Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dissabte, 14 d’abril de 2012

Aniversari de casament. Un regal molt especial i emotiu

La filla d'en Josep i la Pasquala, que havien de celebrar els cinquanta anys de casats, volia fer-los un regal d'allò més especial, i se li va acudir demanar-me una figura personalitzada. No seria una figura com les altres, sinó que em va demanar una cosa una mica més complicada. Em va portar una foto de les típiques d'estudi, de quan els seus pares es van casar. Una foto de cinquanta anys enrere, amb la mare asseguda en una cadira entapissada amb vellut rosat amb dibuixos daurats, i el pare dret darrere la cadira, tots dos molt mudats per al casament. Però també em va portar una foto actual.
Què era el que volia? Doncs ni més ni menys que recrear la fotografia de feia cinquanta anys, amb la mateixa postura i amb el mateix vestuari que a la foto d'estudi, però amb la fesomia actual. Tot un repte ...
Encara recordo com la filla es va emocionar quan va venir a recollir la figura. Això deu voler dir que no em va quedar malament, no?
Espero que us agradi.

La hija de Josep y Pasquala, que tenían que celebrar los cincuenta años de casados, quería hacerles un regalo muy especial, y se le ocurrió pedirme una figura personalizada. No sería una figura como las demás, sino que me pidió algo un poco más complejo. Me trajo una foto de las típicas de estudio, de cuando sus padres se casaron. Una foto de cincuenta años atrás, con la madre sentada en una silla, tapizada en terciopelo rosado con dibujos dorados, y el padre de pie detrás de la silla, ambos muy bien vestidos para la boda. Pero también me trajo una foto actual. 
¿Qué era lo que quería? Pues ni más ni menos que recrear la fotografía de hacía cincuenta años, con la misma postura y con el mismo vestuario que en la foto de estudio, pero con la fisonomía actual. todo un reto ...
Todavía recuerdo cómo la hija se emocionó al venir a recoger la figura. Eso debe significar que no me quedó mal del todo, ¿no?
Espero que os guste.