Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Qui té un terrat té un tresor

Moltes vegades hi penso. És una sort tenir aquest trosset de terrat que no només serveix per a estendre-hi la roba.
Quan les nenes eren petitones, hi pujàvem sovint, a jugar amb la mànega a l'estiu, o hi muntàvem una piscineta inflable, pintàvem a terra amb guixos, jugàvem a fer bombolles de sabó ... Ens ho passàvem pipa.
Més endavant vam aconseguir una taula i quatre cadires, i una d'aquestes barbacoes petites, amb rodes, i de tant en tant pugem a dinar, o a sopar, a l'estiu, quan fa tanta calor.
Sempre hi he tingut algun test, però un dia em van regalar una planta "important", d'aquestes que s'han de cuidar bé, i regar sovint, i adobar, i que no pots deixar-la de qualsevol manera. I aquí va començar de debò l'aventura. Una planta va portar-ne una altra, i d'esqueixos, de regals, d'intercanvis ... de mica en mica la flora va anar creixent, i vaig confeccionar testos i jardineres, i ara m'encanta pujar al terrat i mirar les flors, treure les fulles seques, descobrir quins insectes i petits animals ens vénen a visitar ...
Diumenge vaig pujar amb el mòbil a la mà, i vaig fer algunes fotos que ara vull compartir.
Us hi convido. Voleu passar?

Muchas veces lo pienso. Es una suerte tener este trocito de azotea que no sólo sirve para tender la ropa.
Cuando las niñas eran chiquitinas, subíamos a menudo, a jugar con la manguera en verano, o montábamos una piscinita hinchable, pintábamos en el suelo con tizas, jugábamos a hacer pompas de jabón ... Nos lo pasábamos pipa. Más adelante conseguimos una mesa y cuatro sillas, y una de estas barbacoas chiquititas, con ruedas, y de vez en cuando subimos a comer, o a cenar, en verano, cuando hace tanto calor.
Siempre he tenido alguna maceta, pero un día me regalaron una planta "importante", de estas que se tienen que cuidar bien, y regar a menudo, y abonar, y que no puedes dejar de cualquier manera. Y aquí empezó de verdad la aventura. Una planto trajo otra, y de esquejes, de regalos, de intercambios ... poco a poco la flora fue aumentando, y confeccioné macetas y jardineras, y ahora me encanta subir a la azotea y mirar las flores, quitar las hojas secas, descubrir qué insectos y pequeños animalitos nos vienen a visitar ...
El domingo subí con el móvil en la mano, e hice algunas fotos que ahora quiero compartir.
Os invito. ¿Queréis pasar?


















2 comentaris:

Entrenudos ha dit...

M'encanta!!! i crec que gràcies al teu terrat ens hem conegut :)

Júlia ha dit...

Doncs ... potser sí.
La veritat és que des que em van regalar la Camèlia he conegut molta gent, perquè vaig començar a buscar informació, vaig aprendre a navegar per internet ...
Espero que t'hagi agradat la passejadeta, tot i que ja se sap que, quan es fan fotos, s'accentua el més bonic, i el més lleig ... bé, és que al terrat no hi ha res que sigui lleig. Ni tan sols la mosca ...
Ah! I gràcies pel comentari.