Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 2 d’abril de 2014

Senzillesa

Sempre, tot i que ens pugui semblar el contrari, el més senzill és el més complicat. Aconseguir la màxima expressivitat amb el mínim de recursos és molt més difícil que utilitzant-ne molts. A més, habitualment, l'excés de línies, de colors, d'estímuls en general, fan que ens costi més recordar una imatge, mentre que una imatge simple, neta, és molt més persistent a la memòria.
Per què dic això? Doncs perquè aquest treball, tot i que no ho sembli, m'ha costat més que treballs anteriors que podrien semblar més dificultosos. Em van encarregar que il·lustrés un bodi, però aquesta vegada, sense dibuixos ni floritures. Només un nom, amb cal·ligrafia de quadern, com aquells de quan érem petits i apreníem a escriure.D'entrada semblava una feina fàcil, però quan m'hi vaig posar ... de fàcil res de res! No tenia clar on col·locar el nom perquè tot quedés equilibrat. Després de rumiar i de provar diferents composicions, em vaig decidir per escriure el nom en una de les mànigues. Centrar-lo a la part davantera hauria resultat, segons el meu criteri, massa avorrit.
Aquí teniu el bodi pintadet, amb les seves lletres de cal·ligrafia en color rosa. Us agrada?

Siempre, aunque pueda parecernos lo contrario, lo más sencillo es lo más complicado. Conseguir la máxima expresividad con el mínimo de recursos es mucho más difícil que utilizando muchos recursos. Además, habitualmente, el exceso de líneas, de colores,  de estímulos en general, hacen que nos cueste más recordar una imagen, mientras que una imagen simple, limpia, es mucho más persistente en la memoria.
¿Por qué digo todo esto? Pues porque este trabajo, aunque no lo parezca, me ha costado más que trabajos anteriores que podrían parecer más dificultosos. Me encargaron que ilustrase un body, pero esta vez, sin dibujos ni florituras. Solamente un nombre, con caligrafía de cuaderno, como aquéllos de cuando éramos pequeños y aprendíamos a escribir. De entrada parecía tarea fácil, pero cuando me puse ... ¡de fácil no tenía nada! No tenía claro dónde colocar el nombre para que todo quedase equilibrado. Después de cavilar y probar distintas composiciones, me decidí por escribir el nombre en una de las mangas. Centrarlo en la parte delantera hubiese resultado, según mi criterio, demasiado aburrido.
Aquí tenéis el body pintado, con sus letras de caligrafía en color rosa. ¿Os gusta?