Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Mona de Pasqua. Un any més.

L'any passat vaig tenir la meva primera experiència com a "monista". Va ser tot un èxit, però la veritat és que la Mariona era molt petita, i l'autèntica prova de foc l'he hagut de passar aquest any. A la nena l'entusiasmen els dibuixos de Pocoyó, i tot i que no tinc ni idea de qui és aquest personatge, he intentat fer-li una mona que li fés il·lusió.
La base és un pa de pessic normal i corrent, fet a casa, i el recobriment és de nata muntada. La decoració, els personatges fets amb gominola, i la resta de la decoració, piruletes de color blau, esponges en forma de flor i lacasitos de tots colors.
La prova de foc ha quedat superada de llarg. Quan la Mariona ha vist la mona, li ha faltat temps per ficar, primer el dit, i després la mà sencera, a la nata, agafar un lacasito i menjar-se'l, i llepar i fer petons als ninos protagonistes. Una reacció d'allò més divertida.
Avui no us diré allò de "espero que us agradi", perquè ja no en queda ni una engruna. Era boníssima!

El año pasado tuve mi primera experiencia como "monista". Fue todo un éxito, pero la verdad es que Mariona era muy chiquitita, y la auténtica prueba de fuego he tenido que pasarla este año. A la niña le entusiasman los dibujos de Pocoyó, y aunque no tengo ni idea de quién es este personaje, he intentado hacerle una mona que le hiciera ilusión. 
La base es un bizcocho normal y corriente, hecho en casa, y el recubrimiento es de nata montada. La decoración, los personajes hechos con gominola, y el resto de la decoración, piruletas de color azul, nubes en forma de flor y lacasitos de todos los colores. La prueba de fuego ha quedado superada de largo. Cuando Mariona ha visto la mona, le ha faltado tiempo para meter, primero el dedo, y luego la mano entera, en la nata, coger un lacasito y comérselo, y rechupetear y dar besitos a los muñecos protagonistas. Una reacción de lo más divertida.
Hoy no os voy a decir aquello de "espero que os guste", porque ya no quedan ni las migajas. ¡Estaba buenísima!







2 comentaris:

Jéssica López ha dit...

Nat, estas hecha toda una artistaza !!!

Te quedó genial.

Un besote.

Júlia ha dit...

¡Gracias Jéssica!

Ese comentario, viniendo de una repostera como tú, tiene mucho valor. Jo, qué nervios ...