Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimecres, 30 d’abril de 2014

Roc

Sempre dormia. Quan era petit i la seva mare el portava a la botiga, es veia un nen tranquil, d'aquells que dormen tota la nit i es porten molt i molt bé.
El primer dia que va venir amb els ulls oberts ... quins ulls tan macos! Són d'un color ... ni verd ni gris ni marró. És un color especial. I la mirada d'en Roc també. Ara ja riu quan li faig monades. M'ho passo tan bé quan hi ha criatures! Si és que em sembla que, en el fons, mai no he acabat de créixer ...
Us agrada el bodi que li vaig pintar a en Roc?
És molt estiuenc, així que espero que li posin moltes vegades aquest estiu. 

Siempre dormía. Cuando era pequeño y su madre lo traía a la tienda, se veía un niño tranquilo, de aquellos que duermen toda la noche y se portan muy y muy bien.
El primer día que vino con los ojos abiertos ... ¡qué ojos tan bonitos! Son de un color ... ni verde ni gris ni marrón. Es un color especial. Y la mirada de Roc también. Ahora ya se ríe cuando le hago monadas. ¡Me lo paso tan bien cuando hay críos! Si es que creo que, en el fondo, nunca he acabado de crecer ...
¿Os gusta el body que le pinté a Roc?
Es muy veraniego, así que espero que se lo pongan muchas veces este verano.