Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 8 de març del 2011

Antiguitats. Una de cuina.


Quin millor regal per a unes mestres de cuina que uns pots per a guardar-hi els estris? Les alumnes d'un curset de cuina em van encarregar algun detall per a les seves mestres, i els vaig fer aquests potets, molt senzills, de ceràmica. La Joaquima, amb el cabell curtet i ondulat. La Rosa, amb el cabell més lliset i mitja melena.
Ja ho he dit, un detallet senzill però graciós i útil.

¿Qué mejor regalo para unas maestras de cocina que unos botes donde guardar los cubiertos? Las alumnas de un cursillo de cocina me encargaron algún detalle para sus maestras, y les hice estos botes, muy sencillos, de cerámica. Joaquima, con el pelo corto y ondulado. Rosa, con pelo más liso y media melenita. 
Lo dicho, un detalle sencillito pero gracioso y útil. 


dimecres, 2 de març del 2011

Una altra matrioska

Ja sabeu que m'agraden molt aquestes nines russes. Després de gairebé rostir la primera, vaig provar de fer-ne una altra, amb una base diferent, i afegint-hi els braços, que la primera no tenia. 
Aquest cop sí que vaig estar atenta al temps de cocció, i m'agrada el resultat. La pell ha quedat més rosadeta, i fins i tot m'ha sortit com jo volia un "experiment" que vaig fer per donar color a les galtones.
A mi m'agrada molt, i a vosaltres? 

Ya sabéis que me gustan mucho estas muñecas rusas. Después de casi asar la primera, probé a hacer otra, con distinta base, y añadiéndole unos brazos, que la primera no tenía.
Esta vez sí que estuve atenta al tiempo de cocción, y me gusta el resultado. La piel ha quedado con un tono más rosadito, e incluso me ha salido como yo quería un "experimento" que hice para dar color a las mejillas.
A mí me gusta mucho, ¿y a vosotros?




dimarts, 1 de març del 2011

Matrioska

Les nines russes sempre m'han semblat fascinants. Obres la primera i te'n surt una altra, i una altra dins de la segona, i una altra, i així fins que en surt una de ben petitona. Vaig pensar que seria una bona idea per a un fermall, perquè permet molta variació de dissenys i colors, i la forma és força senzilla. M'agradaria que es pogués obrir i que de dintre en sortís una altra, però això requereix investigació i molta estona de proves. 
La primera que vaig fer va madurar massa estona al forn. Ja se sap, després d'un dia de feina arribes a casa cansada, poses la nina al forn, t'asseus al sofà ... i et quedes grogui! Havia d'haver estat només quinze minuts coent-se, i va estar més d'una hora ... Per sort la vaig poder salvar, tot i que si la mireu bé té un color massa torrat, i algunes esquerdes petitones. C'est la vie! No em convenç massa, però igualment la vull compartir. No sempre ha de sortir tot perfecte, no?

Las muñecas rusas siempre me han parecido fascinantes. Abres la primera y te sale otra, y otra dentro de la segunda, y otra, y así hasta que te sale una muy chiquitina. Pensé que sería una buena idea para un broche, porque permite mucha variación de diseños y colores, y la forma es bastante sencilla. Me gustaría que se pudiese abrir, y que de dentro saliese otra, pero eso requiere investigación y mucho rato de pruebas.
La primera que hice maduró demasiado rato en el horno. Ya se sabe, después de un día de trabajo llegas a casa cansada, metes la muñeca en el horno, te sientas en el sofá ... ¡y te quedas grogui! Tenía que haber estado solamente quince minutos cociéndose, y estuvo más de una hora ... Por suerte la pude salvar, aunque si la miráis con detenimiento tiene un color excesivamente tostado, y algunas diminutas grietas. C'est la vie! No me acaba de convencer, pero igualmente la quiero compartir. No siempre tiene que salir todo perfecto, ¿no?






Quedem?

Aquest cap de setmana hem quedat un grup d'amics per fer una calçotada. És d'aquells grups d'amics que comencen un bon dia, navegant per internet. Entres en un fòrum, trobes que teniu aficions comunes, t'agrada parlar amb ells, i de sobte, a algú se li acut quedar. No ha estat la primera quedada que fem, però em sembla que sí que ha estat la més divertida. 
Cada cop que quedem, m'agrada portar algun detallet, com a record d'un dia fantàstic. Aquest cop he inventat unes floretes, combinant botons, feltre i càpsules de cafè. Com que a la trobada hi havia nois i noies, vaig pensar que el més senzill seria convertir les flors en imants per a la nevera. Espero que us agradin.
Ah! Potser hauria triat més colors, però els botons van ser l'origen de la idea, i els colors que hi havia són els que han condicionat la resta. Apa! A gaudir de les vistes!

Este fin de semana hemos quedado un grupo de amigos para hacer una "calçotada". Es de esos grupos de amigos que empiezan un buen día, navegando por internet. Entras en un foro, encuentras que tenéis aficiones comunes, te gusta hablar con ellos, y de repente, a alguien se le ocurre quedar. No ha sido la primera quedada, pero sí creo que ha sido la más divertida.
Cada vez que quedamos, me gusta llevar algún detallito, como recuerdo de un día fantástico. Esta vez he inventado unas florecillas, combinando botones, fieltro y cápsulas de café. Como en la quedada había chicos y chicas, pensé que lo más sencillo sería convertir las flores en imanes para la nevera. Espero que os gusten.

¡Ah! Tal vez hubiese escogido otros colores, pero los botones fueron el origen de la idea, y los colores que había han condicionado el resto. ¡Venga! ¡A gozar de las vistas!