Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 4 de novembre del 2011

Comença el viatge. La Nina, segona part.

Sóc la Nina. Us recordeu de mi? Porto molt de temps adormida dins una capseta de cartró, esperant el moment de sortir. Abans-d'ahir em van cosir uns ullets i una boca petitona, de pinyonet, fets amb molt de compte, perquè la Mariona em pugui fer petons i abraçades i no se'ls pugui empassar.
Tinc tantes ganes de viatjar ... Tinc tantes ganes de conèixer, per fi, la Mariona ... Ja estic impacient per saber com és. Li agradaré? M'agradarà? Serem amigues? Espero que sí. De moment, tornaré a dormir una estoneta, dins un paquet de paper rosa, fins el dia 10, que és el dia màgic, el dia del primer aniversari de la Mariona.
Segur que s'emporta una sorpresa quan em vegi! Per ara, em toca esperar una miqueta més.
Quins nervis!

Soy Nina. ¿Os acordáis de mí? Llevo mucho tiempo dormida en una cajita de cartón, esperando el momento de salir. Anteayer me cosieron unos ojitos y una boca chiquitita, de piñón, con mucho mimo, para que Mariona me pueda dar besos y abrazos y no se los pueda tragar.
Tengo tantas ganas de viajar ... Tengo tantas ganas de conocer, por fin, a Mariona ... Ya estoy impaciente por saber cómo es. ¿Le gustaré? ¿Me gustará? ¿Seremos amigas? Espero que sí. De momento, dormiré un poquito más, en un paquete de papel rosa, hasta el día 10, que es el día mágico, el día del primer aniversario de Mariona.
¡Seguro que se lleva una sorpresa cuando me vea! Por ahora, me toca esperar un poquito más.
¡Qué nervios!


Que bonica que sóc! Tinc les pestanyes llargues ...!

M'agrada veure com plou, des de darrere la finestra ...

Preparant-me per marxar, amb tota la meva robeta

Hola! Sóc aquí dins! S'hi està molt bé!

Detall de l'embolcall. Tot reciclable al cent per cent!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ets una artista! Segur que a la Mariona li agradarà moltísssim!
Agnès

Júlia ha dit...

A veure si és veritat!
El dia 10 sortirem de dubtes ...
Moltes gràcies pel comentari!

Marina ha dit...

No veig la foto de la pluja!!!

Júlia ha dit...

De vegades costa una mica que es carreguin les fotos.
Jo la puc veure ...
Potser si ho tornes a provar, o si refresques la pantalla ...
Petonets!

Saira de LaYola complements ha dit...

Hola Júlia,
soy Saira, esta tarde he estado en la tienda a por rodilleras y cinta de raso, y me hablaste de tu blog en seguida que he llegado a casa he entrado y solo quería decirte
( ahora que ya sabes quien soy jejeje) que tienes unas manos mágicas. Muchas felicidades!!! Me ha gustado todo, no sabia donde dejarte el comentario, pues todas las entradas son preciosas y se nota que están hechas con amor.

Gracias por invitarme a entrar.

Molts petonets

Saira

Júlia ha dit...

Muchas gracias por entrar, Saira.
Me alegro de que te haya gustado mi trabajo.
No tengo demasiado tiempo, pero sí muchas ideas, y cuando tengo alguna en la cabeza ... no es fácil sacarla de ahí. Hasta que no consigo lo que me he propuesto, no puedo parar ...
Espero que entres a menudo.
Intentaré seguir colgando mis trabajitos.