Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 31 de gener de 2013

Quim. Caminant ...

En Francesc i en Quim són amics de fa molts anys. En Quim acaba de fer setanta anys, i en Francesc ha volgut fer-li un regal especial. Em va fer un encàrrec que havia d'acomplir alguns requisits. En Quim és català i culé, i el regal havia de mostrar aquestes dues condicions. És un gran caminant, i ha fet moltes vegades el camí de Santiago, des de llocs diferents. Això també s'havia de mostrar al personatge. A més, calia que hi figurés el número 70, que són els anys que acaba de fer.

Complicat, no?

Doncs encara es va complicar més quan, ja dins del forn, hi va haver un petit problema que em va obligar a trencar-lo i a modelar-li les cames de nou. Em pensava que no l'acabava mai!

A més, em vaig posar malalta durant el procés. Semblava que aquest treball havia de quedar per acabar, però no. Vaig aconseguir acabar-lo a temps.

Diuen que quan el va obrir s'hi va reconèixer, i es va emocionar una miqueta ... 

Espero que us agradi. 

Francesc y Quim son amigos desde hace muchos años. Quim acaba de cumplir setenta años, y Francesc ha querido hacerle un regalo especial. Me hizo un encargo que debía reunir algunos requisitos. Quim es catalán y culé, y el regalo tenía que mostrar estas dos condiciones. Es un gran caminante, y ha recorrido muchas veces el camino de Santiago, desde distintos lugares. Esto también se tenía que reflejar en el personaje. Además, tenía que estar presente el número 70, que son los años que acaba de cumplir.

Complicado, ¿no?

Pues se complicó todavía más cuando, ya en el horno, hubo un pequeño problema que me obligó a romperlo y a modelarle de nuevo las piernas. ¡Pensaba que no acababa nunca!

Además, me puse enferma durante el proceso. Parecía que este trabajo quedaría por acabar, pero no. Conseguí terminarlo a tiempo.

Dicen que cuando lo abrió se reconoció, y se emocionó un poquito ...

Espero que os guste.

Preparat per a coure

Ostres tu! I ara què???

Tornem-hi. Segur que sortirà bé!

Figura acabada

Vist des de darrere

Detall. Motxilla i sac de dormir

Detall. Vieira de peregrí

Perfil

Detall de la cara.

Per caminar, res millor que unes bones xiruques ...

Detall. Pedretes al camí

Personatge embolicat, a punt per regalar

Detall de l'embolcall