Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 1 de març del 2011

Matrioska

Les nines russes sempre m'han semblat fascinants. Obres la primera i te'n surt una altra, i una altra dins de la segona, i una altra, i així fins que en surt una de ben petitona. Vaig pensar que seria una bona idea per a un fermall, perquè permet molta variació de dissenys i colors, i la forma és força senzilla. M'agradaria que es pogués obrir i que de dintre en sortís una altra, però això requereix investigació i molta estona de proves. 
La primera que vaig fer va madurar massa estona al forn. Ja se sap, després d'un dia de feina arribes a casa cansada, poses la nina al forn, t'asseus al sofà ... i et quedes grogui! Havia d'haver estat només quinze minuts coent-se, i va estar més d'una hora ... Per sort la vaig poder salvar, tot i que si la mireu bé té un color massa torrat, i algunes esquerdes petitones. C'est la vie! No em convenç massa, però igualment la vull compartir. No sempre ha de sortir tot perfecte, no?

Las muñecas rusas siempre me han parecido fascinantes. Abres la primera y te sale otra, y otra dentro de la segunda, y otra, y así hasta que te sale una muy chiquitina. Pensé que sería una buena idea para un broche, porque permite mucha variación de diseños y colores, y la forma es bastante sencilla. Me gustaría que se pudiese abrir, y que de dentro saliese otra, pero eso requiere investigación y mucho rato de pruebas.
La primera que hice maduró demasiado rato en el horno. Ya se sabe, después de un día de trabajo llegas a casa cansada, metes la muñeca en el horno, te sientas en el sofá ... ¡y te quedas grogui! Tenía que haber estado solamente quince minutos cociéndose, y estuvo más de una hora ... Por suerte la pude salvar, aunque si la miráis con detenimiento tiene un color excesivamente tostado, y algunas diminutas grietas. C'est la vie! No me acaba de convencer, pero igualmente la quiero compartir. No siempre tiene que salir todo perfecto, ¿no?






1 comentari:

Rosa ha dit...

A mí, con el tostadito y todo, me parece muy bonita.