Gira-sols

Últimament estic investigant amb les càpsules de cafè usades. En tinc moltíssimes, i miro i remiro per internet, a veure si trobo alguna cosa interessant per fer. Gairebé tot el que trobo són cosetes molt bàsiques. Aixafem la càpsula i la convertim en un penjoll, un anell o unes arracades. Així de simple.

M'encanta complicar-me la vida, així que intento fer coses una mica més ... diguem-ne sofisticades, més treballades. Hi combino altres materials: botons, feltre, cordó, imants, fimo ... i així aconsegueixo resultats una mica més variats. De fet la càpsula aixafada no deixa de ser un cercle de color, i combinant-la amb altres matèries aconseguim efectes més interessants.

Avui us porto uns gira-sols, o això és el que pretenen representar. Estan fets amb càpsules de cafè, feltre per polir la part de darrere, cua de rata de color groc i fimo de diferents colors. Els materials els he unit amb fil i agulla. Sí, sí, cosint. I alguns d'aquests gira-sols els he convertit en fermalls originals i alguns altres en punts de llibre. 

Aquest matí algú ha rebut com a regal el primer punt de llibre (els vaig acabar ahir a la tarda), i he de confessar que li ha encantat! Sóc feliç. 

Últimamente estoy investigando con las cápsulas de café usadas. Tengo muchísimas, y miro y remiro por internet, a ver si encuentro algo interesante en lo que usarlas. Casi todo lo que encuentro son cosas muy básicas. Aplastamos la cápsula y la convertimos en un colgante, un anillo o unos pendientes. Así de simple. 

A mí me encanta complicarme la vida, así que intento hacer cosas un poco más ... digamos sofisticadas, más trabajadas. Combino con las cápsulas otros materiales: botones, fieltro, cordón, imanes, fimo, ... y así consigo resultados un poco más variados. De hecho, la cápsula aplastada no deja de ser un círculo de color, y combinándola con otros materiales se consiguen efectos más interesantes.

Hoy traigo unos girasoles, o eso es lo que pretenden representar. Están realizados con cápsulas de café, fieltro para pulir la parte trasera, cola de ratón de color amarillo y fimo de distintos colores. Los materiales los he unido con aguja e hilo. Sí, sí, cosiendo. Y algunos de estos girasoles los he convertido en broches originales y otros en puntos de libro.

Esta mañana alguien ha recibido como regalo el primer punto de libro (los acabé ayer por la tarde), y debo confesar que le ha encantado. Soy feliz.

Gira-sols inacabats. Fimo preparat per a la murrina

Gira-sols inacabats. Fermalls. Detall del darrere

Fermall acabat. Per davant i per darrere

Fermalls

Detall del punt de llibre

Punts de llibre acabats

Què és una "murrina"?

Segurament molts de vosaltres heu vist alguna vegada el que es coneix com a vidre de Murano. Això exactament és una murrina. Consisteix en una peça més o menys llarga que conté un disseny al seu interior, i quan anem tallant-ne llesquetes aconseguim que aquest disseny surti i es pugui apreciar.

Ahir vaig provar de fer la meva primera murrina més o menys seriosa amb fimo, i la veritat és que no em va sortir del tot malament. Realment és sorprenent veure com el material es va estirant i encongint i no perd gairebé el disseny. Molt curiós.

És una feina lenta i meticulosa, que requereix paciència i una certa visió del resultat final abans d'aconseguir-lo amb el material. 

A la següent entrada veureu per a què m'ha servit la murrina. A la primera imatge en teniu una pista. Són uns gira-sols inacabats. La murrina n'és el punt final.

Seguramente muchos de vosotros habéis visto alguna vez lo que se conoce como cristal de Murano. Eso es exactamente una murrina. Consiste en una pieza más o menos larga que contiene un diseño en su interior, y cuando vamos cortando rebanaditas conseguimos que ese diseño salga y se pueda apreciar. Ayer probé a hacer mi primera murrina más o menos en serio con fimo, y la verdad es que no me salió del todo mal. Realmente es sorprendente ver cómo el material se va alargando y encogiendo y apenas pierde el diseño. Muy curioso.

Es una tarea lenta y meticulosa, que requiere paciencia y una cierta visión del resultado final antes de conseguirlo con el material.

En la siguiente entrada veréis para qué me ha servido la murrina. En la primera imagen tenéis una pista. Son unos girasoles inacabados. La murrina es el punto final. 

Primer cal aconseguir els colors que necessitem,
barrejant els colors primaris

Amb el color fosc he fet una placa.
Amb la resta,, xurros força llargs i prims

Embolico els xurros amb un tros de placa,
que quedin totalment recoberts

Allargo els xurros recoberts, fent-los rodar poc a poc
sobre una superfície plana.
Els vaig col·locant de manera que surti
el disseny que m'interessa obtenir.
Aquest pas requereix molta paciència

Un cop col·locats tots els xurros fem rodar la peça completa,
molt lentament per evitar que es deformi el disseny interior.
Així queden totes les peces integrades i formen un dibuix continu

Anem tallant llesques fines,
i a cada llesca se'ns reproduirà el mateix disseny,
amb petites diferències

Constel·lació

Feia molt que no em posava a treballar amb les cosetes de bijuteria. L'altre dia em va venir de gust, però no acabava de fer res que m'agradés del tot. Vaig provar de fer un penjoll de tres fils, a veure què sortia, i vaig aconseguir una constel·lació en tons de blanc, negre i gris, amb textures diferents, com si fossin petits planetes orbitant al voltant del coll. Ahir el vaig estrenar, i em sembla que algú ja s'hi va fixar. No és res de l'altre món, però la veritat és que tantes boletes criden l'atenció. 

Hacía mucho que no me ponía a trabajar con las cositas de bisutería. El otro día me apeteció, pero no conseguía hacer nada que me convenciese del todo. Probé a hacer un colgante de tres hilos, a ver qué salía, y conseguí una constelación en tonos de blanco, negro y gris, con distintas texturas, como si fuesen pequeños planetas orbitando alrededor del cuello. Ayer lo estrené, y creo que alguien ya se fijó en él. No es nada del otro mundo, pero la verdad es que tantas bolitas llaman la atención.

Hem estat de reformes!

No fa gaire vam aprofitar uns dies de festa per retocar una mica la botiga. Vam pintar i vam fer endreça. En un raconet hi ha un minijardí, la base del qual estava molt deteriorada per una inundació que hi va haver fa anys. No teníem tesel·les per a arreglar-la, però jo havia fet unes rajoletes de ceràmica, pensant en utilitzar-les en una taula per al terrat. La taula no la vaig fer mai, però les rajoletes van resultar ideals per a la reforma del jardinet. 

Per ser la primera vegada que em va tocar fer de manobre no va quedar gens malament, no? I els colors, tot i no ser els mateixos que a la paret, no desentonen gens ni mica, no trobeu?

No hace mucho aprovechamos unos días de fiesta para retocar un poco la tienda. Pintamos y pusimos un poco de orden. En un rinconcito hay un minijardín, cuya base estaba muy deteriorada por una inundación que hubo hace unos años. No teníamos teselas para repararla, pero yo había realizado unas baldositas de cerámica, pensando en utilizarlas en una mesa para la azotea. La mesa no llegué a hacerla nunca, pero las teselas resultaron ideales para la reforma del jardincillo.

Para ser la primera vez que me tocó hacer de "albañil" no quedó nada mal, ¿no? Y los colores, aunque no eran los mismos que los de la pared, no desentonan nada de nada, ¿no creéis? 

Vista general del jardinet

Una mica de pedra volcànica acaba de rematar la feina

La meva primera mona

Ja sabeu que a finals de l'any passat va néixer la meva neboda Mariona. La meva filla gran n'és la padrina, i li feia gràcia regalar-li una mona, però amb aquests preus ... Com que la nena és petitona i encara no té preferències en quant a personatges, se'm va acudir que seria bona idea preparar una mona casolana. Vam provar i ... voilà! Va quedar perfecta. Bé, suposo que si la mirem en detall hi trobarem alguna coseta que no va prou a l'hora, però per ser la meva primera mona n'estic prou satisfeta.

La base porta un iogurt natural, tres ous, una mesura d'oli d'oliva, dues de farina amb llevat, una de cacau en pols i una de sucre. La cobertura és un "frosting" (no és que en tingui gaire idea. El vaig copiar del blog d'una amiga "La princesa del collar de guisantes"). El frosting es prepara amb nata muntada, formatge cremós tipus Philadelphia i sucre glass. 

La decoració, ja la veieu a les fotos. Curiosament, el dia que li vam "regalar" la mona, la nena també anava vestida amb robeta de Winnie the Pooh.

Per cert, no en va quedar ni una engruna. Literalment, va volar. Era boníssima. Segur que m'hi torno a animar. 

Ya sabéis que a finales del año pasado nació mi sobrina Mariona. Mi hija mayor es su madrina, y le hacía gracia regalarle una mona, pero con estos precios ... Como la niña todavía es chiquitina y aún no tiene preferencias en cuanto a personajes, se me ocurrió que sería buena idea preparar una mona casera. Probamos y ... voilà! Quedó perfecta. Bueno, supongo que si la miramos en detalle encontraremos algo que no acaba de encajar, pero para haber sido mi primera mona estoy bastante satisfecha con el resultado.

La base lleva un yogur natural, tres huevos, una medida de aceite de oliva, dos de harina con levadura, una de cacao en polvo y una de azúcar. La cobertura es un "frosting" (no es que tenga mucha idea. Lo copié del blog de una amiga "La princesa del collar de guisantes"). El frosting se prepara con nata montada, queso cremoso tipo Philadelphia y azúcar glass.

La decoración, ya la veis en las fotos. Curiosamente, el día que le "regalamos" la mona, la niña también iba vestida con ropita de Winnie de Pooh.

Por cierto, no quedaron ni las migajas. Literalmente, voló. Estaba riquísima. Seguro que me animo otra vez.

Vista general de la mona

Sembla que en Winnie s'hi troba prou bé ...

Detall del frosting

Detallets de xocolata

Ha nascut un nen!

Un company de feina del meu marit ha estat pare fa uns dies, i a en Manel li ha semblat que estaria bé tenir-hi un detallet. M'ha demanat que li pintés un bodi, però jo no conec ni el pare, ni la mare, ni sé quins gustos tenen ... Un repte difícil. He estat uns dies donant-hi voltes, i al final m'he decidit per un ratolí. Espero que a la mare del nen no li facin por aquests animalets tan bufons ... 

Un compañero de trabajo de mi marido ha sido padre hace unos días, y a Manel le ha parecido que estaría bien tener un detallito con él. Me ha pedido que le pintase un body, pero no conozco ni al padre, ni a la madre, ni sé qué gustos tienen ... Difícil reto. He estado unos días dándole vueltas, y al final me he decidido por un ratoncito. Espero que a la madre del bebé no le den miedo estos animalitos tan monos ...

Antiguitats. Una de cuina.

Quin millor regal per a unes mestres de cuina que uns pots per a guardar-hi els estris? Les alumnes d'un curset de cuina em van encarregar algun detall per a les seves mestres, i els vaig fer aquests potets, molt senzills, de ceràmica. La Joaquima, amb el cabell curtet i ondulat. La Rosa, amb el cabell més lliset i mitja melena.

Ja ho he dit, un detallet senzill però graciós i útil.

¿Qué mejor regalo para unas maestras de cocina que unos botes donde guardar los cubiertos? Las alumnas de un cursillo de cocina me encargaron algún detalle para sus maestras, y les hice estos botes, muy sencillos, de cerámica. Joaquima, con el pelo corto y ondulado. Rosa, con pelo más liso y media melenita. 

Lo dicho, un detalle sencillito pero gracioso y útil.