Preparant el Nadal. Imants.

Ja us havia dit que hi ha gent molt previsora, oi que sí?
Una amiga m'ha encarregat uns imants per a la nevera, per a regalar-los a les companyes de feina durant les festes. És una bona idea. Es poden enviar bons desitjos amb un petit detall que es pugui utilitzar, en lloc d'enviar una postal, molt menys compromesa i que acaba en qualsevol racó o al contenidor de reciclatge de paper ...
Com altres vegades, he utilitzat com a base de l'imant una càpsula de cafè, i l'he complementat amb un botó, cosit a la càpsula, i una flor retallada en feltre, combinant els colors de les càpsules i del feltre.
Espero que el regal sigui un èxit, perquè encara que sigui un detall petit, és un gran detall.

Ya os había comentado que hay gente muy previsora, ¿verdad?
Una amiga me ha encargado unos imanes para la nevera, para regalárselos a sus compañeras de trabajo durante las fiestas. Es una buena idea. Se pueden mandar buenos deseos con un pequeño detalle que se pueda utilizar, en vez de mandar una postal, mucho menos comprometida y que acaba en cualquier rincón o en el contenedor de reciclaje de papel ... 
Como otras veces, he utilizado como base del imán una cápsula de café, y la he complementado con un botón, cosido a la cápsula, y una flor recortada en fieltro, combinando los colores de las cápsulas y del fieltro.
Espero que el regalo sea un éxito, porque aunque sea un detalle pequeño, es un gran detalle. 

Imants. Detall de la càpsula amb el botó cosit, a to amb el feltre

Detall. Per davant i per darrere

Imants de tots colors

Preparats per a regalar

Preparant el Nadal. Punts de llibre

Hi ha gent molt previsora, que prepara el Nadal amb molta antelació. I, per sort, algú pensa en els artesans que treballem en algun raconet de casa, o en un petit taller, i fem cosetes personalitzades, amb molta cura, perquè qui rebi el nostre treball perquè ha confiat en nosaltres, quedi absolutament satisfet i torni a pensar en la nostra feina en alguna altra ocasió.
M'han encarregat uns punts de llibre, senzillets, per a les visites que aquests dies, qui més qui menys, rep a casa.
Els he fet amb cartró ondulat, cua de rata, una càpsula de cafè (encara en vaig recollint) i una murrina de fimo per a l'acabat final.
Algú ja els ha vist, i els ha trobat molt bonics. Espero que a vosaltres també us agradin.
Bones festes!

Hay gente muy previsora, que prepara la Navidad con mucha antelación. Y, por suerte, alguien piensa en los artesanos que trabajamos en algún rinconcito de casa, o en un pequeño taller, y hacemos cositas personalizadas, con mucho cariño, para que quien reciba nuestro trabajo porque ha confiado en nosotros, quede absolutamente satisfecho y se acuerde de nuestro trabajo en alguna otra ocasión.
Me han encargado puntos de libro, sencillitos, para las visitas que estos días, quien más quien menos, recibe en casa.
Los he hecho con cartón ondulado, cola de ratón, una cápsula de café (sigo recolectando) y una murrina de fimo para el acabado final. 
Alguien ya los ha visto, y los ha encontrado muy bonitos. Espero que a vosotros también os gusten.
¡Felices fiestas!

Punts de llibre. Col·lecció blava

Detall de càpsula, cua de rata i murrina en tons blaus i morats

Llibre amb punt de llibre de la col·lecció blava

Punts de  llibre. Col·lecció lila

Punts de llibre. Col·lecció marró

Punts de llibre. Col·lecció crua

Punts de llibre embolicats i preparats per a enviar

Bona lectura! Fins aviat!

Botons

Qui més qui menys, tothom té algun calaix o alguna capseta amb botons que han anat caient d'aquí i d'allà. Si no teniu on tornar-los a cosir, els podeu donar nova vida d'una manera ben senzilla. Jo he agafat botons antics, que estaven arraconats i no es feien servir per res, els he llimat la part de darrere per a aconseguir que quedés ben llisa i hi he enganxat una base d'anell.

Més fàcil,, impossible, i crec que, amb el botó adequat, el resultat és gairebé ideal.

Us agraden?

Quien más quien menos, todo el mundo tiene algún cajón o alguna cajita con botones que han ido cayéndose de aquí y de allá. Si no tenéis dónde volver a coserlos, les podéis dar nueva vida de una forma muy sencilla. Yo he seleccionado botones antiguos, que estaban arrinconados y no se usaban para nada, les he limado la parte trasera para conseguir alisarla y le he pegado una base de anillo.


Más fácil, imposible, y creo que, con el botón adecuado, el resultado es casi ideal.


¿Os gustan?

Murrina de flor amb fons morat

Ja us vaig explicar com es feia una murrina. És un camp d'experimentació inesgotable. Es poden inventar tants dibuixos, tantes combinacions de formes i de colors, que gairebé podria publicar-se un bloc dedicat només a les murrines.

En aquest cas, vaig provar de fer una floreta. Com sempre, es van combinant xurros de diferents colors, fins a aconseguir la imatge desitjada. Un cop aconseguida la murrina, es pot fer que el dibuix sigui més gros (fent la peça més gruixuda) o més petit (fent-la rodar i que quedi més prima).

El treball, a més de fer la murrina, consisteix en anar recobrint una forma per a aconseguir un estampat més o menys regular, tot de floretes. N'he fet un parell d'anells, un penjoll i unes arracades. M'ha sobtat descobrir que, fregant una mica el material, s'aconsegueix que quedi lluent. I estalviant vernís!

Ya os conté cómo se hacía una murrina. Es un campo de experimentación inagotable. Se pueden inventar tantos dibujos, tantas combinaciones de formas y colores, que casi podría publicarse un blog dedicado exclusivamente a las murrinas.


En este caso, intenté hacer una flor. Como siempre, se van combinando churros de diferentes colores, hasta conseguir la imagen deseada. Una vez conseguida la murrina, se puede hacer que el dibujo quede más grande (haciendo la pieza más gruesa) o más pequeño (haciéndola rodar para que quede más fina).


El trabajo, además de hacer la murrina, consiste en ir recubriendo una forma para conseguir un estampado más o menos regular, todo de florecillas. He realizado un par de anillos, un colgante y unos pendientes. Me ha sorprendido descubrir que, frotando un poco el material, se consigue que brille ligeramente. ¡Y ahorrando barniz!

Murrina i llesques acabades de tallar

Arracades, penjoll i anells fets amb la murrina

Anells

Arracades

Nespressa't. Cortina per a una cuina

Uns amics van venir a casa i van veure la cortina que havia fet amb càpsules de cafè. Els va encantar, fins el punt que me'n van encarregar una per a la seva cuina. En aquest cas, no era per a separar espais, sinó per a donar una mica de vida a la finestra.

Vaig triar les càpsules en colors adients a les rajoles de la paret. Dominen els tons terrosos, tant a la paret com a terra, però de tant en tant, en alguna rajola, hi ha dibuixos amb tocs de vermell, blanc, blau o verd. Tots aquests tons es veuen reflectits a la cortina.

Aquest matí l'hem muntada. Ha quedat molt bé, però encara no tenim fotos disponibles. De moment, puc compartir amb vosaltres el procés creatiu. Més endavant ja us ensenyaré l'efecte final. Com sempre, espero que us agradi, i si és possible, que us suggereixi alguna idea ...

Moltes gràcies, Maria i Isidre, per confiar en mi i en la meva creativitat.

Unos amigos vinieron a casa y vieron la cortina que había realizado con cápsulas de café. Les encantó, hasta el punto que me encargaron  una para su cocina. En este caso, no era para separar espacios, sino para dar un poco de vida a la ventana. 


Elegí las cápsulas en colorea adecuados a las baldosas de la pared. Dominan los tonos terrosos, tanto en la pared como en el suelo, pero de vez en cuando, en alguna baldosa, hay dibujos con toques de rojo, blanco, azul o verde. Todos estos tonos se ven reflejados en la cortina. 


Esta mañana la hemos montado. Ha quedado muy bien, aunque todavía no tenemos fotos disponibles. De momento, puedo compartir con vosotros el proceso creativo. Más adelante os enseñaré el efecto final. Como siempre, espero que os guste y, si es posible, que os sugiera alguna idea ...


Muchas gracias, María e Isidro, por confiar en mí y en mi creatividad. 

Us heu fixat en el fons d'aquesta imatge?

Racó de treball, al menjador de casa

La cortina va agafant forma

Detall dels colors

Combinació de blau, morat i un toc de blanc

Detall de la part inferior

Comença el viatge. La Nina, segona part.

Sóc la Nina. Us recordeu de mi? Porto molt de temps adormida dins una capseta de cartró, esperant el moment de sortir. Abans-d'ahir em van cosir uns ullets i una boca petitona, de pinyonet, fets amb molt de compte, perquè la Mariona em pugui fer petons i abraçades i no se'ls pugui empassar.
Tinc tantes ganes de viatjar ... Tinc tantes ganes de conèixer, per fi, la Mariona ... Ja estic impacient per saber com és. Li agradaré? M'agradarà? Serem amigues? Espero que sí. De moment, tornaré a dormir una estoneta, dins un paquet de paper rosa, fins el dia 10, que és el dia màgic, el dia del primer aniversari de la Mariona.
Segur que s'emporta una sorpresa quan em vegi! Per ara, em toca esperar una miqueta més.
Quins nervis!

Soy Nina. ¿Os acordáis de mí? Llevo mucho tiempo dormida en una cajita de cartón, esperando el momento de salir. Anteayer me cosieron unos ojitos y una boca chiquitita, de piñón, con mucho mimo, para que Mariona me pueda dar besos y abrazos y no se los pueda tragar.
Tengo tantas ganas de viajar ... Tengo tantas ganas de conocer, por fin, a Mariona ... Ya estoy impaciente por saber cómo es. ¿Le gustaré? ¿Me gustará? ¿Seremos amigas? Espero que sí. De momento, dormiré un poquito más, en un paquete de papel rosa, hasta el día 10, que es el día mágico, el día del primer aniversario de Mariona.
¡Seguro que se lleva una sorpresa cuando me vea! Por ahora, me toca esperar un poquito más.
¡Qué nervios!

Que bonica que sóc! Tinc les pestanyes llargues ...!

M'agrada veure com plou, des de darrere la finestra ...

Preparant-me per marxar, amb tota la meva robeta

Hola! Sóc aquí dins! S'hi està molt bé!

Detall de l'embolcall. Tot reciclable al cent per cent!

Anem a sopar!!!

Aquest divendres sortirem a sopar algunes de les dones que anem al gimnàs. Suposo que celebrem el primer mig anyet de vida, no ho sé. La veritat és que sempre fa il·lusió tenir alguna cosa per celebrar, algun motiu per fer quelcom diferent. I jo, que si no m'enredo en alguna cosa no estic contenta, vaig pensar que estaria bé portar algun detallet per a les que ens trobarem.
Què podria fer que més o menys tothom pogués fer servir en un o altre moment? Se'm va acudir que un fermall era una cosa poc compromesa, i que sempre es pot trobar el conjunt ideal per lluir-lo. Vaig començar a donar voltes a la idea i al final, combinant feltre, una càpsula de cafè i una murrina de fimo amb els colors que identifiquen el gimnàs, em va sortir un fermall que crec que no està gens malament.
Una altra cosa serà que algú tingui roba dels colors adients per poder-se'l posar ...
Espero que us agradi, i que la sorpresa faci el seu efecte.

Este viernes saldremos a cenar algunas de las mujeres que vamos al gimnasio. Supongo que celebramos el primer medio añito de vida, no lo sé. La verdad es que siempre hace ilusión tener algo que celebrar, algún motivo para hacer algo distinto. Y yo, que si no me enredo en alguna cosa no estoy contenta, pensé que estaría bien llevar algún detallito para las que nos encontraremos. 
¿Qué podría realizar que más o menos todo el mundo pudiese utilizar en un momento u otro? Se me ocurrió que un broche era algo poco comprometido, y que siempre se puede encontrar el conjunto ideal para lucirlo. Empecé a darle vueltas a la idea y al final, combinando fieltro, una cápsula de café y una murrina de fimo con los colores que identifican el gimnasio, me salió un broche que creo que no está nada mal.
Otro asunto será que alguien tenga ropa de los colores adecuados para podérselo poner ...
Espero que os guste, y que la sorpresa haga su efecto.

Fermalls preparats. Formes bàsiques i els colors del gimnàs

Els fermalls ja muntats sobre la cartolina de presentació

Fermall muntat i fermall amb la presentació definitiva

Tupper ... CRAFT!

Aquests dies estic de vacances. Són unes vacances una mica ... diguem-ne atípiques. Ha plogut a bots i barrals, m'he posat malalta, ... però és igual, perquè això de no tenir horaris ni obligacions (encara que sempre n'hi ha alguna) fa que et prenguis les coses d'una altra manera. No passa res. Encara em queden uns dies, que penso gaudir del tot.
Ahir al matí era a casa, i anava fent aquí i allà amb la tele com a banda sonora. De cop i volta, alguna cosa em va cridar l'atenció i em vaig asseure al sofà. Estaven ensenyant cosetes fetes amb les mans, amb el cor, com les que jo faig! Em vaig espavilar a anotar-ne les adreces, i aquí em teniu, escrivint una entrada al meu blog sobre això que em va semblar tan interessant.
No us explico res més. M'estimo més que ho veieu vosaltres mateixos. M'encantaria que se m'hagués acudit a mi!!!
Si cliqueu el títol de l'entrada tindreu una agradable sorpresa.

Estos días estoy de vacaciones. Son unas vacaciones un poco ... llamémoslas atípicas. Ha llovido a cántaros, me he puesto enferma, ... pero da lo mismo, porque esto de no tener horarios ni obligaciones (aunque siempre hay alguna) hace que te tomes las cosas de otra manera. No pasa nada. Todavía me quedan unos días, que pienso disfrutar del todo. 
Ayer por la mañana estaba en casa, e iba haciendo aquí y allá con la tele como banda sonora. De repente, algo llamó mi atención y me senté en el sofá. Estaban enseñando cositas hechas con las manos, con el corazón, ¡como las que hago yo! Me apresuré para anotar las direcciones, y aquí me tenéis, escribiendo una entrada en mi blog sobre eso que me pareció tan interesante.
No os explico nada más. Prefiero que lo veáis vosotros mismos. ¡¡Me encantaría que se me hubiese ocurrido a mí!!
Si clicáis el título de la entrada tendréis una grata sorpresa.