Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 6 de juny del 2013

Angry birds. Els ocellets s'enfaden ...

Doncs una mica enfadats sí que estan, sí ... Ja fa dos mesos que la Cynthia em va encarregar un parell de bodis i una samarreta per al seu petitó, en Bruno. Pel que em va explicar, li encanten els angry birds. Jo no sabia ni què eren, així que vaig haver de buscar informació. De fet, encara no sé què són, però com a mínim sé quina fila fan.
Com que la Cynthia és una mica lluny, a Pontevedra, li anava enviant l'evolució dels dibuixos a través del mòbil, i el nen va ser capaç de reconèixer els personatges des del principi, fins i tot quan encara no tenien color.
A l'hora d'acabar de personalitzar els bodis i la samarreta amb el nom del nen, vaig intentar una tipografia similar a la dels angry birds originals. Em sembla que me'n vaig sortir prou bé.
No sé si estaven gaire enfadats els ocells. El que sé és que ara sí que ho estan, després de dos mesos dins el tinter. I és que darrerament sembla que el temps es fa curt, i no trobo el moment d'asseure'm davant de l'ordinador per ensenyar-vos novetats. Espero que pugui entrar més sovint. Us trobo a faltar.

Pues un poco enfadados sí que están, sí ... Hace dos meses que Cynthia me encargó un par de bodies y una camiseta para su peque, Bruno. Por lo que me contó, le encantan los angry birds. Yo no sabía ni qué eran, así que tuve que buscar información. De hecho, todavía no sé qué son, pero por lo menos sé qué cara tienen.
Como Cynthia está un poco lejos, en Pontevedra, le iba mandando la evolución de los dibujos a través del móvil, y el niño fue capaz de reconocer los personajes desde el principio, incluso cuando todavía no tenían color.
A la hora de acabar de personalizar los bodies y la camiseta con el nombre del niño, intenté una tipografía similar a la de los angry birds originales. Creo que lo conseguí.
No sé si estaban demasiado enfadados los pájaros. Lo que sé es que ahora sí lo están, después de dos meses metidos en el tintero. Y es que últimamente parece que el tiempo se acorta, y no encuentro el momento de sentarme frente al ordenador para enseñaros novedades. Espero poder entrar más a menudo. Os echo de menos. 




 
 
 
   
 

 


4 comentaris:

cristina ha dit...

Doncs t'han quedat genials aquests ocellets! Són d'un joc que ès moooolt conegut a tot el món i que sembla una tonteria però quan comences pot ser un vici!

Júlia ha dit...

Gràcies Cristina.
Em sembla que el joc seguirà per mi com fins ara, és a dir, desconegut.
Si normalment ja em falten hores al dia, no vull ni pensar en estar pendent de jugar ...

Unknown ha dit...

Qué artistaza eres, han quedado para enmarcarlos!!

Júlia ha dit...

Muchas gracias Reme.
Hago lo que puedo. :-)