Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dilluns, 7 de gener de 2013

A última hora

Aquest any sembla que tothom estava una mica desganat per Nadal. Ningú tenia ganes de massa festa, ni de tantes celebracions. Igualment, i sigui com sigui, sempre hi ha un dia que "toca" que algú vingui a dinar a casa, igual que altres dies "toca" anar a casa d'algú altre.

El dia de Nadal, com gairebé sempre, vam dinar a casa. L'escudella, a foc lent, va anar perfumant tota la casa durant el matí. El dia abans em vaig decidir a posar un toc nadalenc a la taula. Pensava parar-la amb la vaixella de festa i amb les tovalles més maques, però no havia pensat en el centre de taula. A última hora, em va semblar que sí, que n'havia de posar un. Així que vaig pensar, ràpidament, què podia posar-hi, que després no m'ocupés espai en un calaix o un armari, i que quedés prou bé.

Se'm va acudir visitar una floristeria que m'encanta. M'hi podria passar hores, mirant i remirant. I vaig comprar tres Poinsetties mini. Després, vaig acostar-me a la botiga de llaminadures i vaig comprar un assortit de llaminadures, totes vermelles.

Un cop a casa, vaig posar les Poinsetties en tres gots de vidre, que deixaven veure la terra i les arrels, i a l'hora del dinar, vaig improvisar el centre col·locant les tres plantes a la mateixa distància, al bell mig de la taula, i alternant-hi plats diminuts plens de les llaminadures. Al final del dinar, i barrejades amb els torrons, les neules i el cava, vam anar "picant" fins que el centre de taula va quedar reduït a les plantes. La resta va desaparèixer "màgicament". I és que ja ho diuen, que aquestes dates, per qui tingui il·lusió, són màgiques.

Espero que hagueu passat unes bones festes, i que la tornada a la vida "real" no hagi estat massa dura.

Este año todo el mundo parecía un poco desganado por Navidad. Nadie tenía ganas de demasiada fiesta, ni de tantas celebraciones. Igualmente, y sea como sea, siempre hay un día que "toca" que alguien venga a comer a casa, igual que otros días "toca" ir a casa de alguien.

El día de Navidad, como casi siempre, comimos en casa. La escudella, a fuego lento, fue perfumando toda la casa durante la mañana. El día antes me decidí a poner el toque navideño en la mesa. Pensaba ponerla con la vajilla de fiesta y con el mejor mantel, pero no había pensado en el centro de mesa. A última hora, me pareció que sí, que tenía que poner uno. Así que pensé, rápidamente, qué podía poner, que luego no me ocupase espacio en un cajón o un armario, y que quedase bien.

Se me ocurrió visitar una floristería que me encanta. Podría pasarme horas, mirando y remirando. Compré tres Poinsettias mini. Después, me acerqué a la tienda de chucherías y compré un surtido de golosinas, todas en color rojo.

Una vez en casa, puse las Poinsettias en tres vasos de cristal, que permitían ver la tierra y las raíces, y a la hora de comer, improvisé el centro colocando las tres plantas a la misma distancia, en medio de la mesa, y alternando diminutos platos llenos de golosinas. Al final de la comida, y mezcladas con los turrones, los barquillos y el cava, fuimos "picando" hasta que el centro de mesa quedó reducido a las plantas. El resto desapareció "mágicamente". Y es que ya lo dicen, que estas fechas, para quien tenga ilusión, son mágicas.

Espero que hayáis pasado unas buenas fiestas, y que la vuelta a la vida "real" no haya sido demasiado dura. 








2 comentaris:

maria ha dit...

quina bona idea, aquest centre segur que no et fa nosa en cap armari... artefímer o artgastronòmic! enhorabona, bona feina!

Júlia ha dit...

Gràcies Maria!

Després de molts anys acumulant boletes, estrelletes, pares noël, ninotets de neu i mil coses més, he trobat la manera de decorar sense haver de seguir amuntegant capses d'ornaments nadalencs.

El centre fa el seu efecte decoratiu, i en lloc d'endreçar-lo ... ens el mengem!