detall

Papallones. Detall

A punt per a regalar

diumenge, 12 d’agost de 2012

Un cactus ... al país del Món-al-revés

El cactus és una planta que creix en ambients càlids. Per tal d'evitar al màxim la pèrdua d'aigua a través de les fulles, les ha anat transformant, al llarg del temps, en punxes més o menys llargues i esmolades. Com que tenen menys superfície que les fulles, l'evaporació és mínima.
El cactus del Món-al-revés és un cactus que no té punxes, sinó que serveix com a coixinet per a les agulles de cap. Està fet amb feltre, i farcit de terlenka, que és una escuma que permet clavar-hi fàcilment les agulles. Els colors no són els més bonics del món, però des que vaig veure, en una paradeta al Portal de l'Àngel, a Barcelona, tooota una exhibició de cactus del país del Món-al-revés, tenia la idea de fer-ne un. I per fi va arribar el dia que m'hi vaig posar i el vaig fer amb el material que tenia a mà.
No és gens complicat, i el resultat és d'allò més coquetó. Quan té totes les agulles clavades fa un efecte ... 
Espero que us agradi, i que algú més s'animi a fer-ne algun.

El cactus es una planta que crece en ambientes cálidos. Para evitar al máximo la pérdida de agua a través de las hojas, las ha ido transformando, a lo largo del tiempo, en pinchos más o menos largos y afilados. Como tienen menos superficie que las hojas, la evaporación es menor.
El cactus del Mundo-al-revés es un cactus que no tiene pinchos, sino que sirve como alfiletero. Está confeccionado con fieltro, y relleno de terlenka, que es una espuma que permite clavarle fácilmente los alfileres. 
Los colores no son los más bonitos del mundo, pero desde que vi, en una paradita en el Portal de l'Àngel, en Barcelona, toooda una exhibición de cactus del país del Mundo-al-revés, tenía la idea de hacer uno. Y por fin llegó el día en que me puse manos a la obra con el material que tenía a mano.
No es nada complicado, y el resultado es de lo más coqueto. Con todos los alfileres clavados hace un efecto ... 
Espero que os guste, y que alguien más se anime a hacer alguno ... 







divendres, 3 d’agost de 2012

Escultura amb accent italià

D'aquesta peça que avui compartiré amb vosaltres ja en fa una pila d'anys. Jo era estudiant, i va sortir l'ocasió de fer una trobada de futurs artistes a un petit poble d'Itàlia, Savignano sul Rubicone, molt a propet de Rimini. De seguida que els professors ens van donar la notícia, ens vam posar a treballar en projectes concrets per a espais concrets. La meva proposta escultòrica va ser la que veieu a les fotos. Dues torres de planxes de ferro corbades i cargolades, amb la mateixa forma però de mida diferent. Em va semblar que el títol "In crescendo" era adient per a l'escultura, i vaig anomenar-la així.
M'encanta el contrast del ferro amb la pedra de la paret. De fet, m'encanta la paret. Les tonalitats són precioses ...
Espero que a vosaltres també us agradi.

De esta pieza que hoy compartiré con vosotros hace ya un montón de años. Yo era estudiante, y surgió la ocasión de un encuentro de futuros artistas en un pequeño pueblo de Italia, Savignano sul Rubicone, muy cerquita de Rimini. Enseguida que los profesores nos dieron la noticia, nos pusimos a trabajar en proyectos concretos para espacios concretos. Mi propuesta escultórica fue la que veis en las fotos. Dos torres de planchas de hierro curvadas y atornilladas, con la misma forma pero de distinto tamaño. Me pareció que el título "In crescendo" era adecuado a la escultura y así la llamé.
Me encanta el contraste del hierro con la piedra de la pared. De hecho, me encanta la pared. Las tonalidades son preciosas ...
Espero que a vosotros también os guste.