Preparant l'arribada de l'Eduard

En poc menys d'un mes arribarà l'Eduard. Els seus pares estan molt contents perquè ja tenen ganes de veure com és, i si s'assembla al seu germà Joan. Encara que passaran més d'una nit sense dormir, les ganes i la il·lusió fan que ara per ara no pensin en aquestes coses.

Com a tots els nadons, a l'Eduard caldrà posar-li un gorret de cotó, molt suau, perquè no tingui fred, i unes manyoples, perquè no s'esgarrapi ell mateix i pugui fer-se mal. El conjunt, a més d'uns peücs diminuts, va dins d'una bosseta, també de cotó, i fins fa un parell de dies, de color blanc. L'he il·lustrada amb un dibuix que també té força èxit: la tanca amb els globus lligats. Cada globus, una lletra, i entre totes, componen el nom.

Sabeu? Encara que moltes vegades no sé a qui van dirigits els meus treballs, quan sé per qui són i, a més, conec els nadons, els sento una miqueta meus, perquè sempre faig tots els meus treballs amb molta cura, i hi poso els cinc sentits. M'agrada que tot surti perfecte.

En algo menos de un mes llegará Eduard. Sus padres están muy contentos, porque ya tienen ganas de ver cómo es, y si se parece a su hermano Joan. Aunque pasarán más de una noche sin dormir, las ganas y la ilusión hacen que ahora mismo no piensen en esas cosas.

Como a todos los bebés, a Eduard habrá que ponerle un gorrito de algodón, muy suave, para que no tenga frío, y unas manoplas, para evitar que se arañe a sí mismo y pueda lastimarse. El conjunto, además de unos patucos diminutos, va dentro de una bolsita, también de algodón, y hasta hace un par de días, de color blanco. La he ilustrado con un dibujo que también tiene mucho éxito: la valla con los globos atados. Cada globo, una letra, y entre todas, componen el nombre.

¿Sabéis? Aunque muchas veces no sé a quién van dirigidos mis trabajos, cuando sé para quién son y, además, conozco a los peques, los siento un poquito míos, porque siempre hago todos mis trabajos con mucho cariño, y pongo en ellos los cinco sentidos. Me gusta que todo salga perfecto.