Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 19 de març del 2013

Feliç dia del pare!

Ja sé que no és hora, que gairebé s'ha acabat el dia, però això és el que té no parar ni un minut des que t'aixeques al matí fins que tornes a casa i has acabat de sopar. Ara tinc uns minutets per mi, i aprofito per consultar el correu i per actualitzar el bloc.

Avui s'ha celebrat el dia del pare. Ja ho sé, que és una data com qualsevol altra, que un dia algú va decidir que hi hagués un dia del pare, un de la mare, un dels enamorats, ... per tenir una excusa per gastar diners, perquè la gent compri allò que ja té. En fi, excuses per al consumisme.

No em sembla bé no tenir cap detall, però m'empipa haver-me de gastar diners en algun "trasto", així que se m'ha acudit que un pastís per compartir a l'hora de les postres no estaria gens malament.

Aquest matí, abans d'anar a treballar, he entrat a la cuina i ho he preparat tot. Bé, la base vaig fer-la ahir abans d'anar a dormir, per allò de "el que puguis fer avui no ho deixis per demà". Aquest matí he muntat nata, prèviament tenyida amb colorant groc i, un cop escampada per damunt del pa de pessic, hi he afegit uns ullets negres i un enoooorme somriure. Una carona feliç per començar bé el dia. Tenyint el fondant per als ulls i la boca m'han quedat les mans tan negres que he pensat que hauria d'anar a treballar amb guants, però al final no n'hi ha hagut per tant, i m'he pogut rentar les mans diguem que mitjanament bé.

El pastís ha quedat molt simpàtic, i jo he pogut fer el detall sense gastar gairebé ni un cèntim.

Mola, no?

Ara falta que algú s'apunti el detall per al dia de la mare, però jo no dic res ...

Ya sé que no es hora, que casi se ha terminado el día, pero esto es lo que tiene no parar ni un minuto desde que te levantas por la mañana hasta que vuelves a casa y has acabado de cenar. Ahora tengo unos minutitos para mí, y aprovecho para consultar el correo y para actualizar el blog.

Hoy se ha celebrado el día del padre. Ya lo sé, que es una fecha como cualquier otra, que alguien decidió un día que hubiese un día del padre, uno de la madre, uno de los enamorados, ... para tener una excusa para gastar dinero, para que la gente compre más de lo que ya tiene. En fin, excusas para el consumismo.

No me parece bien no tener ningún detalle, pero me molesta tener que gastarme dinero en algún trasto, así que se me ha ocurrido que una tarta para compartir a la hora del postre no estaría nada mal.

Esta mañana, antes de ir a trabajar, me he metido en la cocina y lo he preparado todo. Bueno, la base la preparé ayer antes de ir a dormir, por aquello de "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy". Esta mañana he montado nata, previamente teñida con colorante amarillo y, una vez esparcida por encima del bizcocho, he añadido unos ojillos negros y una enoooorme sonrisa. Una carita feliz para empezar bien el día. Tintando el fondant para los ojos y la boca me han quedado las manos tan negras que he pensado que tendría que ir a trabajar con guantes, pero al final no ha sido para tanto, y me he podido lavar las manos digamos que medianamente bien. 

La tarta ha quedado muy simpática, y yo he podido marcarme el detalle sin gastar casi ni un céntimo. 

Mola, ¿no?

Ahora falta que alguien se apunte el detalle para el día de la madre, pero yo no digo nada ... 






4 comentaris:

Sílvia ha dit...

Quina bona pinta!! Això sí que és un bon detall, millor que si l'haguessis comprat!!

Júlia ha dit...

Gràcies Sílvia!

No és res de l'altre món. Un simple pa de pessic amb base de iogurt. Sempre surt bé, tinguis o no tinguis "manetes" a la cuina.

I el que és important no és tenir moltes coses o gastar-se molts calés, sinó els gestos i els detalls.

Unknown ha dit...

Que pinta tienen las tartas, te atreves con todo, artistaza!!...ummmm que pena no poder probarla. Felicidades.

Júlia ha dit...

Gracias Remedios.

¿Sabes una cosa? Si no te arriesgas no sabes si eres capaz de hacer algo, así que ... a arriesgarse. Si sale, fenómeno. Y si no sale, por lo menos no te has quedado con las ganas.

Por cierto, era muy sencillo, pero estaba buenísimo.