Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 19 de juny de 2013

Luna

Fa tants dies que tinc pendent aquesta entrada, que de ben segur a la Luna ja li va petit el conjunt que li vaig pintar. Va ser un regal que em va encarregar la cosina de la seva mare, des de Pontevedra, i ha anat a parar a Madrid, així que ha fet un llarg viatge. Volien una cosa especial però molt senzilla, i vaig trobar un conjuntet molt bufó, fons blanc amb ratlletes grises, que vaig decorar amb unes floretes minúscules.
La part davantera té les flors amb tija i fulles, i a la part del culet, perquè quedés més divertit, vaig pintar-ne algunes, sense tija. Només un toc.
Ah! I el ratolí, que qui me'l va encarregar el va veure en una altra il·lustració i li va agradar molt, així que em va demanar si podia afegir-lo al disseny. Dit i fet. La petita Luna estava moníssima (van enviar-me una foto perquè ho pogués comprovar).
A veure què us sembla. ;-)

Hace tantos días que tengo pendiente esta entrada, que seguro que a Luna ya le queda pequeño el conjunto que le pinté. Fue un regalo que me encargó la prima de su madre, desde Pontevedra, y ha ido a parar a Madrid, así que ha hecho un largo viaje. Querían una cosa especial pero muy sencilla, y encontré un conjuntito muy mono, fondo blanco con rayitas grises, que decoré con unas minúsculas florecillas.
La parte delantera tiene las flores con tallo y hojas, y en la parte del culete, para que quedase más divertido, pinté algunas sin tallo. Sólo un toque.
¡Ah! Y el ratoncito, que quien me lo encargó lo vio en otra ilustración y le gustó mucho, así que me pidió si podía añadirlo al diseño. Dicho y hecho. La pequeña Luna estaba monísima (me mandaron una foto para que lo pudiese comprobar).
A ver qué os parece. ;-)









dijous, 6 de juny de 2013

Angry birds. Els ocellets s'enfaden ...

Doncs una mica enfadats sí que estan, sí ... Ja fa dos mesos que la Cynthia em va encarregar un parell de bodis i una samarreta per al seu petitó, en Bruno. Pel que em va explicar, li encanten els angry birds. Jo no sabia ni què eren, així que vaig haver de buscar informació. De fet, encara no sé què són, però com a mínim sé quina fila fan.
Com que la Cynthia és una mica lluny, a Pontevedra, li anava enviant l'evolució dels dibuixos a través del mòbil, i el nen va ser capaç de reconèixer els personatges des del principi, fins i tot quan encara no tenien color.
A l'hora d'acabar de personalitzar els bodis i la samarreta amb el nom del nen, vaig intentar una tipografia similar a la dels angry birds originals. Em sembla que me'n vaig sortir prou bé.
No sé si estaven gaire enfadats els ocells. El que sé és que ara sí que ho estan, després de dos mesos dins el tinter. I és que darrerament sembla que el temps es fa curt, i no trobo el moment d'asseure'm davant de l'ordinador per ensenyar-vos novetats. Espero que pugui entrar més sovint. Us trobo a faltar.

Pues un poco enfadados sí que están, sí ... Hace dos meses que Cynthia me encargó un par de bodies y una camiseta para su peque, Bruno. Por lo que me contó, le encantan los angry birds. Yo no sabía ni qué eran, así que tuve que buscar información. De hecho, todavía no sé qué son, pero por lo menos sé qué cara tienen.
Como Cynthia está un poco lejos, en Pontevedra, le iba mandando la evolución de los dibujos a través del móvil, y el niño fue capaz de reconocer los personajes desde el principio, incluso cuando todavía no tenían color.
A la hora de acabar de personalizar los bodies y la camiseta con el nombre del niño, intenté una tipografía similar a la de los angry birds originales. Creo que lo conseguí.
No sé si estaban demasiado enfadados los pájaros. Lo que sé es que ahora sí lo están, después de dos meses metidos en el tintero. Y es que últimamente parece que el tiempo se acorta, y no encuentro el momento de sentarme frente al ordenador para enseñaros novedades. Espero poder entrar más a menudo. Os echo de menos.