Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 8 de gener del 2013

L'amiga invisible

Des de fa uns anys, participo sovint en un fòrum d'internet. Fa un temps que juguem a l'amic invisible. Aquest any només ens hi hem apuntat, casualment, les noies. A mi em va tocar fer-li el regal a la Cristina, que fa moltes cosetes d'artesania. Volia fer-li jo el regal, però ... quina gràcia té que et facin una cosa que pots fer-te tu mateix? Vaig donar-li voltes i més voltes, i finalment em vaig decidir per teixir-li una bufanda (tot i que ella també en fa, són d'estil ben diferent) i complementar-la amb alguna coseta més.

Li vaig fer un cistellet de trapillo, que volia omplir amb una planteta. De fet, li encanten les plantes, i no sé com s'ho fa però sempre troba plantes abandonades a les escombraries, que s'endú a casa i recupera amb molta cura i dedicació. De vegades he vist recuperacions sorprenents.

Com que el servei de correus fa anar els paquets una mica "d'aquella manera", em va semblar que la planta podia arribar a mans de la Cristina en un estat no gaire ufanós, així que vaig posar-li uns esqueixos de crasses en una capseta, perquè ella fés el que li semblés més convenient. Si volia, podria posar la planta al cistellet, i si no, podria plantar-la on li agradés i podria fer servir el cistell per a alguna altra cosa.

I vaig completar el regal amb un saquet aromàtic, també fet a mà, que coordinava amb els colors de tot el conjunt. El vaig usar com a ornament per a embolicar la bufanda, i vaig ficar-ho tot plegat en una capsa que vaig "tunejar" amb uns números de colors.

Em sembla que li va agradar. Espero que a vosaltres també.

Desde hace unos años, participo a menudo en un foro de internet. Hace tiempo que jugamos al amigo invisible. Este año sólo nos hemos apuntado, casualmente, las chicas. A mí me tocó hacerle el regalo a Cristina, que hace muchas cositas de artesanía. Quería hacerle yo el regalo, pero ... ¿qué gracia tiene que te hagan una cosa que puedes hacerte tú mismo? Le di vueltas y más vueltas, y finalmente decidí tejerle una bufanda (aunque ella también las teje, son de estilo muy distinto) y complementarla con alguna cosa más.

Le hice un cestito de trapillo, que quería rellenar con una plantita. De hecho, le encantan las plantas, y no sé cómo lo hace pero siempre encuentra plantas abandonadas en la basura, que se lleva a casa y recupera con mucho cariño y dedicación. A veces he visto recuperaciones sorprendentes. 

Como el servicio de correos hace ir los paquetes un poco "de aquella manera", me pareció que la planta podía llegar a manos de Cristina en un estado no demasiado bueno, así que le puse unos esquejes de crasas en una cajita, para que ella hiciera lo que le pareciese más conveniente. Si quería, podía poner la planta en el cestito, y si no, podía plantarla donde le gustase, y usar el cesto para otra cosa.

Y completé el regalo con un saquito aromático, también hecho a mano, que coordinaba con los colores de todo el conjunto. Lo usé como adorno para envolver la bufanda, y lo metí todo junto en una caja que "tuneé" con números de colores.

Creo que le gustó. Espero que a vosotros también.
















2 comentaris:

maria ha dit...

m'encanta la mà que tens fent regalets! et queden molt xulus i segur que a la Cristina li van agradar molt!

Júlia ha dit...

Moltes gràcies Maria!

Faig el que puc, i ja que és poqueta cosa, intento que llueixi com més millor.

Em trenco el cap amb els embolcalls, però és que em sembla que els regals, per molt senzills que siguin, amb una bona presentació milloren al cent per cent.

I sí. A la Cristina li van encantar. No va tenir espera a l'hora d'estrenar la bufanda.