Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 3 de juny de 2011

Gira-sols

Últimament estic investigant amb les càpsules de cafè usades. En tinc moltíssimes, i miro i remiro per internet, a veure si trobo alguna cosa interessant per fer. Gairebé tot el que trobo són cosetes molt bàsiques. Aixafem la càpsula i la convertim en un penjoll, un anell o unes arracades. Així de simple.
M'encanta complicar-me la vida, així que intento fer coses una mica més ... diguem-ne sofisticades, més treballades. Hi combino altres materials: botons, feltre, cordó, imants, fimo ... i així aconsegueixo resultats una mica més variats. De fet la càpsula aixafada no deixa de ser un cercle de color, i combinant-la amb altres matèries aconseguim efectes més interessants.
Avui us porto uns gira-sols, o això és el que pretenen representar. Estan fets amb càpsules de cafè, feltre per polir la part de darrere, cua de rata de color groc i fimo de diferents colors. Els materials els he unit amb fil i agulla. Sí, sí, cosint. I alguns d'aquests gira-sols els he convertit en fermalls originals i alguns altres en punts de llibre. 
Aquest matí algú ha rebut com a regal el primer punt de llibre (els vaig acabar ahir a la tarda), i he de confessar que li ha encantat! Sóc feliç. 

Últimamente estoy investigando con las cápsulas de café usadas. Tengo muchísimas, y miro y remiro por internet, a ver si encuentro algo interesante en lo que usarlas. Casi todo lo que encuentro son cosas muy básicas. Aplastamos la cápsula y la convertimos en un colgante, un anillo o unos pendientes. Así de simple. 
A mí me encanta complicarme la vida, así que intento hacer cosas un poco más ... digamos sofisticadas, más trabajadas. Combino con las cápsulas otros materiales: botones, fieltro, cordón, imanes, fimo, ... y así consigo resultados un poco más variados. De hecho, la cápsula aplastada no deja de ser un círculo de color, y combinándola con otros materiales se consiguen efectos más interesantes.
Hoy traigo unos girasoles, o eso es lo que pretenden representar. Están realizados con cápsulas de café, fieltro para pulir la parte trasera, cola de ratón de color amarillo y fimo de distintos colores. Los materiales los he unido con aguja e hilo. Sí, sí, cosiendo. Y algunos de estos girasoles los he convertido en broches originales y otros en puntos de libro.
Esta mañana alguien ha recibido como regalo el primer punto de libro (los acabé ayer por la tarde), y debo confesar que le ha encantado. Soy feliz.

Gira-sols inacabats. Fimo preparat per a la murrina

Gira-sols inacabats. Fermalls. Detall del darrere

Fermall acabat. Per davant i per darrere

Fermalls

Detall del punt de llibre

Punts de llibre acabats

Què és una "murrina"?

Segurament molts de vosaltres heu vist alguna vegada el que es coneix com a vidre de Murano. Això exactament és una murrina. Consisteix en una peça més o menys llarga que conté un disseny al seu interior, i quan anem tallant-ne llesquetes aconseguim que aquest disseny surti i es pugui apreciar.
Ahir vaig provar de fer la meva primera murrina més o menys seriosa amb fimo, i la veritat és que no em va sortir del tot malament. Realment és sorprenent veure com el material es va estirant i encongint i no perd gairebé el disseny. Molt curiós.
És una feina lenta i meticulosa, que requereix paciència i una certa visió del resultat final abans d'aconseguir-lo amb el material. 
A la següent entrada veureu per a què m'ha servit la murrina. A la primera imatge en teniu una pista. Són uns gira-sols inacabats. La murrina n'és el punt final.

Seguramente muchos de vosotros habéis visto alguna vez lo que se conoce como cristal de Murano. Eso es exactamente una murrina. Consiste en una pieza más o menos larga que contiene un diseño en su interior, y cuando vamos cortando rebanaditas conseguimos que ese diseño salga y se pueda apreciar. Ayer probé a hacer mi primera murrina más o menos en serio con fimo, y la verdad es que no me salió del todo mal. Realmente es sorprendente ver cómo el material se va alargando y encogiendo y apenas pierde el diseño. Muy curioso.
Es una tarea lenta y meticulosa, que requiere paciencia y una cierta visión del resultado final antes de conseguirlo con el material.
En la siguiente entrada veréis para qué me ha servido la murrina. En la primera imagen tenéis una pista. Son unos girasoles inacabados. La murrina es el punto final. 


Primer cal aconseguir els colors que necessitem,
barrejant els colors primaris

Amb el color fosc he fet una placa.
Amb la resta,, xurros força llargs i prims

Embolico els xurros amb un tros de placa,
que quedin totalment recoberts

Allargo els xurros recoberts, fent-los rodar poc a poc
sobre una superfície plana.
Els vaig col·locant de manera que surti
el disseny que m'interessa obtenir.
Aquest pas requereix molta paciència

Un cop col·locats tots els xurros fem rodar la peça completa,
molt lentament per evitar que es deformi el disseny interior.
Així queden totes les peces integrades i formen un dibuix continu

Anem tallant llesques fines,
i a cada llesca se'ns reproduirà el mateix disseny,
amb petites diferències

dijous, 2 de juny de 2011

Constel·lació

Feia molt que no em posava a treballar amb les cosetes de bijuteria. L'altre dia em va venir de gust, però no acabava de fer res que m'agradés del tot. Vaig provar de fer un penjoll de tres fils, a veure què sortia, i vaig aconseguir una constel·lació en tons de blanc, negre i gris, amb textures diferents, com si fossin petits planetes orbitant al voltant del coll. Ahir el vaig estrenar, i em sembla que algú ja s'hi va fixar. No és res de l'altre món, però la veritat és que tantes boletes criden l'atenció. 

Hacía mucho que no me ponía a trabajar con las cositas de bisutería. El otro día me apeteció, pero no conseguía hacer nada que me convenciese del todo. Probé a hacer un colgante de tres hilos, a ver qué salía, y conseguí una constelación en tonos de blanco, negro y gris, con distintas texturas, como si fuesen pequeños planetas orbitando alrededor del cuello. Ayer lo estrené, y creo que alguien ya se fijó en él. No es nada del otro mundo, pero la verdad es que tantas bolitas llaman la atención.