Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

diumenge, 27 de maig del 2012

Edmund i Anna. Una parella germànica.

Fa anys, hi va haver molts intercanvis entre Blanes i Hemmerich, una ciutat alemanya. Quan els blanencs visitaven Hemmerich, s'allotjaven a cases particulars, i quan els habitants d'Hemmerich venien cap aquí, rebien la mateixa hospitalitat. Entre els "viatgers" hi havia el director d'una banda musical típica alemanya i la seva dona. Amb ocasió d'un aniversari, em van encarregar que els dediqués una figura de ceràmica.
L'Edmund, el director, va amb la típica vara que es fa servir per aquelles terres. Tots dos amb els cabells ben blancs, i amb aquestes galtones rosadetes, típiques de molts nòrdics quan prenen el sol del Mediterrani.
Espero que us agradi.

Hace años, hubo muchos intercambios entre Blanes y Hemmerich, una ciudad alemana. Cuando los blandenses visitaban Hemmerich, se alojaban en casas particulares, y cuando los habitantes de Hemmerich venían hacia aquí, recibían la misma hospitalidad. Entre los "viajeros" estaban el director de una banda musical típica alemana y su mujer. Con ocasión de un aniversario, me encargaron que les dedicase una figura de cerámica.
Edmund, el director, lleva la vara típica que se utiliza por aquellas tierras. Los dos con el pelo blanquísimo, i con los mofletes rosaditos, típicos de muchos nórdicos cuando toman el sol del Mediterráneo.
Espero que os guste.