Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Cistellets de "trapillu". Anem a comprar?

Ja sabeu que li vaig fer (amb ajuda d'en Manel) una cuineta a la Mariona. Aquests dies pensava en què podia regalar-li per a complementar la cuineta. Se'm va acudir que estaria bé fer-li un cistellet, com els que s'utilitzen per a anar a comprar al mercat, però en petit, perquè el joc simbòlic sigui més divertit i realista.

Vaig agafar un cabdell de "trapillu" i m'hi vaig posar. Quan vaig acabar em va semblar que podia donar-li un toc de "conjunt" amb la cuineta, i com que tant les cortines com el davantal tenen detalls vermells, vaig fer una floreta vermella, com a toc de color i com a detall decoratiu.

El resultat em va convèncer, així que vaig seguir fent cistellets. Ahir mateix els vaig portar a una botiga de joguines del poble, i els van agradar tant que n'he fet de més colors. La idea inicial era imitar una mica el to de les fibres naturals amb què fan els cistells de veritat, però vaig pensar que en color també podien quedar divertits, i m'hi vaig posar. Us ensenyo el resultat de la meva feina d'aquests dos últims dies. Espero que us agradi.

Ya sabéis que hice (con la ayuda de Manel) una cocinita a Mariona. Estos días pensaba en qué podía regalarle para complementar la cocinita. Se me ocurrió que estaría bien hacerle un cestito, como los que se usan para ir a comprar al mercado, pero en pequeño, para que el juego simbólico sea más divertido y realista.

Cogí un ovillo de trapillo y me puse manos a la obra. Cuando terminé me pareció que podía darle un toque de "conjunto" con la cocinita, y como tanto las cortinas como el delantal tienen detalles en rojo, hice una florecilla roja, como toque de color y como detalle decorativo. 

El resultado me convenció, así que seguí haciendo cestitos. Ayer mismo los llevé a una tienda de juguetes del pueblo, y les gustaron tanto que he hecho algunos en más colores. La idea inicial era imitar un poco el tono de las fibras naturales con que hacen los cestos de verdad, pero pensé que en color también podían quedar divertidos, y me puse a ello. Os enseño el resultado de mi trabajo de estos dos últimos días. Espero que os guste. 



Flors en vermell i en blau

Cistellets. L'original, el primer

Detall de les floretes

Cistellets de colors. Vermell, blau i gris

Cistellet vermell, flor blanca. Detall 

Cistellet gris, flor blava. Detall

Cistellet gris

Cistellet blau

Cistellet vermell

Cistellets. S'aguanten drets!!!

Cistellets

 Detall d'una flor

A punt per anar al mercat

dilluns, 3 de desembre del 2012

TRAPILLO POWER!!!

No fa ni una setmana que vaig aconseguir el "trapillu", i des que va entrar per la porta de casa no he pogut parar. Realment crea addicció, i és que les coses es fan tan ràpid que resulta fins i tot increïble. El ganxet del número 12 i el gruix de les tires de "trapillu" fan que un treball s'acabi en un instant. Gairebé és màgic.

He realitzat ja molts projectes (bàsicament bosses de mà i cistellets), però el més gran, en mida i en inversió d'hores, és una estora rodoneta. L'he teixida amb punt alt i amb punt baix, combinats, i amb una combinació de blau texà, gris clar, gris fosc i blanc. Tinc un puf texà, i el color hi queda ideal.

La faré servir per a l'habitació. La tindré al costat del llit, i així, quan em descalci a la nit per anar a dormir, no hauré de posar els peus a terra i no em quedaran glaçats, que els peus se'm refreden amb una facilitat ... I de tant en tant, si m'assec una estona al puf a llegir o a teixir més "trapillu" (ja us he dit que hi sóc addicta?) també hi posaré l'estora, i així estaré més còmoda.

És molt confortable, perquè el material queda gruixut i esponjós. Quan el trepitges ... s'enfonsa!

Espero que us agradi.

No hace ni una semana que conseguí el trapillo, y desde que entró por la puerta de casa no he podido parar. Realmente crea adicción, y es que las cosas se hacen tan rápido que resulta incluso increíble. El ganchillo del número 12 y el grosor de las tiras de trapillo hacen que el trabajo se acabe en un instante. Es casi mágico.

He realizado ya muchos proyectos (básicamente bolsos y cestitos), pero el mayor, en tamaño e inversión de horas, es una alfombra redondita. La he tejido en punto alto y bajo, combinados, y con una combinación de azul tejano, gris claro, gris oscuro y blanco. Tengo un puf tejano y el color queda ideal.

La usaré para mi habitación. La tendré al lado de la cama, y así, cuando me descalce por la noche para ir a dormir, no tendré que poner los pies en el suelo y no me quedarán helados, que los pies se me enfrían con una facilidad ... Y de vez en cuando, si me siento un rato en el puf a leer o a tejer más trapillo (¿os he dicho ya que soy adicta?) también pondré la alfombra, y así estaré más cómoda.

Es muy confortable, porque el material queda grueso y esponjoso. Cuando la pisas ... ¡se hunde!

Espero que os guste.


L'estora al costadet del puf. El color és ideal!

Detall dels colors

Textura confortable


dimarts, 27 de novembre del 2012

Qui té un terrat té un tresor

Moltes vegades hi penso. És una sort tenir aquest trosset de terrat que no només serveix per a estendre-hi la roba.
Quan les nenes eren petitones, hi pujàvem sovint, a jugar amb la mànega a l'estiu, o hi muntàvem una piscineta inflable, pintàvem a terra amb guixos, jugàvem a fer bombolles de sabó ... Ens ho passàvem pipa.
Més endavant vam aconseguir una taula i quatre cadires, i una d'aquestes barbacoes petites, amb rodes, i de tant en tant pugem a dinar, o a sopar, a l'estiu, quan fa tanta calor.
Sempre hi he tingut algun test, però un dia em van regalar una planta "important", d'aquestes que s'han de cuidar bé, i regar sovint, i adobar, i que no pots deixar-la de qualsevol manera. I aquí va començar de debò l'aventura. Una planta va portar-ne una altra, i d'esqueixos, de regals, d'intercanvis ... de mica en mica la flora va anar creixent, i vaig confeccionar testos i jardineres, i ara m'encanta pujar al terrat i mirar les flors, treure les fulles seques, descobrir quins insectes i petits animals ens vénen a visitar ...
Diumenge vaig pujar amb el mòbil a la mà, i vaig fer algunes fotos que ara vull compartir.
Us hi convido. Voleu passar?

Muchas veces lo pienso. Es una suerte tener este trocito de azotea que no sólo sirve para tender la ropa.
Cuando las niñas eran chiquitinas, subíamos a menudo, a jugar con la manguera en verano, o montábamos una piscinita hinchable, pintábamos en el suelo con tizas, jugábamos a hacer pompas de jabón ... Nos lo pasábamos pipa. Más adelante conseguimos una mesa y cuatro sillas, y una de estas barbacoas chiquititas, con ruedas, y de vez en cuando subimos a comer, o a cenar, en verano, cuando hace tanto calor.
Siempre he tenido alguna maceta, pero un día me regalaron una planta "importante", de estas que se tienen que cuidar bien, y regar a menudo, y abonar, y que no puedes dejar de cualquier manera. Y aquí empezó de verdad la aventura. Una planto trajo otra, y de esquejes, de regalos, de intercambios ... poco a poco la flora fue aumentando, y confeccioné macetas y jardineras, y ahora me encanta subir a la azotea y mirar las flores, quitar las hojas secas, descubrir qué insectos y pequeños animalitos nos vienen a visitar ...
El domingo subí con el móvil en la mano, e hice algunas fotos que ahora quiero compartir.
Os invito. ¿Queréis pasar?


















diumenge, 25 de novembre del 2012

Pau

Regalet per a en Pau. Encara no ha nascut, però ja fa temps que es van preocupar de preparar-li-ho tot, perquè quan arribi ho trobi tot a punt.
Li vaig pintar un parell de bodis i un gorret.
Els dibuixos: el sol i la lluna i la tanca amb els globus lligats. El papa d'en Pau juga a futbol, així que li hem dedicat una pilota, recolzada al costat de la tanca.
Espero que us agradin , i que en Pau s'hi trobi molt a gust.

Regalito para Pau. Todavía no ha nacido, pero ya hace tiempo que se preocuparon de preparárselo todo, para que cuando llegue lo encuentre todo a punto.
Le pinté un par de bodies y un gorrito.
Los dibujos: el sol y la luna y la valla con los globos atados. El papá de Pau juega al fútbol, así que le hemos dedicado una pelota, apoyada junto a la valla.
Espero que os gusten, y que Pau se sienta muy a gusto con ellos. 


Bodi amb tanca, globus i pilota

Detall

El sol i la lluna

Detall

El sol

La lluna i els estels

Gorret i manyoples

Gorret. Detall. El color combina amb tots dos bodis

Tot el conjunt

Un tren petitó ...

Nou encàrrec. Aquesta vegada per donar la benvinguda a l'Èric.

M'han demanat un tren, i això és el que he pintat. Un tren amb tots els colors de l'arc de Sant Martí. En un bodi, en una bosseta, en uns peücs i en unes manyoples. Al gorret, només hi he posat el nom. Que no se'ns maregi l'Èric amb tant de tren amunt i avall.

Us agrada?

Nuevo encargo. Esta vez para dar la bienvenida a Eric.

Me han pedido un tren, y eso es lo que he pintado. Un tren con todos los colores del arco iris. En un body, en una bolsita, en unos patucos y en unas manoplas. En el gorrito, sólo he puesto el nombre. No se nos vaya a marear Eric con tanto tren arriba y abajo. 

¿Os gusta?