Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 28 de març del 2012

"La màgia dels materials". Jornades educatives. Una nova experiència

Quan em van preguntar si m'interessaria preparar uns tallers per als estudiants del curs superior de Tècnic en Educació Infantil, de seguida vaig dir que sí. Ho veia tan llunyà, que semblava que mai arribaria el dia. Però finalment va arribar, i després de superar el pànic escènic (ja sé que sembla una ximpleria, però no ho puc evitar) i amb les galtes vermelles com tomàquets, vaig aconseguir fer arribar les meves propostes als alumnes.
Ahir va ser la primera jornada, i vam aprendre una mica com construir titelles, i com utilitzar-los com a eina per arribar més fàcilment als nens, o com a petits ajudants per fer que els nens es puguin expressar una mica més lliurement.
Avui ha estat la segona, i la darrera per aquest any. Hem après una miqueta com modelar amb diferents materials, i hem descobert que hi ha materials que ens resulten més fàcils i agradables de manipular que d'altres.
L'experiència ha estat molt positiva. Al principi, semblava que omplir dues hores de contingut i d'activitat seria molt complicat, però la veritat és que ens ha passat volant. Hauríem pogut seguir treballant hores i hores ...
Espero haver despertat en els nois (poquets, però alguns) i noies aquest cuquet creatiu, i les ganes d'investigar amb els materials, d'experimentar, de descobrir formes d'expressió, per a poder-les utilitzar quan algun dia siguin mestres, i que siguin capaços de motivar els nens, de potenciar la seva creativitat i d'alimentar la seva imaginació.
M'he passat moltes hores a casa, amb nervis, preparant materials, pensant si seria capaç d'explicar tot el que voldria. La veritat és que m'ha faltat temps, que m'he deixat moltes coses al tinter, però espero no haver decebut ningú.
Des d'aquí vull donar les gràcies a l'Olga, per confiar en mi, a la Farners, a la Laia i a la Núria per haver estat al meu costat durant els tallers, i als alumnes, que espero que de tot plegat n'hagin tret una experiència positiva.
Seguiu treballant i que tingueu tots molta sort.


Cuando me preguntaron si me interesaría preparar unos talleres para los estudiantes del curso superior de Técnico en Educación Infantil, enseguida dije que sí. Lo veía como algo tan lejano, que parecía que nunca llegaría el día. Pero finalmente llegó, y después de superar el pánico escénico (sé que parece una tontería, pero no lo puedo evitar) y con los mofletes rojos como tomates, conseguí hacer llegar mis propuestas a los alumnos.  
La primera jornada fue ayer, y aprendimos un poco cómo construir marionetas, y cómo utilizarlas como herramienta para llegar más fácilmente a los niños, o como pequeños ayudantes para hacer que los niños puedan expresarse un poco más libremente. 
Hoy ha sido la segunda jornada, y la última por este año. Hemos aprendido un poquito cómo modelar con distintos materiales, y hemos descubierto que hay materiales que nos resultan más fáciles y agradables de manipular que otros.
La experiencia ha sido muy positiva. Al principio, parecía que llenar dos horas de contenido y actividad sería muy complicado, pero la verdad es que se nos ha pasado el tiempo volando. Hubiésemos podido seguir trabajando horas y horas ...  
Espero haber despertado en los chicos (poquitos, pero algunos) y chicas este gusanillo creativo, y las ganas de investigar con los materiales, de experimentar, de descubrir formas de expresión, para poderlas utilizar el día que sean maestros, y que sean capaces de motivar a los niños, de potenciar su creatividad y de alimentar su imaginación.
Me he pasado muchas horas en casa, con nervios, preparando materiales, pensando si sería capaz de explicar todo lo que quisiera. La verdad es que me ha faltado tiempo, que me he dejado muchas cosas en el tintero, pero espero no haber decepcionado a nadie.
Desde aquí quiero darle las gracias a Olga, por confiar en mí, a Farners, a Laia y a Núria por haber estado a mi lado durante los talleres, y a los alumnos, que espero que hayan sacado una experiencia positiva de las actividades. 
Seguid trabajando y que tengáis todos mucha suerte.


Tota la "troupe", a punt per a la xerrada

A partir d'uns simples guants de goma ... 

"Bon dia Caputxeta. On vas soleta pel bosc?"

Titelles col·locats als dits, a punt per a l'espectacle


"Ei, que jo també vull jugar!"

"I dius que això era una cullera de fusta???"


Si no tens pintura per als detalls ... també serveix l'esmalt d'ungles!


Ballarina fent l'escalfament ...

"Jo també era una cullera, i mira'm ara ..."

Doncs jo era un mitjó que va quedar solet ...
i unes quantes càpsules de cafè.
Ah! I no ens oblidem dels retallets de goma EVA ...

Una petita mostra del taller de modelat


divendres, 16 de març del 2012

Quim i Margarita. Aniversari de casament.

En Quim i la Margarita tenen una botiga de catifes. 
Quan van fer vint-i-cinc anys de casats, un grup d'amics em va encarregar una figureta com a obsequi. 
Els vaig fer amb vestits una miqueta hippies, al seu estil, i sobre una catifa. El gat representa la seva mascota. 
Espero que us agradi.

Quim y Margarita tienen una tienda de alfombras.
Cuando cumplieron los veinticinco años de casados, un grupo de amigos me encargó una figurita como obsequio. Los hice con vestidos un poquito hippies, a su estilo, y sobre una alfombra. El gato representa a su mascota. 
Espero que os guste. 






diumenge, 4 de març del 2012

Figures personalitzades. Aniversari de casament Rosa i Josep Maria

Com gairebé tots els treballs que us ensenyo darrerament, avui porto una parella feta per encàrrec, amb argila vermella, per celebrar l'aniversari de casament de la Rosa i en Josep Maria, una parella que regenta una agència d'assegurances. Per això la decoració té el que vol representar un escriptori i una màquina d'escriure. Potser hauria estat més adient un ordinador, però trobo que la màquina li dóna un toc nostàlgic.
Espero que us agradi.

Como casi todos los trabajos que os enseño últimamente, hoy traigo una pareja realizada por encargo, con arcilla roja, para celebrar el aniversario de boda de Rosa y Josep Maria, una pareja que regenta una agencia de seguros. Por eso la decoración tiene lo que quiere representar un escritorio y una máquina de escribir. Tal vez hubiese resultado más adecuado un ordenador, pero creo que la máquina le da un toque nostálgico.
Espero que os guste. 


Rosa i Josep Maria

Rosa. Detall. Al fons, la màquina d'escriure

Josep Maria. Detall