Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Júlia

És un encàrrec de fa uns dies. Havia de néixer la Júlia, i em van encarregar un assortidet de coses. Les volien amb moltes flors i papallones. Algunes amb més color i d'altres amb menys coloraines, més engammades.
Espero que us agradi el conjunt. Hi ha un bodi, manyoples, un gorret, peücs ... Un regal molt i molt complet.

Benvinguda Júlia.

Es un encargo de hace unos días. Tenía que nacer Júlia, y me encargaron un surtidito de cosas. Las querían con muchas flores y mariposas. Algunas con más color y otras con menos colorines, más engamadas. 
Espero que os guste el conjunto. Hay un body, manoplas, un gorrito, patucos ... Un regalo muy completo.

Bienvenida Júlia














dijous, 8 de novembre del 2012

Cuineta artesanal a partir d'una tauleta d'Ikea ...

Avui, 10 de novembre, és l'aniversari de la Mariona. Ja fa dos anyets, i és que el temps passa volant!
Buscant per internet, vaig trobar una idea que em va semblar genial. Una noia havia transformat, amb pocs diners, una mica de feina i molta imaginació, una simple tauleta de nit d'Ikea, molt senzilla, en una cuineta per jugar. (http://babydeco.blogspot.com.es/2012/01/ikea-hack-la-cocinita-para-jugar-de.html)
L'any passat, els Reis Mags van portar a la Mariona un joc de plats, coberts i tassetes, i hi juga tant i s'ho passa tan bé que vaig pensar que la cuineta li resultaria un regal d'aniversari ben original i pràctic.
En Manel i jo vam anar dimarts al matí a Ikea, i vam passar un parell d'hores donant-hi voltes, que si això anirà millor, que si ara reculem per canviar una cosa que no ens acaba de convèncer, que si quedarà millor metàl·lic, que si de fusta serà més maco ... En fi, un parell d'hores que van passar rapidíssim! Semblava que no ens acabàvem de decidir, fins que vam passar per caixa i la cosa ja va posar-se en marxa.
Dimecres no vam tenir espera, i de bon matí, després d'esmorzar, en Manel va començar a foradar la fusta, feina força complicada si tenim en compte que havia de fer un forat ben rodó per a encaixar-hi el bol que farà la funció d'aigüera. De fet, va ser la feina més complicada, i vull agrair a en Manel que sempre es deixi enredar en els meus acudits ...
Després de dinar, i amb el forat més o menys ben acabat, va ser qüestió d'envernissar la fusta. Vaig fer-hi una passada, i una segona capa abans d'anar a dormir.
Dijous al matí vaig acabar la feina començada un parell de dies abans, i vaig transformar uns penjadors de lavabo en una aixeta i uns comandaments de cuina, i dos tiradors de calaixos en forma de cor en un parell de penjadors per al davantal i els eixugamans.
Ah! Me n'oblidava! Vam aprofitar el viatge per comprar alguns estris de cuina per jugar, i un parell d'eixugamans, que dimarts a la tarda vaig cuidar-me de convertir en una cortineta, un eixugamà i un davantalet, per acabar d'arrodonir el regal.
Us agrada? Ha estat una feinada, però suposo que valdrà la pena. Ara anem a celebrar l'aniversari. Quan tornem ja us explicaré què li ha semblat a la Mariona ...


Hoy, 10 de noviembre, es el cumpleaños de Mariona. Ya cumple dos añitos, ¡y es que el tiempo pasa volando!
Buscando por internet, encontré una idea que me pareció genial. Una chica había transformado, con poco dinero, un poco de trabajo y mucha imaginación, una simple mesilla de noche de Ikea, muy sencilla, en una cocinita para jugar. (http://babydeco.blogspot.com.es/2012/01/ikea-hack-la-cocinita-para-jugar-de.html)
El año pasado, los Reyes Magos trajeron a Mariona un juego de platos, cubiertos y tacitas, y juega tanto y se lo pasa tan bien que pensé que una cocinita le resultaría un regalo de aniversario original y práctico.
Manel y yo fuimos el martes por la mañana a Ikea, y pasamos un par de horas dando vueltas, que si esto irá mejor, que si ahora retrocedemos para cambiar una cosa que no nos acaba de convencer, que si quedará mejor metálico, que si de madera sería más bonito ... En fin, un par de horas ¡que pasaron rapidísimo! Parecía que no nos acabábamos de decidir, hasta que pasamos por caja y la cosa ya se puso en marcha. 
El miércoles ya no tuvimos espera, y de buena mañana, después de desayunar, Manel empezó a agujerear la madera, tarea bastante complicada si tenemos en cuenta que tenía que conseguir un agujero perfectamente circular para encajar el bol que hará la función de fregadero. De hecho, fue la tarea más complicada, y quiero agradecer a Manel que siempre se deje enredar en mis ocurrencias ... 
Después de comer, y con el agujero más o menos bien acabado, fue cuestión de barnizar la madera. Le di una pasada, y una segunda antes de ir a dormir.
El jueves por la mañana acabé la tarea empezada un par de días antes, y transformé unos colgadores de lavabo en un grifo y unos mandos de cocina, y dos tiradores de cajones en forma de corazón en un par de colgadores para el delantal y los paños de cocina.

¡Ah! ¡Se me olvidaba! Aprovechamos el viaje para comprar algunos utensilios de cocina para jugar, y un par de paños, que el martes por la tarde convertí en una cortinita, un pañito y un delantal, para acabar de redondear el regalo.
¿Os gusta? Ha sido un trabajo enorme, pero supongo que valdrá la pena. Ahora nos vamos a celebrar el aniversario. Cuando volvamos ya os contaré qué le ha parecido a Mariona ...

Tot l'escampall de coses abans de començar

Moble desmuntat, escorrecoberts, recipient de plàstic,
eixugamans, penjadors, estris de joguina, ...

Bol a punt de muntar en el moble. Tiradors presentats
al lloc definitiu

Sembla que el bol encaixa força bé. Iupiii!

Hem posat una mica de massilla per a polir l'acabat

Per sota. Genial, no?

Primera capa de vernís acabada. El tros on van els fogons
no l'envernisso, perquè s'enganxin millor 

Aixeta

Aixeta vista des de dalt

Cortineta muntada.
Els llibres fan de pes perquè s'enganxin bé els cercles de
goma EVA que fan de fogons

Els llibres segueixen fent pressió.
Els comandaments ja són al seu lloc

Penjadors i eixugamà

Penjador. Detall

La feina ja està  pràcticament acabada

Vista lateral

Fogons ja enganxats

Gairebé tot és al lloc que li toca

Detall. No sabíem on col·locar l'escorrecoberts, així que
vam decidir deixar-lo sense lloc fix, per jugar-hi millor

Provant la distribució dels fogons. Perfecta!

Detall del davantalet, de conjunt amb l'estampat de cors

Vista general de la cuineta acabada

La cuineta

Tot és a punt per jugar. FELICITATS MARIONA!

Com embolicaríeu una cuineta de joguina?
Jo he optat per utilitzar una funda nòrdica. Trobo que
no ha quedat gens malament i ... estalvio paper!

Després del sopar i dels pastissos (dos anys, dos pastissos) va arribar l'hora d'obrir el regal. Ningú se l'esperava, i no tenien ni idea de què hi podia haver embolicat amb una funda nòrdica ... Quin misteri!

Después de la cena y de las tartas (dos años, dos tartas) llegó la hora de abrir el regalo. Nadie se lo esperaba, y no tenían ni idea de qué podía ser lo que estaba envuelto en una funda nórdica ... ¡Qué misterio!

La Mariona comença a desembolicar ...

Quantes cosetes per jugar! M'encanta!

Estic fent macarrons!

Els macarrons ja són gairebé a punt.
Ah! I també rentaré una taronja, per postres ... 

Experimentant amb el "trapillu"

No sé ben bé com se n'ha de dir en català. En castellà n'hi diuen "trapillo". Són restes de roba que reciclen convertint-les en una tira llarga que es pot teixir. S'ha de treballar amb un ganxet força gruixut, i si mireu una miqueta per la xarxa, majoritàriament en fan catifes, cistelletes, bosses de mà, i alguna peça de bijuteria.
Una amiga, la Inma (http://uncachitodelamacu.blogspot.com.es/) em va "provocar", i no vaig parar fins que vaig aconseguir el primer cabdell ... i el segon ... i de moment ja he parat. Per començar, amb dos cabdells ja n'hi ha prou.
He fet un parell de cistelletes, molt simples. Suposo que si m'hi torno a embolicar, més endavant, aconseguiré fer alguna cosa més complicada. De moment, tinc dos cistellets, als que ja he trobat utilitat pràctica.
Us agraden?

No sé exactamente cómo hay que llamarlo en catalán. En castellano le llaman "trapillo". Son restos de tela que reciclan, convirtiéndolos en una tira larga que se puede tejer. Hay que trabajarlo con un ganchillo bastante grueso, y si miráis un poco por la red, mayoritariamente lo transforman en alfombras, cestitos, bolsos y alguna pieza de bisutería.
Una amiga, Inma (http://uncachitodelamacu.blogspot.com.es/) me "provocó", y no paré hasta conseguir el primer ovillo ... y el segundo ... y de momento ya he parado. Para empezar, con dos ovillos es suficiente.
He hecho un par de cestitos, muy simples. Supongo que si me enredo otra vez, más adelante, conseguiré hacer algo más complicado. De momento, tengo dos cestitos, a los que ya he encontrado utilidad práctica.
¿Os gustan? 


Cistelleta acabada

Detall. Flor rematada amb un botó

Detall de l'acabat de la part superior

Hi guardaré cosetes per a la cura personal

Cistelleta acabada

Detall de l'acabat de la part superior

Vista general

Detall de l'acabat. Nusos

En aquesta hi guardaré l'encens
i els ambientadors

dilluns, 5 de novembre del 2012

Lola

Segueixo rebent encàrrecs.
Aquest cop, dos bodis per a la Lola.
Me'ls han demanat ben alegres, i així els he pintat.
Alegria per a la petita Lola.
Benvinguda.

Sigo recibiendo encargos.
Esta vez, dos bodies para Lola.
Me los han pedido muy alegres, y así los he pintado.
Alegría para la pequeña Lola.
Bienvenida.










dissabte, 3 de novembre del 2012

Libèl·lules de cordó

Ja fa temps vaig veure unes fotos que una amiga, la Cristina (http://entrenusosentrenudos.blogspot.com.es/), va compartir a internet. Eren unes libèl·lules fetes de macramé, amb cordó. Em van semblar molt maques. Representaven molt bé la forma de la libèl·lula, i semblaven fàcils de fer. Vaig agafar el primer cordó que vaig trobar i m'hi vaig posar de seguida. Tal com m'havia semblat, era molt senzill.
Des d'aleshores, he anat provant de fer-ne amb cordons de diferents gruixos, de diversos colors, i buscant-hi alguna aplicació pràctica. Les que us ensenyaré avui porten un imperdible a la part de darrere, perquè es puguin utilitzar com a detall per a la solapa d'una jaqueta o abric, per adornar un jersei o per donar un toc original a una bossa.
Espero que us agradin.

Hace tiempo vi unas fotos que una amiga, Cristina (http://entrenusosentrenudos.blogspot.com.es/), compartió en internet. Eran unas libélulas realizadas en macramé, con cordón. Me parecieron muy bonitas. Representaban muy bien la forma de la libélula, y parecían fáciles de hacer. Cogí el primer cordón que encontré y me puse manos a la obra. Tal como me había parecido, era muy sencillo.
Desde entonces, he ido probando a hacer con cordones de distintos grosores, de diversos colores, y buscándoles alguna aplicación práctica. Las que os enseñaré hoy llevan un imperdible en la parte trasera, para que se puedan utilizar como detalle para la solapa de una chaqueta o abrigo, para adornar un jersey o para dar un toque original a un bolso.
Espero que os gusten.