Què puc fer que sigui fàcil, que pugui agradar a una nena de dos anys, i que serveixi per a moltes estones de diversió i joc imaginatiu?
Això és el que vaig pensar quan rumiava què regalar-li a la Mariona per reis. Ja li havíem fet una cuineta, i la veritat és que s'ho passa pipa jugant-hi, preparant cafès per al papa i la mama i fent macarrons per dinar i per sopar, a totes hores. Volia fer·li alguna cosa que li permetés ser creativa i aprendre coses noves.
I aprofitant l'excusa de la cuineta, i mirant per internet, vaig tenir una bona idea. Podia fer verduretes amb feltre, que tot i que no permeten tallar-les ni experimentar a la cuina, podien servir per aprendre el nom dels colors, i el nom de les verdures. Així a l'hora de menjar, si la Mariona ja està familiaritzada amb les verdures, no li costarà tant menjar-se-les.
Vaig presentar les verdures de feltre en un cistellet de trapillo. I vaig completar el regal amb un cabasset per anar a la compra, també de trapillo. Així, a més de cuinar-les, la Mariona pot jugar a anar a comprar al mercat. Un parell de pastanagues, unes albergínies, un parell de tomàquets, uns carbassons, unes carxofes, una col-i-flor, ...
Espero que us agradin les verdures. O si més no, que a partir d'ara us les mireu amb uns altres ulls.
¿Qué puedo hacer que sea fácil, que pueda gustar a una niña de dos años, y que sirva para muchos ratos de diversión y juego imaginativo?
Eso es lo que pensé cuando no sabía qué regalarle a Mariona para reyes. Ya le habíamos hecho una cocinita, y la verdad es que se lo pasa pipa jugando con ella, preparando cafés para papá y mamá y cocinando macarrones para comer y para cenar, a todas horas. Quería hacerle alguna cosa que le permitiera ser creativa y aprender cosas nuevas.
Y aprovechando la excusa de la cocinita, y mirando por internet, tuve una buena idea. Podía hacer verduritas con fieltro, que aunque no permiten cortarlas ni experimentar en la cocina, podían servir para aprender el nombre de los colores, y el nombre de las verduras. Así, a la hora de comer, si Mariona ya está familiarizada con las verduras, no le costará tanto comérselas.
Presenté las verduras de fieltro en una cesta de trapillo. Y completé el regalo con un cestito para ir a la compra, también de trapillo. Así, además de cocinarlas, Mariona puede jugar a ir a comprar al mercado. Un par de zanahorias, unas berenjenas, un par de tomates, unos calabacines, unas alcachofas, una coliflor, ...
Espero que os gusten las verduras. O por lo menos, que a partir de ahora os las miréis con otros ojos.
|
Presentació. Cistellet i verdures |
|
Comencem a veure què hi ha, al cistellet |
|
Colors mediterranis. Segur que tot és boníssim! |
|
Més colors mediterranis |
|
Pastanagues i carbassons |
|
També hi ha alls i cebes tendres! |
|
Tomàquets, carbassons i carxofes |
|
Aquest cistell sembla no tenir fons. Quantes coses! |
|
Cebes tendres, col-i-flor i carxofes |
|
Cebes tendres. Detall |
|
Carxofes. Detall |
|
Col-i-flor. Combinant feltre i ganxet |
|
Albergínies, pastanagues, carbassons i tomàquets |
|
Pastanagues. Detall |
|
Tomàquets. Detall |
|
Alls |
|
Carbassons |
|
Detall |
7 comentaris:
Quina passada!!!! Són xulíssimes... però l carxofa i la col... genials!!!!
Moltes gràcies Sílvia!
Avui li preguntava a la meva germana (la mare de la Mariona) si a la nena li agradava jugar amb les verdures, i diu que sí, que li fa menjar la pastanaga a la gata! La pobra gata té una paciència ...
I a més de cuinar, també juga a anar a comprar, i a fer veure que és la caputxeta, amb el cabasset que anava amb les verdures.
El meu regal funciona. Genial!
Helloz! I have nominated you for the liebster award. Please hop on to http://weaverbirdie.blogspot.in/2013/01/liebster-award.html
Love
Shikha
Hola, Julia! Tens un blog preciós....
M'ha encantat aquest post, una idea genial!
Felicitats! I gràcies per visitar el meu móm
de llana!
Moltes gràcies Cristina!
El teu bloc també és molt original. I t'ho dic seriosament, jo no m'atreviria a escriure un bloc íntegrament en anglès. Que complicat!
Et tornaré a visitar aviadet. ;-)
Son geniales Julia y, además, las familiarizan con estas cosas tan ricas ¡¡buena inicitiva!!!!
Muchas gracias Inma.
Creo que todavía las tiene por ahí ... ¡las que la gata no se ha comido! Jejeje ...
Publica un comentari a l'entrada