Segurament molts de vosaltres heu vist alguna vegada el que es coneix com a vidre de Murano. Això exactament és una murrina. Consisteix en una peça més o menys llarga que conté un disseny al seu interior, i quan anem tallant-ne llesquetes aconseguim que aquest disseny surti i es pugui apreciar.
Ahir vaig provar de fer la meva primera murrina més o menys seriosa amb fimo, i la veritat és que no em va sortir del tot malament. Realment és sorprenent veure com el material es va estirant i encongint i no perd gairebé el disseny. Molt curiós.
És una feina lenta i meticulosa, que requereix paciència i una certa visió del resultat final abans d'aconseguir-lo amb el material.
A la següent entrada veureu per a què m'ha servit la murrina. A la primera imatge en teniu una pista. Són uns gira-sols inacabats. La murrina n'és el punt final.
Seguramente muchos de vosotros habéis visto alguna vez lo que se conoce como cristal de Murano. Eso es exactamente una murrina. Consiste en una pieza más o menos larga que contiene un diseño en su interior, y cuando vamos cortando rebanaditas conseguimos que ese diseño salga y se pueda apreciar. Ayer probé a hacer mi primera murrina más o menos en serio con fimo, y la verdad es que no me salió del todo mal. Realmente es sorprendente ver cómo el material se va alargando y encogiendo y apenas pierde el diseño. Muy curioso.
Es una tarea lenta y meticulosa, que requiere paciencia y una cierta visión del resultado final antes de conseguirlo con el material.
En la siguiente entrada veréis para qué me ha servido la murrina. En la primera imagen tenéis una pista. Son unos girasoles inacabados. La murrina es el punto final.
Primer cal aconseguir els colors que necessitem, barrejant els colors primaris |
Amb el color fosc he fet una placa. Amb la resta,, xurros força llargs i prims |
Embolico els xurros amb un tros de placa, que quedin totalment recoberts |
Allargo els xurros recoberts, fent-los rodar poc a poc sobre una superfície plana. Els vaig col·locant de manera que surti el disseny que m'interessa obtenir. Aquest pas requereix molta paciència |
Un cop col·locats tots els xurros fem rodar la peça completa, molt lentament per evitar que es deformi el disseny interior. Així queden totes les peces integrades i formen un dibuix continu |
Anem tallant llesques fines, i a cada llesca se'ns reproduirà el mateix disseny, amb petites diferències |
2 comentaris:
Siempre me había preguntado como se hacía eso...
Te han quedado estupendos.
Besotes
molt bonic. Es un rollo estar fent churros i churros, crec que venen el fimo ja amb el diseny de floretes no?
Jo no treballe amb fimo per questions "economico-morals" m' agrada mes la porcel.lana freda, amb la recepta de la farina de blat ( maizena) pero no son els mateixos resultats! jajaja
Molt Bo! molt creatiu!..
se m' acaba d' inspirar uns tocats per al cap.. que t pareix?
Un Abrassssssss!!!
xoxoxoxo
Publica un comentari a l'entrada