Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Nespressa't

Quan t'agraden les manualitats, inventar, imaginar, provar, experimentar, ... i tens al teu abast un mitjà tan extens i divers com internet, no pots evitar remenar-hi, buscar coses que et puguin inspirar, suggerir alguna creació o algun material que potser mai no se t'hauria acudit d'utilitzar. 
Amb el boom de les màquines de càpsules de cafè, es poden trobar molts treballs de gent inquieta i creativa, i una cosa et porta a una altra, i busques, comentes, preguntes, intercanvies opinions i idees, i un bon dia et diuen la paraula màgica, la que t'activa i et desborda absolutament la imaginació, i et fa donar-hi voltes i voltes fins que t'hi llances de cap, i quan aconsegueixes que el que has fet cridi l'atenció de la gent que ho veu, quan la feina de mesos de demanar, recol·lectar, buidar, netejar, assecar, aixafar, emmagatzemar per colors, envair literalment casa teva amb càpsules, quan aquesta feina lenta dóna el seu fruit, et sents la mar de bé.
Quan algú entra a casa i es fixa en la cortina de càpsules de cafè, i diu que li encanta, i veus que és veritat, i s'abraça amb la cortina i tanca els ulls, i hi passa el dit amunt i avall per sentir el soroll que fan les càpsules quan xoquen entre sí ... et sents, m'atreviria a dir, important.
En una propera entrada podreu veure fotos de la cortina acabada. De moment, us deixo més o menys el procés creatiu. Espero que us serveixi per despertar el cuquet creatiu, o com a mínim, que us serveixi com a guspira per encendre les ganes de fer alguna coseta diferent.
Ah! Si a algú li interessa, en faig per encàrrec. Ja estic acabant el primer. 


Cuando te gustan las manualidades, inventar, imaginar, probar, experimentar, ... y tienes a tu alcance un medio tan extenso y diverso como internet, no puedes evitar trastear, buscar cosas que te puedan inspirar, sugerir alguna creación, o algún material que tal vez nunca se te hubiese ocurrido utilizar.
Con el boom de las máqiunas de cápsulas de café, se pueden encontrar muchos trabajos de gente inquieta y creativa, y una cosa te lleva a la otra, y buscas, comentas, preguntas, intercambias opiniones e ideas, y un buen día alguien dice la palabra mágica, la que te activa y te desborda absolutamente la imaginación, y te hace darle vueltas y más vueltas hasta que te lanzas de cabeza, y cuando consigues que tu trabajo llame la atención de quien lo ve, cuando la tarea de meses de pedir, recolectar, vaciar, limpiar, secar, aplastar, almacenar por colores, invadir literalmente tu casa con cápsulas, cuando esta tarea da sus frutos, te sientes estupendamente.
Cuando alguien entra en casa, y se fija en la cortina de cápsulas de café, y dice que le encanta, y ves que es cierto, y se abraza a la cortina, y cierra los ojos, y pasea un dedo arriba y abajo para oir el sonido de las cápsulas chocando entre sí ... te sientes, me atrevería a decir, importante. 
En una próxima entrada os enseñaré fotos de la cortina acabada. De momento, os dejo más o menos el proceso creativo. Espero que os sirva para despertar ese gusanillo creativo, o como mínimo, que os sirva como chispa para encender las ganas de hacer algo diferente. 
¡Ah! Si a alguien le interesa, las hago por encargo. Ya estoy terminando el primero. 




Càpsules buides, a punt per a la neteja final

Càpsules netes, assecant-se a la cuina


Netes i seques, classificades per colors,
a punt per aixafar

De mica en mica, es van intuint el disseny
i la combinació de colors

Amb el pas dels dies i molta feina,
es va avançant

Detall. La cortina separa l'ambient de la cuina i el del menjador

2 comentaris:

Anònim ha dit...

simplement... m' encanta!
una forma molt original.. ja está be de tantes arracades jajajajaj
pense que també podría ferse una bossa!

Júlia ha dit...

Moltes gràcies!
Ara mateix estava visitant el teu blog. He vist que havies celebrat l'aniversari. Com que no he entrat gairebé en tot l'estiu, m'ho havia perdut.
Què vas fer per celebrar-ho? És que jo faig el primer anyet abans de final de mes ...
Quins nervis!