Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 19 de setembre de 2013

Patricia? Alejandra? Ai mareta!

Fa cosa d'una setmana. Entra a la botiga una parella jove. Gallecs, suposo, per un lleuger deix en l'accent. M'hi fixo força en els accents, jo. Encarreguen cinc bodis, però els volen per a l'endemà, que acaben les vacances i se'n tornen cap a casa. Cap problema. Els ensenyo el catàleg i van mirant dibuixos.
Normalment, la gent tria dibuixos senzillets, però en aquest cas, el noi és dissenyador gràfic, i es veu que li agraden les coses una mica més elaborades. Trien dibuixos que requereixen molt més temps. En fi, ja els he dit que sí i ara no em puc fer enrere.
Acaba de prendre nota la meva germana. Alejandra, Alba, Antón, Lola. Per a la Lola ja havia pintat alguna coseta, que m'havia encarregat l'àvia de la criatura. La noia dóna el seu nom, perquè la truquem quan estigui tot acabat.
Patricia. La noia es diu Patricia.
Arribo a casa. Menjo una pizza per sopar. És el més ràpid que se m'acut. I em poso a pintar. Començo per l'hipopòtam. No queda gens malament. Combino fúcsia i morat. M'agrada. Hi escric el nom. El punt i final.
Em disposo a pintar el segon. És aleshores quan m'adono que el nom que hi ha és el mateix. Patricia. No pot ser! Em vull fondre. M'he confós de nom! Si hagués pres nota jo mateixa ... Però no. He de seguir fent la feina. Això ja veuré demà com ho arreglo. Encara em queden quatre bodis més per pintar, i es fa tard. Estic cansada. M'empasso la impotència i segueixo pintant. Per sort no hi ha cap més imprevist i l'endemà aconsegueixo un altre bodi en blanc i entrego la feina a temps.
Per cert, algú coneix alguna Patricia de tres mesos que necessiti un bodi?
Quin cap el meu!

Hace cosa de una semana. Entra a la tienda una pareja joven. Gallegos, me imagino, por un ligero deje en el acento. Me fijo mucho en los acentos, yo. Encargan cinco bodies, pero los quieren para el día siguiente, que acaban las vacaciones y vuelven a casa. Ningún problema. Les enseño el catálogo y van mirando dibujos.
Normalmente, la gente elige dibujos sencillitos, pero en este caso, el chico es diseñador gráfico, y por lo visto le gustan las cosas un poco más elaboradas. Eligen dibujos que requieren mucho más tiempo. En fin, ya les he dicho que sí y ahora no me puedo echar atrás. 
Acaba de tomar nota mi hermana. Alejandra, Alba, Antón, Lola. Para Lola ya había pintado alguna cosita, que me había encargado la abuela de la criatura. La chica da su nombre, para que la llamemos cuando esté todo listo. 
Patricia. La chica se llama Patricia.
Llego a casa. Ceno una pizza. Es lo más rápido que se me ocurre. Y me pongo a pintar. Empiezo por el hipopótamo. No queda nada mal. Combino fúcsia y morado. Me gusta. Escribo el nombre. Punto final.
Me dispongo a pintar el segundo. Entonces me doy cuenta de que el nombre es el mismo. Patricia. ¡No es posible! Tierra trágame. ¡Me he confundido de nombre! Si hubiese tomado nota yo misma ... Pero no. Tengo que seguir con el encargo. Mañana ya veré qué hago con esto. Todavía me quedan por pintar cuatro bodies, y se hace tarde. Estoy cansada. Me trago la impotencia y sigo pintando. Por suerte no surge ningún otro imprevisto y al día siguiente consigo otro body en blanco y acabo el trabajo a tiempo.
Por cierto, ¿alguien conoce a alguna Patricia de tres meses que necesite un body? 
¡Menudo despiste!