Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dissabte, 29 de desembre de 2012

La lluna la bruna i el sol mariner ...

Hi ha una cançó catalana que en parla, de la lluna i del sol.

Com que m'encarreguen tants bodis (per sort) me les he d'empescar per pintar-los amb dibuixos diferents, però no massa complicats, i que tinguin força color. Un dels dibuixos que té mès èxit és el del sol i la lluna. El sol, a la part superior del bodi, envoltat d'ocellets blaus, i la lluna, a la part de baix, envoltada d'estels grocs. Així tot queda combinat en tons blaus i grocs, amb algun toc de taronja i de vermell.

Voleu cantar amb mi?

La lluna la bruna vestida de dol, la mare la crida ...

Us ensenyo una selecció de bodis il·lustrats amb aquests motius. Espero que us agradin.

Hay una canción catalana que habla de la luna y el sol.

Como me encargan tantos bodies (por suerte) tengo que montármelo para pintarlos con dibujos distintos, pero no excesivamente complicados, y que tengan bastante colorido. Uno de los dibujos que tiene más éxito es el del sol y la luna. El sol, en la parte superior del body, rodeado de pajaritos azules, y la luna, en la parte baja, rodeada de estrellas amarillas. Así todo queda combinado en tonos azules y amarillos, con algún toque de naranja y rojo.

¿Queréis cantar conmigo?

"La lluna la bruna vestida de dol, la mare la crida ..."

Os enseño una selección de bodies ilustrados con estos motivos. Espero que os gusten. 

















dissabte, 15 de desembre de 2012

La rateta que escombrava l'escaleta ...

Podríem canviar el conte. La rateta escombrava l'escaleta, va trobar un dineret i va pensar ... en què me'l puc gastar? I va decidir que era millor una bosseta de "trapillu" que un llacet per la cua. Així hi podria guardar les claus de casa, el mòbil i un moneder petitó, per si trobava més dinerets.

Tot canvia, i fins i tot els contes s'han de modernitzar i han de canviar segons els temps. Això sí, el color preferit de la rateta seguia essent el rosa. I és que ... hi ha coses que no canvien mai.

Espero que us agradi la bosseta. Ja veieu que és de "trapillu", com mana la moda, i com que és per a una nena de cinc anyets, li he teixit un botó ben gros, que no costi gens d'obrir i tancar. I m'ha dit un ocellet que, quan li han regalat, el primer que ha fet ha estat posar-se'l, i ara no va enlloc sense la seva bosseta. Més contenta ...

Podríamos cambiar el cuento. La ratita barría la escalerita, encontró una monedita y pensó ... ¿en qué me la puedo gastar? Y decidió que era mejor un bolsito de trapillo que un lazo para el rabito. Así podría guardar las llaves de casa, el móvil y un monedero chiquitín, por si encontraba más moneditas.

Todo cambia, e incluso los cuentos tienen que modernizarse y cambiar según los tiempos. Eso sí, el color favorito de la ratita seguía siendo el rosa. Y es que ... hay cosas que no cambian nunca.

Espero que os guste el bolsito. Ya veis que es de trapillo, como manda la moda, y como es para una niña de cinco añitos, le he tejido un botón bien grandote, que no cueste nada de abrir y cerrar. Y me ha dicho un pajarito que, cuando se lo han regalado, lo primero que ha hecho ha sido ponérselo, y ahora no va a ninguna parte sin su bolsito. Más contenta ... 

La bosseta acabada

Detall

El botó, ben gros per facilitar-ne l'ús

Bosseta oberta

Detall de l'interior

Per penjar-la, tres tires trenades
i fixades amb un parell de nusos

Detall de la tanca per al botó

Detall

El punt, ben uniforme i apretat

divendres, 14 de desembre de 2012

Anells de fimo

El treball amb fimo és un procés lent i laboriós. A l'hora de fer una murrina, per exemple, cal pensar quina combinació de colors utilitzarem, com els combinarem entre ells, quina forma donarem a la murrina, i com l'aplicarem a la peça que volem realitzar.

Un cop decidit tot això, i cuita la peça al forn, li podem donar un aspecte brillant, però sense que resulti artificial, polint-la amb paper de vidre a l'aigua, començant pel de gra més gruixut i acabant pel més fi. Així aconseguirem que l'acabat de la peça sigui setinat. Brillant però sense excessos.

Mica en mica, a estonetes, vaig aconseguint acabar peces que ja tenia començades. Per a aquests anells, he aprofitat restes d'una murrina que ja tenia i n'he fet una de nova, amb colors i aspecte ben diferents. El tractament de la murrina també dóna peces amb els mateixos colors, però amb una aparença totalment diferent.

N'hi ha de totes mides. Espero que us agradin.

El trabajo con fimo es un proceso lento y laborioso. A la hora de hacer una murrina, por ejemplo, hay que pensar qué combinación de colores usaremos, cómo los combinaremos entre sí, qué forma daremos a la murrina, y cómo la aplicaremos a la pieza que queremos realizar.

Una vez decidido todo esto, y cocida la pieza en el horno, le podemos dar un aspecto brillante, pero sin que resulte artificial, puliéndola con lijas al agua, empezando por la de grano más grueso y acabando por la más fina. Axí conseguiremos que el acabado de la pieza sea satinado. Brillante pero sin excesos.

Poquito a poco, a ratitos, voy consiguiendo acabar piezas que ya tenía empezadas. Para estos anillos, he aprovechado restos de una murrina que ya tenía y he confeccionado una nueva, con colores y aspecto bien distintos. El tratamiento de la murrina también da piezas con el mismo colorido, pero con una apariencia totalmente diferente.

Hay anillos de todos los tamaños. Espero que os gusten.











dissabte, 8 de desembre de 2012

Cistellets de "trapillu". Més colors

He seguit treballant, i provant de teixir cistellets en altres colors. Em pensava que quedarien millor imitant el color dels cistells de veritat, però en color també queden molt graciosos. Combinant beix amb caqui, amb gris, gris clar amb gris fosc, estampat de flors amb vermell ... Combinacions de color gairebé infinites, i totes amb el seu encant. Us agraden?

He seguido trabajando, y probando a tejer cestitos en otros colores. Pensaba que quedarían mejor imitando el color de los cestos de verdad, pero en color también quedan muy graciosos. Combinando beige con caqui, con gris, gris claro con gris oscuro, estampado de flores con rojo ... Combinaciones de color casi infinitas, y todas con su encanto. ¿Os gustan?












dijous, 6 de desembre de 2012

Ambientadors de lavanda molt ... a la moda

Un tros de filferro, uns retallets de feltre, botons que queden abandonats en algun calaix, una mica de cua de rata, fil i agulla i un grapadet de floretes d'espígol, tan aromàtiques ... Tot això és el que es necessita per a realitzar uns perfumadors d'armari o de calaixos ben originals.

Un dia se'm va acudir. No sé ni com. I vaig pensar "per què no?". Tinc tot el que necessito. Ho provo! I em va sortir tot el que ara comparteixo amb vosaltres en fotografia. Casa meva fa una oloreta genial. Espero que us agradi.

Un trozo de alambre, unos retalitos de fieltro, botones que quedan abandonados en algún cajón, un poco de cola de ratón, aguja e hilo i un puñadito de flores de espliego, tan aromáticas ... Todo esto es lo que se necesita para realizar unos perfumadores de armario o de cajones muy originales.

Un día se me ocurrió. No sé ni cómo. Y pensé "¿por qué no?". Tengo todo lo que necesito. ¡Lo pruebo! Y me salió todo lo que ahora comparto con vosotros en fotografía. Mi casa huele genial. Espero que os guste.