Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 17 d’abril de 2012

Comanda express. Bodi pintat ... cap a l'Argentina!

Dia 11. Primera hora del matí. L'Anna em comenta que un amic de la seva colla de "moteros" ha tingut una néta, i ha anat cap a l'Argentina per conèixer-la. Passarà allà un parell de setmanes, i al grup li agradaria fer-li un regal, que arribi allà mentre ell hi sigui de visita.
Dia 11. Hora de dinar. Hi he estat donant voltes, i el més ràpid seria pintar un bodi. Com que a la botiga en tinc a l'abast, n'he agafat un per si de cas ... Li comento a l'Anna. M'explica com funciona el tema del grup de "moteros", la diferència entre un moto-club i un moto-grup, què li agradaria que hi hagués al bodi, i quina és la mascota del grup. Amb tots aquests elements, i el nom de la nena, faig un primer esbós.
Dia 11. Hora de sopar. He fet arribar l'esbós a l'Anna, que l'ha ensenyat al grup, i em dóna llum verda. El projecte tira endavant.
Dia 11. Abans d'anar a dormir. Preparo els materials per pintar el bodi al matí, però m'engresco i el deixo acabat abans de ficar-me al llit.
Dia 12. Planxo el bodi, perquè quedi presentable. La pintura ja està seca, i no hi ha perill de fer-hi cap destrossa. Queda genial!
L'Anna m'ha demanat que hi afegeixi una dedicatòria. Durant el dia penso la manera de presentar-la, perquè el regal sigui un èxit. Compro cartolina, i amb una mica de goma EVA, uns retalls de papers de colors i un llacet improviso una postal, que al mateix temps serveix d'embolcall del bodi pintat.
Dia 13. Primera hora del matí. El bodi comença el seu viatge cap a l'Argentina.
En aquests moments encara està en camí.
Espero que als pares de l'Indiana els agradi molt, i que l'Alberto estigui orgullós per partida doble, per la seva néta i pels seus amics del moto-grup.
Felicitats família!
I benvinguda, Indiana.



Día 11. Primera hora de la mañana. Anna me comenta que un amigo de su grupo de moteros ha tenido una nieta, y se ha ido a Argentina a conocerla. Pasará allí un par de semanas, y al grupo le gustaría hacerle un regalo, que llegue mientras él esté de visita. 
Día 11. Hora de comer. He estado dándole vueltas al tema, y lo más rápido sería pintar un body. Como que en la tienda tengo al alcance, he cogido uno por si acaso ... Se lo comento a Anna. Me cuenta cómo funciona el tema del grupo de moteros, la diferencia entre un moto-club y un moto-grupo, qué le gustaría que hubiese en el body, y cuál es la mascota del grupo. Con todos estos elementos, y el nombre de la niña, hago un primer boceto.
Día 11. Hora de cenar. He hecho llegar el boceto a Anna, que se lo ha enseñado al grupo, y me da luz verde. El proyecto sigue adelante.
Día 11. Antes de ir a dormir. Preparo los materiales para pintar el body por la mañana, pero me entusiasmo y lo dejo acabado antes de meterme en la cama.
Día 12. Plancho el body, para que quede presentable. La pintura ya se ha secado, y no hay peligro de ningún destrozo. ¡Queda genial!
Anna me ha pedido que añada una dedicatoria. Durante el día pienso la manera de presentarla, para que el regalo sea un éxito. Compro cartulina, y con un poco de goma EVA, unos recortes de papeles de colores y un lacito improviso una postal, que al mismo tiempo sirve como envoltorio del body pintado.
Día 13. Primera hora de la mañana. El body empieza su viaje hacia Argentina. 
En estos momentos todavía está en camino.
Espero que a los padres de Indiana les guste mucho, y que Alberto esté orgulloso por partida doble, por su nieta y por sus amigos del moto-grupo.
¡Felicidades familia!
Y bienvenida, Indiana. 

Esbós. Només tenia a mà un boli vermell ... 

El bodi acabat de pintar

Indiana i Amicus-MG. La mascota, un hipopòtam

Detall del dibuix

Preparant l'embolcall

Dedicatòria copiada. Només falta embolicar

Ja està gairebé a punt ...

Acabat! A punt per començar el viatge

3 comentaris:

Inma González ha dit...

Qué chulada Julia!!!! Me encantaaaaaaaa!!!

Júlia ha dit...

¡Qué rápida Inma!

Ni que me estuvieras espiando por un agujerito. Casi escribes antes de que lo publique ...

¡Gracias!

Inma González ha dit...

Me has dado una pista importante. Me ha encantado el relato, es muy emotivo.