Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dissabte, 28 de juny del 2014

A ballar!!!

Tot va començar pels volts de Nadal. Bé, en realitat, va ser fa tretze anys, però aleshores jo encara no ho sabia ... La Júlia, la meva filla petita, va començar a anar a classes de ballet quan tenia cinc anyets. Li agradava i se li donava bé, així que va seguir.
Cada any, abans de les festes de Nadal, fan sessions de classes obertes. Per qüestions de feina, gairebé mai no hi puc assistir. Es permet l'entrada a qui vulgui veure com es fan les classes, i així els alumnes llueixen les seves habilitats i els pares i familiars podem comprovar la feina que fan.
Aquest any, curiosament, he pogut assistir a una d'aquestes classes. I curiosament, també, al final de la classe, la professora em comenta que hi ha un grup de mares que s'han apuntat a això de la dansa. No fan cap tipus de dansa concreta, però s'ho passen pipa. Em convida a la primera classe de l'any.
Quan li dic que d'acord, que hi aniré a veure què fan, em diu que de mirar res de res, que hi vagi vestida per a l'ocasió. Dit i fet. El dia i l'hora de la primera classe del 2014 m'hi presento. I encara hi sóc.
És un grup petit, i totes som diferents, però ens entenem molt bé i passem molt bones estones. Això sí. La Carla, la profe, ens fa suar de valent. Quan escalfem, ens matxaca amb els abdominals ...
En fi. Que avui és el festival de final de curs, i les mamis també ballem! Ostres tu! Ballar davant de quatre-centes persones! Qui m'ho hauria dit fa sis mesos!
Volíem dissenyar una samarreta per a l'ocasió, i vaig oferir-me voluntària. El grup va coincidir en que li agradava com havia quedat el disseny, així que vam tirar-lo endavant. Us vull presentar la samarreta, i el grup fantàstic de mares ballarines. Som la Yolanda, la Yolanda (sí, sí, n'hi ha dues), la Mavi, la Mariona, la Isabel, la Cristina, la Núria i jo.
No estic gens nerviosa, però no patiu, que ja m'hi posaré.
Heu descobert quina música ballarem? No és gens difícil. Segur que encerteu.
MAMIS' TEAM ... A ARRASAR!!!
Molta merda!

Todo empezó allá por la Navidad. Bueno, en realidad fue hace trece años, pero entonces todavía no lo sabía ... Júlia, mi hija pequeña, empezó a ir a clases de ballet cuando tenía cinco añitos. Le gustaba y se le daba bien, así que siguió.
Cada año, antes de las fiestas de Navidad, hay sesiones de clases abiertas. Por cuestiones de trabajo, casi nunca puedo asistir. Se permite la entrada a qiuen quiera ver cómo se desarrollan las clases, y así los alumnos lucen sus habilidades y los padres y familiares podemos comprobar el trabajo que realizan.
Este año, curiosamente, he podido asistir a una de estas clases. Y curiosamente, también, al final de la clase, la profesora me comenta que hay un grupo de madres que se han apuntado a esto de la danza. No hacen ningún tipo de danza concreto, pero se lo pasan genial. Me invita a la primera clase del año.
Cuando le digo que de acuerdo, que iré a ver qué hacen, me dice que de mirar nada de nada, que vaya vestida para la ocasión. Dicho y hecho. El día y la hora de la primera clase del 2014 me presento en la escuela. Y todavía sigo.
Es un grupo pequeño, y todas somos distintas, pero nos entendemos muy bien y pasamos muy buenos ratos. Eso sí. Carla, la profe, nos hace sudar de lo lindo. Cuando calentamos, nos machaca con los abdominales ...
En fin. Que hoy es el festival de final de curso, ¡y las mamis también bailamos! ¡Ostras tú! ¡Bailar delante de cuatrocientas personas! ¡Quién me lo hubiera dicho hace seis meses!
Queríamos diseñar una camiseta para la ocasión, y me ofrecí voluntaria. El grupo coincidió en que le gustaba cómo había quedado el diseño, así que lo tiramos adelante. Os quiero presentar la camiseta, y el grupo fantástico de madres bailarinas. Somos Yolanda, Yolanda (sí, sí, hay dos), Mavi, Mariona, Isabel, Cristina, Núria y yo.
No estoy nada nerviosa, pero no os preocupéis, que ya me pondré.
¿Habéis descubierto ya qué música vamos a bailar? No es nada complicado. Seguro que acertáis.
MAMIS' TEAM ... ¡¡¡A ARRASAR!!!
¡Mucha mierda!



A partir d'aquestes dues imatges es va dissenyar
la samarreta de Mamis' team

Moment del procés de disseny

Il·lustració acabada, a punt per a la impressió

Samarreta impresa

El logo. Mamis' team

Part de darrere la samarreta

MAMIS' AL PODER!
(Foto cedida per Toni Valverde, de La Maduixa).
Moltes gràcies, Toni!

dimarts, 24 de juny del 2014

Peixets ... amb sorpresa!

Normalment, quan m'encarreguen que pinti algun bodi, em demanen un dibuix i un nom. Aquesta vegada, però, només volien el dibuix. Buscaven alguna cosa divertida i original, i em van trobar! Els van agradar els peixets, i per donar-los un toc diferent, ja que no volien que hi posés el nom (potser encara no el tenien del tot decidit, vés a saber) vaig pintar un parell de peixets al cul. Us agraden?

Normalmente, cuando me piden que pinte algún body, me piden un dibujo y un nombre. Esta vez, sin embargo, solamqnte querían el dibujo. Buscaban alguna cosa divertida y original, ¡y me encontraron! Les gustaron los pececitos, y para darles un toque diferente, ya que no querían que pusiese ningún nombre (tal vez aún no lo tenían del todo decidido, vete a saber) pinté un par de pececillos en el trasero. ¿Os gustan?




dijous, 12 de juny del 2014

Enamorats del bàsquet

Aquest ha estat, com tants d'altres, un encàrrec especial.
Ja sóc ... Tordera baby team.
Simplement, l'escut de l'equip. I el seu color.
Espero que us agradi.

Éste ha sido, como tantos otros, un encargo especial.
"Ja sóc ... Tordera baby team".
Simplemente, el escudo del equipo. Y su color.
Espero que os guste.